Gai Flavi Fímbria (militar)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Flavi Fímbria (Caius Flavius Fimbria), fou un militar romà partidari de Cinna i Gai Mari i destacat en la guerra civil contra Sul·la. Ciceró el qualifica de homo audacissimus et insanissimus.

Durant el funeral de Gai Mari el 86 aC va intentar matar Quint Muci Escevola, el qual va poder escapar amb una greu ferida, i Fímbria va preparar la seva acusació davant el senat. Cinna va col·locar en el consolat, en lloc de Mari, a Luci Valeri Flac i el va enviar a Àsia per oposar-se a Sul·la i finalitzar la guerra contra Mitridates VI Eupator però amb Fímbria com a llegat i conseller, ja que era més expert en afers militars.

Flac es va guanyar l'odi dels soldats per la seva avarícia i crueltat i Fímbria va aprofitar la circumstància per fer-se amb el favor de l'exèrcit. A Bizanci es va enfrontar amb el qüestor de Flac i aquest va dirimir la disputa a favor del qüestor el que va provocar la colera de Fímbria, que finalment fou destituït per Flac, qui després va anar a Calcedònia mentre Fímbria va romandre a Bizanci, però els soldats es van amotinar i Flac va haver de tornar, però allí fou obligat a fugir i Fímbria el va perseguir cap a Calcedònia i després a Nicomèdia on el va matar (85 aC) assolint el comandament de l'exèrcit.

Llavors va obtenir algunes victòries sobre els generals de Mitridates i quan el rei del Pont va fugir Fímbria el va perseguir cap a Pèrgam i el va estar a punt de capturar a Pintana, si la manca de col·laboració de Lucul·le que dirigia la flota, no hagués permès al rei escapar. Fímbria va començar una guerra contra els aliats asiàtics de Mitridates o entre els partidaris de Sul·la i entre les ciutats afectades estava Ilium que fou ocupada i destruïda. Va devastar Àsia i va sotmetre la major part del país.

El 84 aC Sul·la va creuar de Grècia a Itàlia i després d'ajustar la pau amb Mitridates va atacar a Fímbria al seu campament prop de Thyateira; els homes de Fímbria no van voler combatre a Sul·la[1] i llavors va intentar assassinar-lo però l'intent va fracassar i Sul·la se'n va sortir; Llavors Fímbria va demanar negociar però Sul·la no ho va acceptar excepte la submissió absoluta; Fímbria llavors va fugir cap a Pèrgam i va buscar refugi al temple d'Asclepi on es va voler suïcidar però l'espasa que es va clavar a si mateix no el va matar, de manera que va encarregar a un dels seus esclaus de donar-li mort, cosa que un esclau va fer

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Matthew Dillon i Lynda Garland, Ancient Rome: from the early Republic to the assassination of Julius Caesar, p.514