Quint Fabi Màxim Berrugós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) fou un polític i militar romà. Portà el renom de Ovicula, pel seu caràcter suau, i Cunctator (l'ajornador). Era fill de Quintus Fabius Q. F. Q. N..

Fou cònsol cinc vegades (233 aC, 228 aC, 215 aC, 214 aC i 209 aC) i dues vegades dictador (221 aC i 217 aC). El seu epítet Cunctator significa "ajornador" en llatí, i es refereix a la seva tàctica desplegant les tropes durant la Segona Guerra Púnica. El seu cognom "Berrugós" fa referència a la berruga al damunt del seu llavi superior.

Després d'exercir algunes magistratures fou cònsol el 233 aC amb Ligúria com a província; allí va obtenir un triomf i va dedicar un temples a Honor.

El 230 aC fou censor.

El 228 aC fou per segona vegada cònsol i a l'any següent (227 aC) es va oposar a la llei agrària de Gai Flamini.

El 221 aC fou dictador per dirigir els comicis i el 218 aC fou llegat del senat a Cartago per demanar satisfaccions per l'atac a Sagunt per part d'Anníbal i va ser ell qui els hi va declarar formalment la Guerra.

El 217 aC després de la derrota romana a la batalla del llac Trasimè, el senat romà l'anomenà dictador, fet força estrany, ja que els dictadors eren normalment escollits pels cònsols i des de llavors va ser el dirigent de Roma durant la guerra.

Va iniciar el seu període amb sacrificis i es va dirigir al Latium; conscient de la superioritat militar cartaginesa, el seu pla era evitar un xoc decisiu amb l'enemic i avançar per terrenys muntanyosos on la cavalleria númida no pogués actuar; aquesta prudència va fer que fos acusat de covardia, de cura exagerada, de voler prolongar la guerra per retenir el comandament, o d'incapacitat i fins i tot de traïció. El seu propi magister equitum Marc Minuci Ruf es va sumar al clamor i quan en una absència del dictador, Minuci va obtenir una lleugera avantatge sobre Anníbal, el senat va dictar un decret que repartia el comandament entre dictador i magister equitum; però Munuci va quedar rodejat per Anníbal i haguera estat aniquilat si no hagués estat que Fabi el va rescatar generosament; Minuci va dimitir però Fabi el va mantenir pel termini legal (que s'acabava al cap de sis mesos).

En finalitzar la seva dictadura, es retornà el poder als cònsols Gneu Servili Gemí Marc Atili Règul i a l'any següent (216 aC) foren elegits Luci Emili Paul·le i Gai Terenci Varró. Després que aquests dos cònsols foren derrotats por Anníbal a la batalla de Cannes aquell mateix any, el senat va començar a donar la raó a les tàctiques fabianes i el sobrenom de Cunctator es convertí en un títol honorífic.

El 216 aC fou pontífex (abans ja era àugur (ofici que va exercir 62 anys).

El 215 aC fou cònsol per tercera vegada i va assolar Campània començant el setge de Càpua.

Fou reelegit el 214 aC any en què va anar al Samni i va conquerir Casilinum.

El 213 aC fou llegat del seu fill cònsol Quint Fabi Màxim (cònsol 213 aC)

Quan el 211 aC Anníbal va avançar cap a Roma, Fabi va dissuadir al senat de posar fi al setge de Càpua.

Fou cònsol per cinquena vegada el 209 aC any en què va rebre el títol hereditari de Fabii Maximi-Princeps senatus; en aquest any va reconquerir Tàrent on els romans encara resistien a la ciutadella. Quan el seu governador Marc Livi Macat va considerar temps després que tenia bona part del mèrit de la reconquesta, Fabi li va respondre: "Cert; com que vostè no l'havia perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar". El botí fet a la ciutat fou donat als soldats i estàtues i pintures foren enviades a Roma, i una estàtua d'Hèrcules, el mític ancestre dels Fabis, la va col·locar al Capitoli.

Encara fou nomenat cònsol en dues altres ocasions, posteriorment a la seva dictadura. sempre es va oposar al jove Escipió l'Africà, que volai dur la guerra fins a Àfrica.

Va morir el 204 aC. Va deixar dos fills un dels quals, el va premorir, i un altre, el jove, li va sobreviure. Quan va morir el fill gran, va adoptar al fill de Luci Paul·le Emili que després va guanyar la guerra al Regne de Macedònia.


El 1883 un grup de simpatizants socialistes fundaren a Gran Bretanya la Societat Fabiana, amb l'objectiu de trebalalr per la reforma social i una societat més justa, evitant l'explotació i la misèria provocades pel capitalisme. Els fabians, a diferència d'altres corrents socialistes que predicaven el xoc directe i la guerra oberta contra la injusta oligarquía capitalista, creien en l'evolució gradual de la societat cap al socialisme i apostaren pel treball discret i les reformes graduals que, en la seva opinió, portaríen a poc a poc el socialisme. La Societat Fabiana continuà la seva tasca fins als nostres díes i igual que el seu mentor Quint Fabi Màxim, van veure complertes la majoria dels seus objetius, doncs gran part de les reformes que proposaren van ser posades en pràctica durant el sigle XX.

L'Estat del Benestar establert a partir de 1945 es deu en gran mesura als esforços i el treball de la Societat Fabiana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quint Fabi Màxim Berrugós Modifica l'enllaç a Wikidata