Frentans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els frentans o frentanis (llatí frentani) foren un poble del centre d'Itàlia ocupant la costa oriental de la península italiana dels Apenins a la mar Adriàtica i de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins. Tenien a l'oest als samnites als que estaven emparentats (suposadament n'eren descendents). El límit sud se suposa que fou el riu Tifernus (Biferno) i el nord el Sagrus (Sangro) però Plini l'estén fins a l'Aternus (i Mela fins al Matrinus el que és probablement erroni). Estrabó assegura que els marrucins posseïen la dreta del Aternus i els vestinis o vestins l'esquerra però lo que cal pensar que els frentans no arribaven al Aternus almenys prop de la desembocadura, ja que d'altra part se sap que Ortona i Anxanum, situades al nord del Sagrus, eren ciutats frentanes.

Història[modifica | modifica el codi]

Els frentans eren d'origen samnita segons Estrabó, com també ho eren els pelignis, els marrucins i els vestins. Però en temps històrics ja formaven una nació separada. Apareixen per primer cop el 319 aC enfrontats a Roma però derrotats foren obligats a sotmetre's a Roma. Al final de la segona guerra samnita els frentans, marsis, marrucins i vestins són esmentats com a pobles que acceptaven voluntàriament l'aliança romana. Van participar al costat de Roma en la lluita contra Pirros d'Epir (279 aC) i un oficial d'aquesta nació es va distingir a la batalla d'Heracleia. També durant la Segona Guerra Púnica van romandre fidels després de la batalla de Cannes el 211 aC i les seves relacions essencials eren amb els veïns pobles dels marrucins, pelignis i vestins i molt poc amb els samnites.

Els frentans van formar part de l'aliança italiana a la guerra social (90 aC) però van tenir un paper poc important i van rebre la ciutadania al mateix temps que altres pobles i ciutats d'Itàlia. Ciceró esmenta als frentans que van enviar alguns dels seus caps a donar suport a la causa de Cluentius un nadiu de Larinum.

Juli Cèsar va creuar el seu territori sense resistència el 49 aC. Després ja no torna a ser esmentat com a poble separat. El seu territori fou inclòs a la quarta regió d'August amb els marrucins, pelignis i marsis i més tard unit al Samni com una sola província.

Rius del país dels frentans[modifica | modifica el codi]

Caps de la costa[modifica | modifica el codi]

  • Buca (avui Termoli)
  • Punta della Penna.

Ciutats[modifica | modifica el codi]

A la costa

  • Ortona (avui Ortona)
  • Histonium (ruïnes de Il Vasto d'Ammnone)
  • Buca (probablement Termoli, o Santa Maria della Penna)

Al interior

  • Anxanum (avui Lanciano)
  • Carentini supernates et infernates (esmentats per Plini)
  • Lanuenses (esmentats per Plini)
  • Pallanum (Monte di Pallano a uns 5 km al sud d'Atessa)
  • Uscosium (Guglionisi)

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Una via creuava el país des Aternum a Larinum, en gran part per la costa. Aquesta via es dia via Trajana frentana i les seves estacions segons l'Itinerari d'Antoní, eren:

  • Ostia Aterni
  • Angelum (Angulus)
  • Ortona
  • Anxano
  • Histonios
  • Uscosio
  • Arenio (Larinum?)

Angulus era mal situat a l'Itinerari (en realitat era entre Hadria i Aternus). A la Taula de Peutinger les estaciones són esmentades així:

  • Ostia Aterni
  • Teano Marrucino
  • Ortona
  • Anxana
  • Annum
  • Pallanum
  • Istonium
  • Larinum

Monedes[modifica | modifica el codi]

Es coneixen algunes monedes amb la llegenda (en osc) Frentrei, que probablement cal assignar als frentans.

Capital[modifica | modifica el codi]

L'existència d'una ciutat de Frentum com a capital dels frentans, referida indirectament per Tit Livi, no ha estat demostrada.