Marc Emili Lèpid (cònsol 187 i 175 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Marc Emili Lèpid a l’ajuntament de Reggio Emilia.

Marc Emili Lèpid (llatí: Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat romà, fill del pretor Marc Emili Lèpid.

Va servir de molt jove a l’exèrcit i va matar un enemic salvant la vida a un ciutadà romà. Fou un dels ambaixadors enviats pels romans el 201 aC a la cort egípcia, que havia sol·licitat l’enviament d’un dignatari per administrar el país durant la minoria de Ptolemeu V Epífanes, i encara que era el més jove dels tres enviats sembla que fou el que va exercir més influència i se’n parla com a tutor (com si fos únic) del rei; és possible que romangués a Egipte com a tutor mentre els seus col·legues van tornar a Roma. També fou enviat com ambaixador únic a Filip V de Macedònia que per haver iniciat el setge d’Abydos s’enfrontava als romans.

No se sap quan de temps va restar a Egipte, però el 199 aC fou elegit a Roma com un dels pontífexs i és de suposar que per l’elecció va tornar a Roma, encara que potser després va retornar a Egipte.

El 192 aC fou edil curul, el 191 aC pretor amb Sicília com a província, i el 187 aC cònsol (després d’haver perdut abans dos comicis) En el consolat va tenir per col·lega a Gai Flamini, i junts van derrotar els lígurs. El 180 aC fou nomenat Pontífex Màxim i el 179 aC censor junt amb Marc Fulvi Nobilior. El 175 aC fou cònsol per segona vegada. Per sis vegades els censors el van nomenar princeps Senatus. Va morir el 152 aC.