Gai Semproni Tudità (cònsol)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Semproni Tudità (Caius Sempronius C. F. Tuditanus) fou un magistrat romà fill de Gai Semproni Tudità (magistrat). Destacat membre de la gens Semprònia per la seva carrera militar i per la seva feina com a historiador.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare era senador i, com que tots dos tenien el mateix nom, Ciceró de vegades va confondre el fill amb el pare, cosa que li va fer veure Tit Pomponi Àtic el maig del 45 aC.

Ascens polític[modifica | modifica el codi]

L'any 146 aC va treballar al servei de Luci Mummi Acàic per la guerra amb Grècia.[1]El 145 aC fou nomenat qüestor.[2]Probablement per ser partidari dels Escipions es va promocionar sense haver passat el temps mínim pels càrrecs de curul [3] i el 132 aC fou nomenat pretor.[4]

Va arribar al màxim de la seva carrera política quan l'any 129 aC fou escollit cònsol juntament amb Mani Aquil·li.[5][6]Les disputes provocades per la llei agrària de Tiberi Semproni Grac, per l'execució de la qual s'havien nomenat triumvirs, van obligar a traspassar la implementació de la llei al cònsol Tudità. Es tractava de decidir sobre les terres d'estrangers aliats a Roma, que una comissió dels Gracs havia annexat per fer-ne us com a terres de conreu. Però Tudità, conscient de les grans dificultats que el tema presentava, va evitar cap decisió al·legant que havia d'anar a Il·líria per fer la guerra.[7]

Efectivament va anar a Il·líria on va fer la guerra als iapods, primer sense gaire èxit però després els va acabar derrotant mercès especialment al seu llegat Dècim Juni Brut qui ja havia obtingut glòria a Hispània anteriorment.[8][9]A la tornada a Roma va poder celebrar un triomf. Va immortalitzar les seves victòries sobre els iapods i els istris amb una inscripció en una estàtua [10] i amb una dedicatòria al déu fluvial Timavus a la ciutat d'Aquileia, que era estava escrita en versos saturnins i de la qual se'n van trobar dos fragments el 1906.[11] Probablement el poeta Hosti es referia a ell en el seu poema Bellum Histricum.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Fou l'avi matern de l'orador Quint Hortensi, ja que la seva filla Semprònia es va casar amb Luci Hortensi, el pare de l'orador.

Escrits[modifica | modifica el codi]

Tudità fou també un orador i historiador de certa nota i una obra seva, una "Història", fou esmentada per diversos autors antics, però només se'n conserven alguns fragments. Ciceró destacava el seu estil.[12]

Pel que fa a les seves conviccions polítiques era del partit dels Optimates per als qui va escriure un tendenciós tractat sobre les lleis que constituïen Roman, el Libri magistratuum, format per al menys 13 llibres que fonamentaven la superioritat de la classe patrícia.[13][14] Marc Juni Gracà fou l'autor d'una obra similar anomenada De postetatibus en set llibres, que van fer servir els Gracs per guanyar adeptes. Aquests dos escrits van ser els primers d'aquesta mena en la literatura romana. El Libri magistratuum es va publicar més endavant amb retocs per part dels tribuns de la plebs, afegint els nundinae (dies de mercat i festius del calendari romà) i altres detalls.

Hi ha parts del llibre que no semblen pròpies d'un llibre sobre legislació, sinó més aviat d'un llibre d'història, per exemple: quan escriu sobre uns antics habitants del Latium anomenats aborígens, o quan Numa Pompili va trobar uns llibres. Per aquest motiu alguns acadèmics han proposat que alguns fragments atribuïts al Libri magistratuum, serien en realitat fragments d'una altra obra que narraria els orígens de Roma fins al segle II aC.[15]

Probablement fou Marc Terenci Varró qui se'n va adonar que Tudità havia fet servir com a fonts documentals a Cató el Vell i a Lucius Cassius Heminai és per això que el seu relat coincideix amb que va fer el seu contemporani Luci Calpurni Pisó Frugi, però difereix del fet per Marc Juni Gracà. També fou Varró qui va fer les citacions més interessants sobre l'obra de Tudità, que autors posteriors van tenir en compte (Dionís d'Halicarnàs, Plini el Vell, Macrobi). Aule Gel·li el va citar en dues ocasions (Noctes Atticae VII.4.1; XIII.15.4) relacionant-lo amb l'historiador Luci Eli Tuberó i amb un àugur anomenat Messalla.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ciceró, "Ad Atticum" XIII.33.3
  2. Ciceró, "Ad Atticum" XIII.4.1
  3. Ciceró, "Ad Atticum" XIII.32.3
  4. Ciceró, "Ad Atticum" XIII.30.2;32.3
  5. Ciceró, "Ad Quintum fratrem" III.5.1; "De re publica" I.14; "De natura deorum" II.14
  6. Gai Vel·lei Patercle, "Història de Roma" II.4.5
  7. Apià "Guerres civils" I.80
  8. Titus Livi, "Periochae" LIX
  9. Apià, Illyrica 10
  10. Plini el Vell "Naturalis Historia" III,129
  11. Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum, I² 652
  12. Ciceró, "Brutus" 95
  13. Macrobi, "Saturnalia" I.13.21
  14. Aule Gel·li, "Noctes Atticae" XIII.15.4
  15. Hubert Cancik, Helmuth Schneider, "Der Neue Pauly", article:«Sempronius» [I 22], vol. 11, p. 396
  16. Friedrich Münzer, "Realencyclopädie", vol. IIA 2, article:«Sempronius» p. 1442-1443



Precedit per:
Gai Claudi Pulcre
Marc Perpenna
Cònsols de la República Romana
Gai Semproni Tudità
Mani Aquil·li

129 aC
Succeït per:
Tit Anni Lusc
Gneu Octavi