Kortrijk
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
 |
|||||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
 Bèlgica Flandescomunitat Flamenca Flandes Occidental Kortrijk |
||||
| Gentilici | n/d | ||||
| Predom. ling. | neerlandès | ||||
| Superfície | 80,02 km² | ||||
| Altitud | n/d msnm | ||||
| Població (2007) • Densitat |
73.777 hab. 921,98 hab/km² |
||||
| Coordenades | 50° 55′ 15″ N, 03° 26′ 47″ E / 50.92083,3.44639Coord.: 50° 55′ 15″ N, 03° 26′ 47″ E / 50.92083,3.44639 | ||||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
8 Rudolf Scherpereel |
||||
| Codi postal | 8500 |
||||
| Majoria política | Open VLD, N-VA, SP.a | ||||
| Escons |
23 regidors | ||||
| Taxa d'atur | 5,35% (2006) | ||||
| Zona telefònica | +32-(0)56 | ||||
| Web | |||||
.svg)
Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai)[1] és una ciutat de Bèlgica, situat al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca.[2] El 2010 tenia uns 75.000 habitants. La superfície total és de 80,02 km², amb una densitat de població de 922 habitants per km². La llengua oficial de Kortrijk és el neerlandès.
Taula de continguts |
Història[modifica]
El nom amb el sufix -acum neerlanditzat al curs del temps vers -ijk indica un origen gal·loromà de l'assentament. La ciutat va construir-se a l'edat mitjana com un centre comercial a l'entorn d'un castell al marge de Leie. La ciutat és coneguda per a la batalla dels Esperons d'Or a la qual es van oposar a les aigües mortes de la Groeningebeek a l'11 de juliol de 1302 l'exèrcit flamenc i namurès contra les forces armades del rei de França aliades amb el ducat de Brabant. En recordança de la desfeta francesa, al segle XIX l'11 de juliol va esdevenir la festa nacional de Flandes. Al segle XIX un braç nou va excavar-se al nord del llit antic del riu per a facilitar la navegació.
Economia[modifica]
Des del segle XIX fins als anys 1950 era un important centre de l'indústria tèxtil i la ciutat portava el títol inoficial de «capital del lli». L'ocàs de l'indústria tradicional, tant a Kortrijk com a les filatures i teixidories de Lilla, Roubaix i Tourcoing, on s'en anaven molts treballadors fronterers, va conduir a una greu crisi de l'atur. A poc a poc l'activitat econòmica va redreçar-se per una dinàmica de pimes manufacturers que van especialitzar-se en tèxtils d'alt valor afegit, electrònica, construcció de màquines i altres productes innovadors, de tal manera que el 1980 es parlava del Texas de Flandes. Un malnom inoficial que més tard va desestimar-se.[3][4]
És altressí un centre d'ensenyament important. La creació d'una filial de Universitat de Lovaina el 1965 amb unes facultats dels primers graus (els futurs bachelors) va reforçar aquest paper. Malgrat aixó, des de la fi dels anys 1980 la ciutat va conèixer un problema de despoblació de les generacions joves, fartes del provincialisme i atretes pel cosmopolitisme de les ciutats de Brussel·les, Gant, Anvers i Lovaina a les quals van anar per a acabar els estudis. Profitaven el dinamisme econòmic de Kortrijk per a trobar feina i les bones connexions per a tornar cada vespre a can seva en un atmosfera més metropolitana. És una preocupació major dels polítics, empresaris i gerències de la ciutat.[5]
Geografia[modifica]
La ciutat actual és el resultat de la fusió de vuit municipis. Del cens de 1806 a 1970 la població va créixer de 13.982 a 44.961 habitants. Després de la fusió amb els municipis de l'entorn a l'1 de gener 1977, en va tenir 77.382.
La ciutat es troba a una cruïlla de autopistes europees (E17 i E403), de vies navegables (Leie i Canal Kortrijk-Bossuit) i de ferrocarrils locals i internacionals. El canal de Bossuit, que només és navegable per embarcacions de 300 tonelades entre Kortrijk i Stasegem va perdre el seu paper econòmic.
Kortrijk té un clima moderat amb hiverns que no són gaire freds. En general plou bastant i l'estiu el cel cobert sol ser corrent. Els mesos calorosos són juliol i agost: temperatures mitjanes a l'hivern de 0° a 10 °C; i a l'estiu de 20° a 25 °C.
