Via Valèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Via Valèria (llatí Via Valeria) fou una antiga via romana que sortia de Tibur i anava cap al llac Fucinus i el país mars (marsi) i Corfinium (al país dels peligni), i després fou continuada fins a la mar Adriàtica, e n concret fins a la desembocadura del Aternus.

No se sap quan fou construïda, però es suposa que fou obra de M. Valerius Maximus que fou censor amb C. Junius Bubulcus el 307 aC. Fou una continuació de la Via Tiburtina que portava de Roma a Tibur i després el nom de Valèria es va donar als dos trams. La part de la via que anava del país dels peligni (inclòs) fins a la mar, no fou construïda abans del regnat de Claudi, i es va dir Via Clàudia Valèria nom que després es va perdre per romandre només el nom de Valèria.

Les estacions segons el Itinerari d'Antoní i prenent per sortida Roma, foren:

  • Tibur (Tivoli)
  • Carseoli (Carsoli)
  • Alba Fucentia (Alba)
  • Cerfennia (Sta Felicita)
  • Corfinium (San Pelino)
  • Interpromium (Osteria. di San Valentino)
  • Teate (Chieti)

La segona part de la via el Itinerari l'inicia a Pescara i el segueix fins a Ancona (on trobava la Via Flamínia), amb les següents estacions:

  • Ostia Aterni (Pescara)
  • Hadria (Atri)
  • Castrum Novum (Giulia Nuova)
  • Castrum Truentium (a la boca del Tronto)
  • Castellum Firmanum (Porto di Fermo)
  • Potentia (Potenza)
  • Numana (Humana)
  • Ancona

La via Valèria va donar nom a la província de èria el territori de la qual era creuat per aquesta via (i per la via Salària)