Arç blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArç blanc
Crataegus monogyna Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitpom Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN203426 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereCrataegus
EspècieCrataegus monogyna Modifica el valor a Wikidata
Jacq.

L'arç blanc[1][2] (Crataegus monogyna) o espinalb[3] és un arbret o mata de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani. L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Als Països Catalans és comú a tot el territori,[4] Principat, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propencs (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca.

Denominacions populars[modifica]

En català, l'arç blanc té molts noms populars, l'IEC en recull també aquests noms com a nomatius: cirerer de pastor, cirerer del bon pastor.[5]

A més, el Termcat recull 112 designacions: arn, arna, espí blanc o simplement espí, albespí, albespina, espinal, espinaler, i derivats dobriülls/abriülls (abreülls, abrulls), agraüller (ant. garaüller), angarguller, garbuller, gaürrer, braguller, bruguller (Conflent), brauller, grabuller, grauller, garguller, gargaller, etc.

  • Per exemple per a la sola Catalunya del Nord: ram de Sant Pere, espinàs (mitjana i alta vall del Tec, mitjana vall de la Tet), espineta (plana rossellonesa en les baixes valls de la Tet i l'Aglí), espinarç (Vallespir), pomer de Sant Joan (oest del Rosselló), pometes de la Mare de Déu o del bon pastor (Rosselló i Terrassa, DCVB), cirereta de la Mare de Déu (Salanca),[5] cirereta (Baixos Aspres), pruner de la Mare de Déu (al llarg de la frontera llenguadociana), ram de Sant Pere Martre/Màrtir (al llarg de la frontera llenguadociana), barjàs (vall de la Castellana), ilsa/illa (Alt Conflent), sugrà (Conflent), solegraner (el 'o' inicial conserva el seu timbre. Rosselló occidental, Costa Vermella), entre altres.

Etimologia[modifica]

"Crataegus" prové del grec "kratos" i significa "dur", probablement referint-se a la seva fusta. "Monogyna", de "mono" = un i "gynos" = pistil.

