Tit Pomponi Àtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) fou un filòsof de l'escola epicúria.

Va néixer a Roma el 109 aC, d'una família d'equites. El seu pare fou Tit Pomponi. Va estudiar amb Fedre, Zenó i Patró a Atenes i amb Saufei a Roma. Àtic fou ric perquè el seu pare al morir li va deixar dos milions de sestercis i més tard també va heretar del seu oncle Quint Cecili (i ell mateix va fer molts negocis). Fou adoptat pel seu oncle Quint Cecili (germà de la seva mare) i va agafar el nom de Quint Cecili Pomponi Àtic. El seu sobrenom Àtic li fou donat sembla ser per la seva llarga residencia a Atenes i el seu coneixement del grec.

Fou educat juntament amb Lluci Torquat, Gai Mari el jove, i Ciceró i es va distingir com estudiant. Per llaços d'amistat i familiars va militar amb els populars de Mari en esclatar la guerra civil a Roma, ja que la seva cosina Anícia s'havia casat amb el germà del tribú Publi Sulpici Ruf (Publius Sulpicius Rufus) enemic de Sul·la, i d'altra banda era company d'estudis del jove Gai Mari. Tot i així no va tenir part activa en el conflicte i mentre va durar es va retirar a Atenes (85 aC). Quan el jove Mai va haver de fugir li va donar diners, però també va rebre cordialment a Sul·la a Atenes. També va gaudir de l'amistat de Gneu Pompeu i de Juli Cèsar, de Brut i Cassi i de Marc Antoni i Octavi (August); el seu amic principal fou Ciceró amb el que va començar un intercanvi epistolar el 68 aC que va continuar fins a la mort de Ciceró.

El 65 aC va tornar a Roma, però més tard va fer llargues estades a Grècia, a la seva finca de Buthrotum a l'Epir, i a Atenes. El 12 de febrer del 56, amb 53 anys, es va casar amb Pília, i va tenir una filla de nom Pompònia o Cecília (que Ciceró esmenta com Àtica (Attica o Atticula) que vers el 36 aC es va casar amb Marc Vipsani Agripa, i la filla d'ambdós, Vipsània Agripa, fou la muller de Tiberi que després fou emperador i mare de Drus. Una germana d'Herodes Àtic, Pompònia, era casada amb Quint Ciceró, germà de l'orador (matrimoni que fou desgraciat).

Va morir el 32 aC a l'edat de 77 anys quan al saber que tenia una malaltia incurable va deixar de menjar.

Corneli Nepos en va escriure la seva vida i com que es va redactar mentre era viu cal considerar l'obre un panegíric a un amic més que una biografia. De les seves obres no se'n conserva cap. La més important fou Annalis, epítom d'història romana ordenat per anys. També va escriure una història del consolat de Ciceró en grec.