Publi Corneli Escipió Nasica Serapió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Corneli Escipió Nasica Serapió (llatí: Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) fou un magistrat romà, fill de Publi Corneli Escipió Nasica Corculum.

Fou un destacat partidari de l’aristocràcia, repetidament esmentat per Ciceró com a líder del Senat, i uns dels principals instigadors de la mort de Tiberi Semproni Grac. És esmentat per primera vegada el 149 aC quan, juntament amb Gneu Corneli Escipió Hispal, fou enviat a Cartago a demanar la rendició, cosa que no van obtenir.

Va ser candidat a edil, però no fou elegit. El 138 aC fou cònsol juntament amb Dècim Juni Brut i, a causa de la severitat amb què els dos cònsols van dirigir el reclutament de tropes, foren encausats i empresonats pel tribú de la plebs Gai Curiaci; fou aquest darrer qui va donar a Escipió el malnom de Serapio per la seva similitud amb les persones que sacrificaven animals, i que, més tard, va esdevenir un cognom distingit.

El 134 aC, quan les tribus es van reunir per reelegir Grac com a tribú per a l’any 133 aC, Nasica va cridar els cònsols a salvar la República, però aquests no van voler recórrer a la violència; llavors va proclamar "si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin", i amb un grup de gent es va dirigir al temple de Fides, on era el Senat, en un moviment que va culminar amb l’assassinat de Tiberi Grac mentre intentava fugir.

Aquests fets el van fer molt impopular i el Senat va decidir enviar-lo a una fictícia missió a Àsia, tot i que era Pontífex Màxim i com a tal no podia deixar Itàlia. No va gosar mai tornar a Roma i va morir al cap d’un temps a Pèrgam.