Sinonímia

  • Mespilus oxyacantha var. apiifolia Mutel 1834
  • Mespilus monogyna var. trifida Wallr. 1822
  • Crataegus septempartita Pojark. [1964]
  • Crataegus schisticola Gand. 1884
  • Crataegus podophylla Gand. 1884
  • Crataegus oxyacantha var. biflora Weston 1770
  • Crataegus oxyacantha L. 1754
  • Crataegus lapeyrousii Gand. 1884
  • Crataegus benearnensis Gand. [6]
  • Crataegus acerifolia Sennen
  • Crataegus aguilaris Sennen
  • Crataegus apiifolia Medik.
  • Crataegus aronia raza ruscinonensis sensu Sennen
  • Crataegus azarella auct.
  • Crataegus azarella Griseb.
  • Crataegus azarolus subsp. triloba (Poir.) Nyman
  • Crataegus azarolus var. glabra Coss. in Bourg.
  • Crataegus azarolus var. triloba (Poir.) Mutel
  • Crataegus boissieri Willk.
  • Crataegus brevispina f. subinermis Vicioso in Sennen
  • Crataegus brevispina Kunze
  • Crataegus debeauxii Gand.
  • Crataegus debilis Sennen
  • Crataegus dissecta Borkh.
  • Crataegus diversifolia (Pers.) M.Roem.
  • Crataegus elegans (Poir.) Mutel
  • Crataegus eriocarpa (Lindl.) Loudon
  • Crataegus flavescens Bosc in Rozier
  • Crataegus inermis Sennen
  • Crataegus insegnae (Tineo ex Guss.) Bertol.
  • Crataegus intermedia Schur
  • Crataegus laciniata var. lasiocarpa Lange
  • Crataegus laciniata var. lasiocarpa Lange in Huter, Porta & Rigo
  • Crataegus laciniata apud K.I.Chr.
  • Crataegus laciniata sensu Willk. in Willk. & Lange
  • Crataegus lamprophylla Gand.
  • Crataegus lasiocarpa Lange
  • Crataegus longepetiolata Sennen
  • Crataegus maroccana (Pers.) Steud.
  • Crataegus maura [*] maroccana Pers.
  • Crataegus maura var. diversifolia Pers.
  • Crataegus maura var. tarraconensis Sennen
  • Crataegus maura L.f.
  • Crataegus obtusiloba Sennen
  • Crataegus paucifoliata Pau
  • Crataegus paucilobata Sennen
  • Crataegus polyacantha Jan
  • Crataegus schisticola Gand.
  • Crataegus segobricensis (Pau) Willk.
  • Crataegus triloba var. erioclada Sennen
  • Crataegus triloba Poir.
  • Mespilus azarolus [C] glabra Coss. ex Asch. & Graebn.
  • Mespilus brevispina (Kunze) E.H.L.Krause in Sturm
  • Mespilus crataegus Borkh.
  • Mespilus elegans Poir. in Lam.
  • Mespilus insegnae Tineo ex Guss.
  • Mespilus maura var. diversifolia (Pers.) Poir. in Lam.
  • Mespilus maura var. maroccana (Pers.) Poir. in Lam.
  • Mespilus maura (L.f.) Dum.Cours.
  • Mespilus monogyna raza azarella (Griseb.) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza brevispina (Kunze) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza insegnae (Tineo ex Guss.) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza intermedia (Schur) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna raza polyacantha (Jan ex Guss.) Asch. & Graebn.
  • Mespilus monogyna subvar. laciniata (K.Koch) Schinz & Thell. in Schinz & R.Keller
  • Mespilus monogyna var. azarella (Griseb.) K.Koch
  • Mespilus monogyna var. brevispina (Kunze) Wenz.
  • Mespilus monogyna var. elegans (Poir.) K.Koch
  • Mespilus monogyna var. laciniata K.Koch
  • Mespilus monogyna var. maura (L.f.) Wenz.
  • Mespilus monogyna var. trifida Wallr.
  • Mespilus monogyna (Jacq.) All.
  • Mespilus oliveriana Poir. in Lam.
  • Mespilus oxyacantha subsp. monogyna (Jacq.) Celak.
  • Mespilus oxyacantha var. elegans (Poir.) Mérat
  • Mespilus oxyacantha var. incisa (Mérat) Mérat
  • Mespilus oxyacantha var. laciniata Desv.
  • Mespilus oxyacantha var. monogyna (Jacq.) Moris & De Not.
  • Mespilus oxyacantha var. monostyla (DC.) Cambess.
  • Mespilus oxyacantha var. triloba (Poir.) Wenz.
  • Mespilus polyacantha Jan ex Guss.
  • Mespilus triloba (Poir.) Poir. in Lam.
  • Oxyacantha apiifolia Medik. ex M.Roem.
  • Oxyacantha azarella (Griseb.) M.Roem.
  • Oxyacantha elegans (Poir.) M.Roem.
  • Oxyacantha monogyna var. trifida (Wallr.) M.Roem.
  • Oxyacantha monogyna (Jacq.) M.Roem.

Ecologia[modifica]

El seu hàbitat és l'estatge montà i regió mediterrània. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscos caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.

Descripció morfològica[modifica]

Aquest arbust espinós pot arribar a atènyer uns 10 metres d'alt però normalment no passa de 5 metres. Quant als seus òrgans vegetatius, l'arrel és axonomorfa, com en totes les dicotiledònies amb un eix principal més desenvolupat que els laterals o secundaris. Té les branques o tiges llenyoses molt espinoses, de tall erecte i amb l'escorça grisenca; als nostres boscos no sol tenir una capçada massa densa. Presenta fulles joves glabres. Les fulles més desenvolupades fan d'1 a 3,5 cm; tenen de 3 a 7 (9) segments aguts i enters o lobato-dentats a l'àpex; normalment són tri o pentalobulades, discolores i pinnatipartides o pinnatífides, ovals i de marge serrat; de color verd fosc brillant a l'anvers i verd clar al revers, per això en diem discolores. El pecíol mesura de 3 a 15 mm de longitud. Té estípules que solen ser lanceolato-subulades.

