Gal·lècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal. Estava poblada per les tribus dels gal·lecis bracaris (gallaeci bracarii) o cal·lecis bracaris (callaici bracarii); i dels gal·lecis lucenses (callaici o gallaeci lucenses); els artabris també hi vivien però eren considerat un poble diferenciat. Astúries i part de Lleó són atribuïdes a aquesta província (el convent jurídic d'Asturiga, avui Astorga). [1]

La província tenia dos convents jurídics: Bracara Augusta (Braga), a la part sud; i Lucus Augusti (Lugo), a la part al nord del riu Miño. Lucus Augusti comprenia 16 ciutats dels celtes, a més de la ciutat dels artabris (considerats no celtes o, si més no, un poble diferenciat) i la dels lebuns, amb una població entre 150 i 200 mil habitants. El convent de Bracara Augusta tenia 24 ciutats de població celta i una població similar a l'altre convent.

Romanització[modifica | modifica el codi]

Cap al segle III aC aparegué per primer cop el topònim Callaecia o Gallaecia, que feia referència al territori que comprenia tot l'extrem nord-oest de la península Ibèrica entre Noega (a la costa Cantàbrica) i Portucale (avui Porto). Es consideren com a dues fases de conquesta i colonització romana a Gal·lècia:

Un cop conquerida Gal·lècia, d'antuvi formarà part de la província d'Hispània Citerior, i després de la Lusitània. Posteriorment formarà una província pròpia, la Callaecia, juntament amb el nord de Portugal i bona part d'Astúries, com a part d'Hispània, però el 216 se'n separà i instal·laren la nova capital a Bracara Augusta (avui Braga, Portugal). Els principals nuclis de població creats foren les capitals dels tres conventus: Bracara Augusta (Braga), Lucus Augusti (Lugo), i Asturica Augusta (Astorga). També destacaren altres centres com Farum Brigantium (Corunya), Aquae Urentes (Ourense), Duo Pontes (Pontevedra) i Vicus Spacorum (Vigo). Les principals restes romanes de l'època són la muralla romana de Lugo i el Far de Brigantius.

Cap a l'any 70 s'establí a Asturica Augusta la Legió VII Gèmina, a l'actual Lleó, i s'intensificà la romanització amb la creació de villae, viles i calçades. S'abandonaren a poc a poc els castros, i la gent baixà dels turons a les planades i valls fluvials. Malgrat la romanització, no s'abandonaren els antics costums d'origen celta. Es parcel·laren les terres i s'entregaren a serfs pobres, qui amb els anys es barrejaren amb la població local. També s'introduïren els cereals mediterranis.

Cap al segle III es va difondre la villae romana com a forma d'explotació agrària, i es fortificaren les ciutats. Cap al 250, endemés, es va estendre definitivament el cristianisme. Fou creada província el 294 en temps de Dioclecià, essent separada de la Tarraconense, de la qual era un convent jurídic.

Per a la seva història posterior, vegeu el regne dels sueus i Galícia.

El 325 apareixerien a Termes (Carballido, Lugo) els primers sarcòfags paleocristians, els mosaics del Crismó de Quiroga o el monument a Santa Eulalia de Bóveda (Lugo). Alhora, el gal·leci Priscil·lià (mort el 385) va cristianitzar el camp, encara que les seves doctrines foren condemnades per les jerarquies com a herètiques, i ell mateix fou executat; i tingué com a deixebles destacats el bisbe d'Ourense, Simfosi, i el d'Astorga, Dictini (fl. 379-417).

Aspectes culturals[modifica | modifica el codi]

Culturalment, destacarien personatges com Pau Orosi (390-?), autor de De ormestu mundi (420), la monja Etèria, autora d'un Itinerarium a Terra Santa del 393, i Hidaci (395-470), bisbe d'Aquae Flaviae (avui Chaves, Portugal), i autor d'un Chronicon o història del món del 379 al 468. Fou martiritzat pels visigots.

Rius[modifica | modifica el codi]

A part del Minus (Miño), Ptolemeu[3] dona una llista de sud a nord dels rius següents:

Ciutats[modifica | modifica el codi]

A part de les dues capitals regionals, cal esmentar:

Ciutats del districte dels gallaeci bracarii[modifica | modifica el codi]

Ciutats del districte dels gallaeci lucenses[modifica | modifica el codi]

Altres accidents geogràfics[modifica | modifica el codi]

El golf més anomenat era el Sinus Artabrorum (ria del Ferrol), i el cap o promontori més destacat el Nerium (Finisterre).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, William. «GALLAE´CIA» (en anglès). Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854. [Consulta: 9 juliol 2009]. «Obra transcrita a Perseus Digital Library. Segons Smith bona part de la informació procedeix de la Història Natural de Plini
  2. Vicetto, Benito. Historia de Galicia (en castellà). Nicasio Taxonera, 1866, p. vol.2, p.76. 
  3. Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Walton and Maberly, 1856, p. vol.1, p.933. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gal·lècia