Luci Juni Brut Damasip

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuci Juni Brut Damasip
Biografia
Mort82 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPubli Cras Junià Modifica el valor a Wikidata
ParesDècim Juni Brut Galaic Modifica el valor a Wikidata  i Clodia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansDècim Juni Brut, Júnia, Publius Licinius Crassus Dives (en) Tradueix, Licínia i Licinia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
82 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Luci Juni Brut Damasip (en llatí Lucius Junius Brutus Damasippus) va ser un magistrat romà. Formava part de la família Brut, una branca d'origen plebeu de la gens Júnia. Segurament el cognom Damasip (Damasippus) derivava de què havia estat adoptat per un membre de la gens Licínia, perquè aquest cognomen era usat per la gens. Llavors hauria agafat el nom alternatiu de Luci Licini Damasip (Lucius Licinius Damasippus).

Es va dedicar a la política activa i va ser un dels primers partidaris de Gai Mari el Jove. Quan Mari estava assetjat a Praeneste l'any 82 aC, va creure que segurament moriria però els seus enemics moririen amb ell, i va enviar una carta a Brut que llavors era pretor urbà a Roma, i li va encarregar d'anar al senat amb un fals pretext i allí assassinar Publi Antisti, Gai Papiri Carbó Arvina, Luci Domici Aenobarb, i al pontífex màxim Escevola. Luci Juni Brut va complir l'ordre i els quatre designats van ser assassinats i els seus cossos tirats al riu Tíber.

Tot seguit va fer un intent (que no va reeixir) d'aixecar el setge de Praeneste. El cònsol Gneu Papiri Carbó va fugir a Àfrica però Juni Brut i altres van decidir marxar a Roma i presentar batalla a Sul·la. Van ser derrotats amb facilitat i Brut va ser fet presoner i executat per ordre de Sul·la.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 511.