Arç blanc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arç blanc
Crataegus monogyna 4.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Gènere: Crataegus
Espècie: C. monogyna
Nom binomial
Crataegus monogyna
Jacq.

L'arç blanc[1] (Crataegus monogyna), cirerer de la Mare de Déu, cirerer de pastor,[2] espinalb,[3] albespí, espinaler o garguller és un arbret o arbust de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani. L'arç blanc té una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània, costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Al Principat és comú a tot el territori, Països Catalans, País Valencià i Illes Balears. Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propers (Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca. En català, l'arç blanc es coneix també pels noms d'espinalb o espinal, espí blanc, o simplement espí, cirerer o cirerer de pastor, gargaller, ram de Sant Pere entre altres.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

"Crataegus" prové del grec "kratos" i significa "dur", probablement referint-se a la seva fusta. "Monogyna", de "mono" = un i "gynos" = pistil.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

El seu hàbitat és l'estatge montà i regió mediterrània. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscos caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Aquest arbust espinós pot arribar a atènyer uns 10 metres d'alt però normalment no passa de 5 metres. Quant als seus òrgans vegetatius, l'arrel és axonomorfa, com en totes les dicotiledònies amb un eix principal més desenvolupat que els laterals o secundaris. Té les branques o tiges llenyoses molt espinoses, de tall erecte i amb l'escorça grisenca; als nostres boscos no sol tenir una capçada massa densa. Presenta fulles joves glabres. Les fulles més desenvolupades fan d'1 a 3,5 cm; tenen de 3 a 7 (9) segments aguts i enters o lobato-dentats a l'àpex; normalment són tri o pentalobulades, discolores i pinnatipartides o pinnatífides, ovals i de marge serrat; de color verd fosc brillant a l'anvers i verd clar al revers, per això en diem discolores. El pecíol mesura de 3 a 15 mm de longitud. Té estípules que solen ser lanceolato-subulades.

Les flors són blanques i hermafrodites i apareixen a la primavera formant unes inflorescències racemoses anomenades corimbes, amb una aroma intensa, fan 1 o 1,5 cm de diàmetre, amb 5 sèpals curts i triangulars i 5 pètals orbiculars i crenats. La corol·la és dialipètala amb simetria actinomorfa. L'androceu té de 10 a 20 estams. El gineceu està, tal com indica el seu nom, monogyna, format per 1 carpel en aquesta espècie, per tant és unicarpel·lar amb l'ovari ínfer o semiínfer.

Els fruits són petits poms de color roig brillant, el·lipsoides, d'un centímetre de llargada. Maduren a finals d'agost, tenen un sol pinyol (la llavor, procedent del seu únic carpel).

Part utilitzada (droga)[modifica | modifica el codi]

Fulles i flors. En menor mesura el fruit.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

Tant les flors de Crataegus monogyna com les de Crataegus oxyacantha, espècie amb la que de vegades es confon, contenen quercitrina, la descomposició de la qual dóna quercetina. Acabades d'agafar tenen trimetilamina.

A les fulles i als fruits hi ha lactones i diverses flavones: aquestes substàncies són les responsables, en part, de la seva acció cardíaca.

Específicament conté:

  • Flavonoides (1,8-2%). Rutina, hiperòsids, vitexina, orientina, heteròsids de vitexina.
  • Tanins catèquics (2,4%). Picnogenols.
  • Triterpens (0,6%). Àcids oleanòlic, ursòlic, crataegòlic.
  • Esteroides.
  • Amines. Tiramina

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Consta aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany l'ús d'aquesta planta en els següents casos:

  • Insuficiència cardíaca
  • Insuficiència coronària
  • Bradicàrdia.

No és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent.

Propietats farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Cardiotònica i lleugerament diürètica: es considera que la seva acció regula la tensió arterial i, per tant, es podria emprar en el tractament de la hipertensió arterial i en les arítmies cardíaques.
  • Sedant, pot resultar útil per a tractar l'insomni.
  • Relaxant muscular i antiespasmòdica: també es podria utilitzar en casos d'ansietat i nerviosisme que provoquen símptomes com espasmes i tensió muscular.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Durant l'ús de preparats comercials amb arç blanc, un petit nombre de pacients avaluats va mostrar alguns efectes adversos: fatiga, transpiració, nàusees i erupció cutània a les mans, que van desaparèixer un cop suspesa la medicació.

La hipotensió arterial i bradicàrdia que provoca negativament en alguns casos es pot prendre com efecte favorable quan hi ha cardiopaties que donen taquiaritmia i hipertensió arterial.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Segons indica Font i Quer, l'arç blanc és l'espècie més freqüent d'aquest gènere que es troba a la península. Cito d'El Dioscórides Renovado, d'aquest autor: «Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos»

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tratado de fitomedicina, ALONSO, Jorge R., Isis Ediciones SRL, 1998, Buenos Aires, Argentina.
  • Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales, Berdonces i Serra, Tikal Ediciones, Ref. T-910-999 ISBN 84-305-8496-X
  • Plantas Medicinales, El Dioscórides Renovado, FONT QUER, Pío, Ediciones Península, S.A., 2000, Barcelona, ISBN 84-8307-242-4
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arç blanc

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.