Marruquins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marrucins o Marruquins (Marrucini, Marroukinoi Μαρρουκῖνοι o Μαρρουκινοί) fou un poble del centre d'Itàlia al sud del riu Aternus, dels Apenins fins a la mar Adriàtica. Tenien al nord als vestins (separats per l'Aternus), al sud els frentans (probablement separats pel riu Foro), i a l'oest les muntanyes que els separaven dels pelignes (peligni). Eren d'origen sabí i estaven emparentats amb els marsis (marsi)

Apareixen a la història com a poble independent aliat als marsis, pelignes i vestins amb els que probablement formaven un lliga de defensa mútua. El 311 aC es van aliar als samnites, mentre els seus aliats van romandre neutrals, i van iniciar hostilitats amb Roma que en aquest any van assetjar una ciutat anomenada Pollitium, que es totalment desconeguda; el 308 aC els pelignes i marsis eren també en guerra amb Roma però al 304 aC les tres nacions més els marsis van demanar la pau als romans i van obtenir una aliança en termes favorables. Des llavors foren fidels aliats romans i van servir com auxiliars als seus exèrcits.

Durant la Segona Guerra Púnica van demostrar la lleialtat, i van restar al costat de Roma tot i que el país fou creuat per Anníbal, i van reclutar una força auxiliar que va anar amb Escipió a Àfrica.

A la guerra social van estar al costat dels marsis i pelignes. Herius Asinius, al que Tit Livi esmenta com "praetor Marrucinorum", i que era un dels caps dels confederats italians, va morir en una de les batalles entre Mari i els marsis. Derrotats el 89 aC, el seu territori fou assolat per Sulpicius, lloctinent de Pompeu, i després sotmesos pel mateix Pompeu.

Tot seguit van rebre la ciutadania romana i van desaparèixer aviat com a poble separat. Encara són esmentats el 43 aC quan es van declarar contra Antoni, el que indica que encara tenien existència com a municipi separat i així devia seguir durant l'Imperi.

August va incloure el territori a la quarta regió junt amb els vestins. Al segle III sembla que foren inclosos amb els picens i els frentans a la província del Samni.

El territori dels marrucini (ager Marrucinus, Μαρρουκίνη) era reduït però fèrtil i produïa vi i gra en abundància, així com fruita i vegetals.

La principal ciutat era Teate (Chieti), el territori municipal de la qual sembla que va abraçar tot el territori dels marruquins. Un altra ciutat fou Interpromium, a la via Valèria, però era només un vicus; Aternum (Pescara), a la desembocadura del Aternus, la feien servir de port però pertanyia als vestins.