Quint Tul·li Ciceró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Tul·li Ciceró fou fill de Marc Tul·li Ciceró II i germà de Marc Tul·li Ciceró l'orador. Va néixer el 102 aC. Es va educar amb el seu germà al que va acompanyar a Atenes el 79 aC. Fou elegit edil curul el 67 aC, i pretor el 62 aC i tot seguit va succeir a Luci Flac com a governador d'Àsia on va romandre tres anys, i es va enfrontar a molts notables grecs i romans de la província, tant pel seu mal caràcter com pels abusos del seu favorit Estaci.

Va tornar a Roma el 58 aC i quan va provar d'aconseguir el retorn del seu germà de l'exili va ser perseguit com a criminal per Appi Claudi, fill de Gai Clodi.

El 55 aC fou nomenat llegat de Juli Cèsar al que va acompanyar a Britània i a la tornada va anar (54 aC) amb una legió contra els nervis (nervii) i després de la destrucció de la Legió XIV Gemina[1] i la mort de Luci Aurunculeu Cotta i Quint Tituri Sabí a la batalla del Jeker, el seu camp de Namur fou atacat pels eburons d'Ambiorix i altres tribus de gals revoltats sota Ambiorix. Les mesures enèrgiques de Ciceró van salvar la situació i va aguantar fins que va arribar Cèsar,[2] participant en l'extermini dels eburons en venjança per la derrota en la batalla del Jeker. El 52 aC, al final de la campanya es va estacionar a Matisco per passar l'hivern, amb la Legió VI Ferrata.[3]

Fou llegat del seu germà l'orador a Cilícia (51 aC) i va dirigir les operacions contra els muntanyesos de la frontera amb Síria. A la guerra civil va seguir al seu germà al camp de Gneu Pompeu. Després de la batalla de Farsàlia (48 aC) no va tardar a fer les paus amb Cèsar a Alexandria (47 aC).

No se'n torna a parlar fins al 43 aC quan fou proscrit pels triumvirs. A més de la seva activitat militar fou un escriptor i poeta, però de les seves obres només resten uns fragments. Es va casar amb Pompònia, germana de Tit Pomponi Àtic, però aquesta unió fou desgraciada. Van tenir un fill conegut per Quint Tul·li Ciceró el jove.

Referències[modifica | modifica el codi]