Publi Licini Cras Dives I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Licini Cras Dives (llatí: Publius Licinius P. F. P. N. Crassus Dives) fou fill de Publi Licini Var i el primer Licini conegut que va portar el renom Dives. Fou considerat un bon orador i un religiós estricte (sembla que va fer condemnar a morir cremada a una verge vestal que una nit havia descuidat el seu deure de mantenir la flama encesa). El seu fill va portar el mateix nom (Publi Licini Cras Dives, en llatí Publius Licinius Crassus Dives).

El 212 aC, encara molt jove i sense haver exercit cap magistratura curul, es va enfrontar a dos personatges de rang consular, Quint Fulvi Flac i Tit Manli Torquat pel càrrec de Pontífex Màxim. El 211 aC fou edil curul i va celebrar uns esplèndids jocs on per primera vegada van aparèixer les corones de fulles de plata i or.

El 210 aC fou magister equitum del dictador Quint Fulvi Flac i el mateix any va obtenir el càrrec de censor però va renunciar al morir el seu col·lega, tal com manava el costum. El 208 aC fou pretor.

El 205 aC fou cònsol juntament a Escipió l’Africà va dirigir la tasca d’expulsar a Anníbal del Bruttium; en aquesta regió va aconseguir reconquerir algunes ciutats, però no va poder continuar degut a una epidèmia que es va desenvolupar entre les seves tropes. El 204 aC va unir les seves forces a les del cònsol Semproni per enfrontar-se a Anníbal a la rodalia de Crotona, però els romans foren derrotats.

Va tornar a Roma on va residir en endavant fins que va morir el 183 aC. El seu funeral es va celebrar amb jocs i festes que van durar tres dies, incloent una lluita de 120 gladiadors.