Quint Muci Escevola (cònsol 95 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Muci Escevola (llatí: Quint Mucius Scaevola) fou un jurista i magistrat romà fill de Publi Muci Escevola.

Fou tribú de la plebs el 106 aC, edil curul el 104 aC i cònsol el 95 aC junt amb Luci Licini Cras. En el seu període es va aprovar la lex Licinia Mucia de civibus regundis, una de les que van provocar la guerra social; l’any següent fou procònsol a Àsia, província que va governar correctament i fins i tot es va crear un festival (dies Mucia) per commemorar les seves virtuts; després fou nomenat Pontífex Màxim.

Va morir el 82 aC després de ser proscrit pel partit popular; es va refugiar amb les vestals, però fou assassinat en presència de les sacerdotesses i les estàtues dels déus foren tacades de sang; el seu cos fou tirat al Tíber; l’assassí fou Gai Flavi Fímbria.

Ciceró el descriu com un orador eloqüent i un expert jurista. Dona referència d’un important cas en el que es va oposar a Luci Licini Cras, el seu antic col·lega. Fou el primer jurista que va tractar de forma científica el ius civile sobre el que va fer una obra de 18 llibres (Jus civile primus constituït gencratim in libros decem et octo redigendo) molt utilitzat per juristes posteriors. Pomponi també esmenta com obra seva el Liber Singularis; i un llibre de definicions, del qual hi ha alguns fragments al Digest. Ciceró també el defineix com autoritat en Ius Pontificium. La Cautio Muciana (de la que deriva la moderna presumpció muciana del Codi Civil espanyol, derogada en els seus aspectes discriminatoris, i de la compilació catalana i codi de successions de Catalunya) és derivada d’aquest personatge.