Nuclis[modifica]
| # | nucli | superficie (km²) |
habitants (31/12/2007) |
|---|---|---|---|
| I | Kortrijk | 22,38 | 40.089 |
| II | Heule | 11,69 | 10.280 |
| III | Bissegem | 3,44 | 5.533 |
| IV | Marke | 8,22 | 7.882 |
| V | Aalbeke | 7,17 | 2.953 |
| VI | Rollegem | 8,47 | 2.765 |
| VII | Bellegem | 13,98 | 3.691 |
| VIII | Kooigem | 4,79 | 791 |
Llocs d'interès[modifica]
Kortrijk ofereix, a part del seu interès arquitectònic, museus, moltes botigues, restaurants i una vida nocturna embrionària amb nombrosos concerts.
Nucli antic[modifica]
El nucli històric conserva els edificis més antics de la ciutat.
- L'esglèsia de Sant-Martí coneguda pels seus carillons
- L'esglèsia de la Mare de Déus
- L'esglèsia de Sant Joan
- L'esglèsia de Sant Miquel
- El beguinatge de Santa Elisabeth
- La casa de la vila gòtica
- El belfort
- El palau de justícia
Museus[modifica]
- Kortrijk 1302
- Museum voor Schone Kunsten (Broelmuseum)
- Nationaal Vlas-, kant- en linnenmuseum
- Groeningemuseum (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat)
- Begijnhofmuseum, museu del beguinatge
- Vlaams Filmmuseum en -archief
- Bakkerij- en Molenmuseum, museu de les fleques i dels molins de farina
- Landbouwmuseun, museu de l'agricultura
Persones cèlebres[modifica]
- Adelheid Byttebier (n.1963), política
- André Dequae (1915-2006), polític
- Baudouin Oosterlynck (1946), artista de la instal·lació sonora i la performance
- Chris Lomme (n.1938), actriu
- Gerda Dendooven (n.1962), dibuixant
- Guido Gezelle (1830-1899), poeta i escriptor
- Hendrik Conscience (1812-1883), escriptor
- Hugo Claus (1929-2008), escriptor que va immortalitzar la ciutat en la seva novel·la La pena de Bèlgica
- Jan Palfijn (1650-1730), el cirurgià que va inventar el fòrceps
- Ivan Carlier, conegut com "Johny Turbo" (1955-2000), cantant popular
- Lien Van de Kelder (n.1982), actriu
- Luuk Gruwez (n.1953), poeta
- Maurice De Bevere, conegut com "Morris" (1923-2001), dibuixant de còmics
- Piet Goddaer (n.1970), cantant i compositor ("Ozark Henry")
- Roelant Saverys (1576-1639), pintor
- Galeria
Ciutats agermanades[modifica]
Kortrijk manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:
Frascati (Itàlia)(1967)
Bad Godesberg (Bonn, Alemanya)(1964)
Windsor and Maidenhead (Verenigd Koninkrijk), (1981)
Saint-Cloud (França), (1993)
Lahore (Pakistan)
Greenville (South Carolina, Estats Units d'Amèrica)
Referències[modifica]
- ↑ Johann Georg Theodor Grässe, Orbis latinus, oder Verzeichniss der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc., Meere, Seen, Berge und Flüsse in allen Theilen der Erde nebst einem deutsch-lateinischen Register derselben, Dresden, G. Schönfeld's Buchhandlung (C.A. Werner), 1861, pàgina 67
- ↑ «Kortrijk». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Het Texas van Vlaanderen», en De Standaard, 7 de desembre de 2009
- ↑ «Texas van Vlaanderen heeft afgedaan voor Voka», en Trends, 27 de novembre de 2012 (en català: El Texas de Flandes es una idea passat de moda per Voka (= l'associacio dels empresaris))
- ↑ Hein Wittouck i Wim van Severen et alii, «Eindrapport Kortrijk», 2012, pàgina 25
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kortrijk 
|
|||
|
Alveringem • Anzegem • Ardooie • Avelgem • Beernem • Blankenberge • Bredene • Bruges • Damme • Deerlijk • De Haan • Dentergem • De Panne • Diksmuide • Gistel • Harelbeke • Heuvelland • Hooglede • Houthulst • Ichtegem • Ieper • Ingelmunster • Izegem • Jabbeke • Knokke-Heist • Koekelare • Koksijde • Kortemark • Kortrijk • Kuurne • Langemark-Poelkapelle • Ledegem • Lendelede • Lichtervelde • Lo-Reninge • Menen • Mesen • Meulebeke • Middelkerke • Moorslede • Nieuwpoort • Oostkamp • Oostrozebeke • Oostende • Oudenburg • Pittem • Poperinge • Roeselare • Ruiselede • Spiere-Helkijn • Staden • Tielt • Torhout • Veurne • Vleteren • Waregem • Wervik • Wevelgem • Wielsbeke • Wingene • Zedelgem • Zonnebeke • Zuienkerke • Zwevegem • |
|||
  |
Açò és un esborrany sobre Bèlgica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
