Gai Flamini (cònsol 223 i 217 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Flamini (llatí: Caius Flaminius) fill d'un Gai Flamini desconegut, fou un magistrat romà del segle III aC.

Fou tribú de la plebs el 232 aC i va imposar una llei agrària tot i l'oposició del senat i els optimats; per aquesta llei l’Ager Gallicus Picenus, conquistat recentment, havia de ser distribuït viritim entre els plebeus. Ciceró situa aquesta llei el 228 aC en el consolat d'Espuri Carvili i Quint Fabi Màxim Berrugós, però probablement la primera data és la correcta.

El 227 aC fou pretor, la primera vegada que en foren nomenats quatre el mateix any, i va rebre Sicília com a província i va governar a satisfacció dels provincials.

El 225 aC va esclatar la guerra contra els gals de la Gàl·lia Cisalpina potser deguda en bona part a la llei agrària que privava als gals de les terres. El 223 aC Flamini fou cònsol amb Publi Furi Fil i els dos van anar a la zona. Quan ja era allí el partit aristocràtic va maniobrar per deposar-lo i va fer declarar la seva elecció nul·la degut a un defecte en els auspicis; se li va ordenar retornar a Roma, però com que els preparatius per una gran batalla contra els ínsubres a la regió de l'Adda ja estaven fets, Flamini no va obrir el missatge fins que la batalla va acabar. Victoriós va tornar a Roma on tot i l'hostilitat del senat fou aclamat com a triomfador pel poble; després de celebrar el triomf va renunciar al càrrec de cònsol quan ja restava molt poc per acabar

El 221 aC fou magister equitum del dictador Marc Minuci Ruf però van haver de renunciar a causa d'un mal auguri. El 220 aC va ser nomenat censor junt amb Luci Emili Pap i van realitzar dos grans obres: el Circ Flamini i la via Flamínia que anava de Roma a Etrúria i Úmbria fins a Ariminum. Sembla (segons un confós passatge de Plutarc) que el diner es va obtenir de la venda de terres conquerides recentment.

El 218 aC el tribú Quint Claudi va proposar una llei per la qual els senadors no podrien realitzar activitats mercantils, proposta a la que Flamini, tot i ser senador, va donar suport. El senat va incrementar el seu odi envers Flamini però la seva popularitat entre el poble era molt gran, i el 217 aC fou elegit cònsol per segona vegada amb Gneu Servili Gemí.

Va agafar el comandament de l'exèrcit del seu predecessor Tiberi Semproni Llong i sense perdre temps ni esperar a la celebració de les Feriae Latinae, es va dirigir contra Anníbal que avançava cap a Etrúria. Els seus moviments en relació a Anníbal no estan clars ja que Zonares, Tit Livi i Polibi donen relats divergents. El xoc decisiu es va lliurar a la batalla del llac Trasimè (23 de juny del 217 aC) i Flamini fou derrotat i mort amb la major part del seu exèrcit.