Dècim Juni Brut Galaic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dècim Juni Brut Gal·lec o Galaic (Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) fou un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galícia i nord de Portugal, territori que després rebé el nom de Gallaecia. Fou fill de Marc Juni Brut (Marc Junius M. P. L. N. Brutus) i germà de Marc Juni Brut el jurista. Fou contemporani dels Gracs i un dels més importants generals del partit aristocràtic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol el 138 aC junt amb Publi Corneli Escipió Nasica i es va oposar als tribuns. Va rebutjar portar al senat una proposta per comprar gra pel poble i quan els tribuns van demanar poder per eximir a deu persones dels deures militars els va refusar aquest privilegi i fou secundat pel seu col·lega i degut a això foren portats a presó pel tribú Gai Curiaci (Caius Curiatius).

Després li fou assignada la província d'Hispània Ulterior i allí va repartir terres als que havien servit amb Viriat, amb l'objecte de pacificar el país, i va fundar la ciutat de Valentia; com que a Lusitània continuaven les accions de grups de bandits, va assolar el territori, va ocupar nombroses ciutats i va arribar fins al riu que van anomenar Lethe (o Oblivio) i que es deia Limes, Límia o Bèlion (modern Lima). Els soldats van refusar seguir i Brut va agafar l'estendard del portaestendards i va creuar el riu sol, i llavors els soldats el van seguir. Va arribar fins al Minius (Miño) que va creuar i va continuar la seva marxa fins a l'oceà. Va sotmetre nombroses tribus com els bràcars (bracari) que eren els més guerrers, i els gallecs o galaics (gallaeci) que tenien un exèrcit de seixanta mil homes i foren derrotats, el que li va valer el sobrenom de Gal·lec (Gallaecus); la feina de submissió fou lenta doncs moltes ciutats es revoltaven en quan sortien els soldats i entre aquestes és esmentada Talabriga.

En les cròniques de l'historiador Orosi es narra aquesta campanya. Va ser el primer general romà que va arribar a Galícia, cap al 137 aC. Ovidi, el poeta, va comptar així aquella trobada:

« ...per aquell temps Brut va prendre com a sobrenom el del seu enemic galaic i va tenyir de sang la terra hispana. »

El 137 aC Dècim Juni Brut s'enfrontà amb 60.000 galaics en el riu Duero, va tornar a Roma convertit en heroi, i el propi senat romà l'anomenà "Gallaicus". Aquell mateix any va arribar al llit del riu Límia i la tropa es va negar a avançar. Deien que aquell era el llegendari Lethes o riu de l'oblit, i que si el creuaven oblidarien la seua identitat i la seua pàtria. Dècim Juni Brut, agafant l'estendard de la legió, va creuar el riu i, des de la que hui seria ribera gallega, va cridar d'un a un i pel seu nom als seus soldats, per a convéncer-los que no havia oblidat res i poder prosseguir la campanya. Després d'açò, va eliminar el que quedava de la resistència hispana sota el comandament de Viriat i als seus soldats vencedors els va donar terres a la "ciutat dels valents", ço és, Valentia (l'actual València), pròxima a la puixant Sagunt.

Després fou cridat a la Hispània Citerior pel seu parent Emili Lèpid i d'allí va passar a Roma on va celebrar un esplèndid triomf (136 aC). Amb el botí obtingut a Hispània, Brut va erigir temples i edificis públics.

El 129 aC va servir amb Gai Semproni Tudità contra els iapids i encara va obtenir una victòria i va compensar les pèrdues que el cònsol havia tingut al començament de la campanya.

Transcendència[modifica | modifica el codi]

El pas del Límia ha donat lloc a una festa de recreació històrica, la Festa do Esquecemento.

Fou patró del poeta i dramaturg Luci Acci (Lucius Accius) i sembla que va ser àugur. La seva dona es deia probablement Clòdia.