Marsis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Distribució de diversos pobles itàlics de l'antigor. (castellà)

Els marsis (Marsi, Μάρσοι, adjectiu màrsics) foren un poble instal·lat al centre de la península Itàlica central que vivia a l'entorn del llac Fucinus. Tenia a l'est als pelignes, al nord als sabins i vestins; i a l'oest i sud als eques, hèrnics i volscs. Eren d'origen sabí i emparentats amb marruquins, pelignes i vestins.

Distribució de diversos pobles itàlics de l'antigor. (anglès)

Apareixen a la història el 340 aC quan eren aliats a Roma igual que els pelignes i van concedir pas als romans cap al Samni i Campània. A la segona guerra samnita van romandre neutrals (311 aC) fins i tot quan els seus aliats vestins foren atacats pels romans, però el 308 aC ja estaven en guerra amb Roma sense que siguin conegudes las causes de la seva participació. El 304 aC marsis, marruquins, vestins i pelignes van concertar un tractat amb Roma després de la derrota dels eques.

El 301 aC els marsis es van revoltar per oposar-se a la fundació de la colònia de Carseoli a la vora del seu territori, però foren derrotats fàcilment i tres ciutats, Plestina, Milionia, i Fresilia, foren conquerides pels romans; els marsis van haver de signar la pau i cedir una part del seu territori però les condicions del tractat per lo demes foren prou acceptables. Des de llavors van ser constants aliats de Roma i van proveir contingents auxiliars als exèrcits romans.

El 225 aC Polibi situa als marsis, marruquins, vestins i frentans com un conjunt i omet als pelignes. Dionís esmenta als marruquins, pelignes i frentans com aliats romans a la batalla d'Asculum però no fa esment dels marsis ni dels vestins; Silus Italicus els esmenta com aliats a la batalla de Cannes. Ennius els associa als pelignes i als vestins.

El seu territori fou assolat per Anníbal a la Segona Guerra Púnica però van romandre lleials a Roma i van participar amb un contingent a l'expedició d'Escipió a Àfrica el 205 aC.

A la guerra social van formar el nucli central dels confederats italians, i fins i tot molts autors donen a la guerra social el nom de guerra màrsica. Pompaedius Silo, un dels narradors de la guerra, era mars. Després dels picens o picentins, els marsis van agafar les armes i van ser seguits pels pelignes, marruquins, vestins, frentans, samnites i lucans. Els marsis van assetjar Alba Fucensis (91 aC), colònia romana i fortalesa, però el cònsol P. Rutilius, fou enviat allí i els va rebutjar.

Una divisió romana, dirigida per Perpenna, fou aniquilada al començament de la guerra i el cònsol roma fou derrotat i mort pels aliats dirigits per Vettius Cato. Gai Mari, actuant com a llegat de Rutilius, va aconseguir redreçar la situació i va obtenir una decisiva victòria sobre els marsis, en la que aquestos i els seus aliats van perdre sis mil homes i va morir el cap dels marsis Herius Asinus, lliurada a un lloc no esmentat; tot i la victòria, Mari no va poder empaitar als marsis i va romandre al seu campament bloquejar per Pompaedius Silo, i una nova batalla no va tenir resultats decisius. Q. Caepio, lloctinent de Mari, fou aniquilat pels marsis; en canvi els pelignes foren derrotats pel romà Servi Sulpici però sense caràcter decisiu.

A la campanya del 89 aC el cònsol L. Porci Cató va obtenir algunes victòries sobre marsis i aliats però va morir en una batalla prop del llac Fucinius. La decisió romana de donar la ciutadania als italians mitjançant una llei, va deixar als rebels privats de la seva principal reivindicació, i van començar les dissensions. Les operacions militars victorioses de Gneu Pompeu Estrabó i el seu lloctinent Sulpici, va portar a la submissió de marruquins, vestins i pelignes abans de final d'any. Els marsis van continuar revoltats però repetides derrotes els van obligar a rendir-se. Tot i la seva obstinada lluita van ser admesos a la ciutadania en termes favorables.

En els següents anys els marsis com a nació van desaparèixer de la història. Tot i així encara per un temps van deixar el seu caràcter marcat a la zona. Van ser inclosos a la tribu romana dels sergis i en temps d'August van quedar dins a la quarta regió i més tard a la província anomenada Valèria.

A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu van ser favorables al darrer i les 20 cohorts amb les que Domitius va ocupar Corfinium foren reclutades entre marsis i pelignes. Encara són esmentats quan es van declarar a favor de Vespasià en la guerra contra Vitel·li.

A l'època cristiana el seu territori tenia un bisbe amb seu a Marruvium ("Episcopus Marsorum") que després (segle XVI) es van traslladar a Pescina.

La família romana dels Colonna duia i ostenta el títol de comtes dels marsis.

Característica dels marsis, a part de la valentia en combat esmentada per alguns autors, eren les seves creences en encanteris i màgia i molt concretament els encantaments sobre rèptils verinosos per fer-los inofensius, facultat que deien derivava de què eren descendents de la bruixa Circe o de la divinitat local Angítia (suposada germana de Circe). Aquestes facultats no eren individuals sinó que eren comunes a tota la nació segons Silus Italicus.

La principal ciutat dels marsis fou Marruvium, probablement l'única que era realment una ciutat. Se'n esmenten d'altres que devien ser petits vicus o castells. Plini esmenta Anxantia o Anxantini, Antinum (habitada pels antinates), i Lucus (habitada pels lucenses) més pròpiament Lucus Angitiae (moderna Lugo). Ptolemeu esmenta Aex (Αἴξ), probablement corrupció d'Anxantia. Als Itineraris apareix Cerfennia a la via Valèria.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]