Les flors són blanques i hermafrodites i apareixen a la primavera formant unes inflorescències racemoses anomenades corimbes, amb una aroma intensa, fan 1 o 1,5 cm de diàmetre, amb 5 sèpals curts i triangulars i 5 pètals orbiculars i crenats. La corol·la és dialipètala amb simetria actinomorfa. L'androceu té de 10 a 20 estams. El gineceu està, tal com indica el seu nom, monogyna, format per 1 carpel en aquesta espècie, per tant és unicarpel·lar amb l'ovari ínfer o semiínfer.

Els fruits dits badaülls o cireretes/pometes de pastor, del bon pastor (Balears) o de la mare de Déu són petits poms de color roig brillant, el·lipsoides, d'un centímetre de llargada. Maduren a finals d'agost, tenen un sol pinyol (la llavor, procedent del seu únic carpel).

Part utilitzada (droga)[modifica]

Fulles i flors. En menor mesura el fruit.

Usos medicinals[modifica]

Composició química[modifica]

Tant les flors de Crataegus monogyna com les de Crataegus oxyacantha, espècie amb la que de vegades es confon, contenen quercitrina, la descomposició de la qual dona quercetina. Acabades d'agafar tenen trimetilamina.

A les fulles i als fruits hi ha lactones i diverses flavones: aquestes substàncies són les responsables, en part, de la seva acció cardíaca.

Específicament conté:

  • Flavonoides (1,8-2%). Rutina, hiperòsids, vitexina, orientina, heteròsids de vitexina.
  • Tanins catèquics (2,4%). Picnogenols.
  • Triterpens (0,6%). Àcids oleanòlic, ursòlic, crataegòlic.
  • Esteroides.
  • Amines. Tiramina

Accions farmacològiques[modifica]

Consta aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany l'ús d'aquesta planta en els següents casos:

  • Insuficiència cardíaca
  • Insuficiència coronària
  • Bradicàrdia.

No és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent.

Propietats farmacològiques[modifica]

  • Cardiotònica i lleugerament diürètica: es considera que la seva acció regula la tensió arterial i, per tant, es podria emprar en el tractament de la hipertensió arterial i en les arrítmies cardíaques.
  • Sedant, pot resultar útil per a tractar l'insomni.
  • Relaxant muscular i antiespasmòdica: també es podria utilitzar en casos d'ansietat i nerviosisme que provoquen símptomes com espasmes i tensió muscular.

Toxicitat[modifica]

Durant l'ús de preparats comercials amb arç blanc, un petit nombre de pacients avaluats va mostrar alguns efectes adversos: fatiga, transpiració, nàusees i erupció cutània a les mans, que van desaparèixer un cop suspesa la medicació.

La hipotensió arterial i bradicàrdia que provoca negativament en alguns casos es pot prendre com a efecte favorable quan hi ha cardiopaties que donen taquiaritmia i hipertensió arterial.

Observacions[modifica]

Segons indica Font i Quer, l'arç blanc és l'espècie més freqüent d'aquest gènere que es troba a la península Ibèrica. En el Dioscórides Renovado, d'aquest autor: «Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos»

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Arç». Diec2. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 novembre 2022].
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 110-111. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. «Espinalb». Diec2. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 novembre 2022].
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 28 abril 2016].
  5. 5,0 5,1 «Cirerer». Diec2. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 novembre 2022].
  6. Sinónimos en Tela Botánica

Bibliografia[modifica]

  • Tratado de fitomedicina, ALONSO, Jorge R., Isis Ediciones SRL, 1998, Buenos Aires, Argentina.
  • Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales, Berdonces i Serra, Tikal Ediciones, Ref. T-910-999 ISBN 84-305-8496-X
  • Plantas Medicinales, El Dioscórides Renovado, FONT QUER, Pío, Ediciones Península, S.A., 2000, Barcelona, ISBN 84-8307-242-4

Enllaços externs[modifica]