Rosada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teranyina amb rosada

La rosada (ros o reixiu en valencià, rou en mallorquí, banyadura en menorquí i aiguatge en septentrional, castellonenc i ampostenc) és l'aigua en forma de gotetes que apareix en objectes fins exposats a la matinada o al vespre. És l'efecte de la condensació en gotes líquides del vapor d'aigua de l'atmosfera en un substrat. A mesura que es refreda la superfície exposada per radiació s'escalfa, la humitat atmosfèrica es condensa a una taxa més gran que la de la seva evaporació, donant com a resultat la formació de gotetes d'aigua.

Quan les temperatures baixen suficientment, la rosada pren la forma de gel però aquest gel no és rosada glaçada.

Com que la rosada es relaciona amb les temperatures de les superfícies, a finals de l'estiu es forma més fàcilment sobre les superfícies que no estan escalfades per conducció de calor des del sòl profund, com són l'herba, les fulles, els sostres dels cotxes i els ponts.

No s'ha de confondre la rosada amb el fenomen de la gutació que és un procés amb què les plantes alliberen l'excés d'aigua per les puntes de les seves fulles.

El punt de rosada estableix la temperatura perquè ocorri la rosada. La rosada blanca és la rosada que es glaça després de formar-se. La presència d'un substrat determinat és l'origen de les peculiaritats i intensitat d'aquest fenomen.

Quan la superfície és un líquid o un cristall líquid, la forma de la gota de la rosada pot mostrar ordres espacials especials tal com són els cristal·lins i els contorns fractals. Quan, en canvi, el substrat és un sòlid que està prop del seu punt de fusió, pot fer que les gotes saltin.

En algunes zones desèrtiques com la costa de Namíbia o el desert del Neguev a Israel la rosada és de gran intensitat i permet la supervivència d'alguns vegetals especialment adaptats com la Tillandsia.

Formació[modifica | modifica el codi]

El vapor d'aigua es condensarà en gotetes depenent de la temperatura. La temperatura a la qual es formen les gotes s'anomena punt de rosada. Quan baixa la temperatura finalment arribarà al punt de rosada i el vapor d'aigua atmosfèric es condensa per formar petites gotetes a la superfície. Aquest procés diferencia la rosada de la precipitació que es forma directament en aire que es refreda al seu punt de rosada (típicament al voltant d'un nucli de condensació) com la boira o els núvols. Tanmateix els principis termodinàmics de formació són virtualment els mateixos.

Presentació[modifica | modifica el codi]

El refredament suficient de la superfície típicament té lloc quan perd més energia per radiació infraroja que la que rep per radiació solar des del Sol, cosa que és especialment el cas en nits clares. La conductivitat tèrmica escassa restringeix la substitució d'aquestes pèrdues des de les capes profundes del sòls els quals estan típicament més calents de nit.

Els objectes preferits per la formació de la rosada són per tant els mals conductors o els ben aïllats del sòl i les superfícies no metàl·liques o amb capes fines de metall són mals conductors de radiació infraroja. Les condicions meteorològiques favorables inclouen l'absència de núvols i poc vapor d'aigua a l'atmosfera alta per minimitzar l'efecte hivernacle i suicient humitat de l'aire prop del sòl. Típicament hi ha d'haver calma en el vent, però cal una certa ventilació.

També hi pot haver rosada als vidres de l'interior de les habitacions amb calefacció, però en aquest cas es prefereix dir-ne condensació.

Mesurement[modifica | modifica el codi]

Un aparell clàssic de mesurar la rosada és el drosòmetre encara que només proporciona el potencial de formació de rosades. Per a mesurar la quantitat real de rosada es fan servir petits lisímetres o altres mètodes.

Significació[modifica | modifica el codi]

Fulles amb rosada a Malàisia

Degut a la seva dependència del balanç de radiació, les quantitat de radiació poden arribar a un màxim teòric de 0,8 mm per nit, tanmateix, rarament excedeixen de 0,5 mm. A la majoria dels climes del món la quantitat de rosada és massa petita per competir amb la pluja. En regions amb estació seca considerable plantes adaptades com els líquens o les plànules de pins es beneficien de la rosada. A gran escala regar sense pluja a llocs com el desert d'Atacama o el Namib es fan capturant la boira no pas la rosada.

Fitopatògens com el fong Phytophthora infestans aprofiten la rosada per infectar les patateres.

Ersa era la deessa de la rosada en la mitologia grega.

La rosada coneguda en hebreu com טל (tal), és molt important en el judaisme.[1]

Recollida artificial[modifica | modifica el codi]

OPUR Dew Recovering Roof in Croatia
Recollida de la rosada a Croàcia

Hi ha aparells molt antics que semblen ideat per recollir la rosada com les piles de pedres a Ucraïna, les basses de rosada al sud d'Anglaterra o les pedres volcàniques de les vinyes de Lanzarote però segurament funcionen per altres principis. Actualment l'Organització Internacional per l'Ús de la Rosada International Organisation for Dew Utilization treballa per fer condensadors de rosada que siguin efectius.

També a l'Índia es treballa en aquest sentit pel Indian Institute of Management Ahmedabad (IIMA) a la regió àrida de Kutch. Aquests condensadors poden recollir més de 200 litres (de mitjana) d'aigua de rosada durant 90 nits de l'estació seca d'octubre a maig.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Resurrection». A: Jewish Encyclopedia [Consulta: 21 desembre 2008]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Rosada