Quint Cecili Metel Pius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda amb l'efígie de Quint Cecili Metel Pius (amb la inscripció "QMCP").

Quint Cecili Metel Pius (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) fou un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus). El seu renom va venir de l'abnegació amb la qual va intentar de fer tornar al seu pare del desterrament al qual havia estat condemnat per oposar-se a la llei agrària (100 aC a 99 aC); va participar en la guerra de Jugurta i fou un dels líders del partit dels optimates.

Pertanyia a la família Metela o Metella de la gens Cecília. Va néixer cap al 130 aC i en la seva joventut va acompanyar al seu pare a Numídia (109 aC a 107 aC). Va exercir la magistratura de pretor el 89 aC (dos anys després de la mort del seu pare) i, com a membre destacat del partit dels optimats. Fou pretor el 89 aC. Va participar en la guerra social contra els italians, derrotant i matant al cap dels marsis Quint Pompedi (88 aC).

El 87 aC encara combatia contra els samnites quan Gai Mari va desembarcar a Itàlia i es va unir al cònsol Luci Corneli Cinna i el senat el va cridar a Roma; els soldats tenien més confiança amb Metel que amb el cònsol Octavi, i va demanar que li fos confiat el comandament suprem a la ciutat però li fou refusat i molts soldats van desertar al bàndol rival. Com que sense soldats no es podia resistir, Metel va fugir de Roma i va anar a Àfrica on se li va unir Cras, però ambdós es van barallar aviat.

A Àfrica el va derrotar el popular Gai Fabi (84 aC) que va assegurar la província per als populars, però Metel va poder retornar a Itàlia i va romandre a Ligúria. Al retorn de Sul·la (83 aC) el va anar a trobar a Brundusium, sent un dels primers nobles que se li van unir. En la guerra civil que va seguir fou un dels generals de Sul·la que més èxits va obtenir, i va vèncer a Gai Albí Carrines el 82 aC prop del riu Esis a Úmbria, a Carbó, i finalment a Carbo i a Gai Norbà a la batalla de Faventia a la Gàl·lia Cisalpina.

L'any 80 aC va compartir el consolat amb Sul·la i en aquest any va ajudar Calidi a obtenir la crida del seu pare del desterrament; l'any següent, com a procònsol, va passar a la Hispània Citerior per lluitar contra els populars, on va estar diversos anys ( 79 aC a 71 aC) combatent amb poca fortuna a Sertori; li fou tant difícil obtenir alguna avantatge (degut a que no es va saber adaptar a la guerra de guerrilles) que va haver de cridar a totes les forces de la Hispània Citerior i la Gàl·lia i finalment un exèrcit consolar dirigit per Gneu Pompeu; quan per fi Metel va obtenir una victòria sobre Sertori, la tropa el va aclamar com imperator i va celebrar el triomf amb gran esplendor. Però Sertori es va recuperar ràpid de la derrota i probablement hauria continuat desafiant Metel i Pompeu de no haver estat assassinat per Perpenna (72 aC). El 71 aC Metel va tornar a Roma i va celebrar el triomf el 30 de desembre. Fou llavors nomenat Pontífex Màxim dignitat en la que el va substituir Juli Cèsar el 63 aC.

El 65 aC va donar suport a l'acusació contra Gai Corneli. Va morir vers el 63 aC.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quint Cecili Metel Pius