Simon Stevin
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
| Simon Stevin | |
|---|---|
 Retrat d'un artista anònim a la biblioteca de la Universitat de Leiden |
|
| Naixement | 1548 Bruges Comtat de Flandes |
| Defunció | 1620 La Haia o Leiden Comtat d'Holanda |
| Ocupació | matemàtic i enginyer |
| Creences religioses | calvinisme |
| Muller/s | Catherina Craij |
| Fills/es | Frederiek, Hendrik, Susanna, Levina |
| Pares | Antheunis Steven i Cathelyne van der Poort |
Signatura
 |
|
Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia o Leiden, comtat d'Holanda, 1620) va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies. A ell es deu que el neerlandès sigui una de les poques llengües en què la paraula matemàtiques no segueixi una arrel grecollatina, sinó que es digui wiskunde, traducció directa del significat de la paraula matemàtiques proposada per Stevin.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Començà a treballar com a caixer i comptable a Anvers (Marquesat d'Anvers) i fou ajudant d'un cobrador d'impostos del vescomtat del Franc de Bruges. El 1581 es traslladà a Leiden. Com molts científics i artistes va fugir la intolerància religiosa i científica dels ocupants espanyols dels Països Baixos del sud per a trobar a la república dels Països Baixos del nord un ambient més obert al món modern. Dos anys després (i amb ja més de trenta anys) s'inscrigué a la Universitat de Leiden.
El seu primer llibre publicat fou Tafelen van interest («Taules d'interès», 1582), que trencaren el quasi-monopoli/secretisme que fins llavors tenien els banquers sobre aquest càlcul. La seva obra més important fou De Thiende (1586) on introduí l'ús dels decimals com a cosa quotidiana, tot simplificant enormement els càlculs aritmètics. Altres camps on contribuí foren els de l'astronomia i la música. Stevin també dissenyà vehicles amfibis, amb els que hom navegà des de la platja de Scheveningen (prop de la Haia) fins a Petten, al comtat d'Holanda.
Al marc de l'enginyeria hidràulica, és conegut per les seves millores dels molíns de desguàs del pòlders. Junt amb el seu amic Jan Cornets de Groot, pare d'en Hugo Grotius), burgmestre de Delft va construir tota una sèrie als pòlders a l'entorn de la ciutat. El seu concepte de desguàs va ser utilitzat fins al segle XX, quan estacions de bombatge van reemplaçar els molins tradicionals. Treballà com a docent privat del príncep Maurici de Nassau que li confiava una funció de conseller militar i li va donar l'encàrrec de crear una escola d'enginyers a Leiden. Amb ell va treballar com a conseller i "waterstaat", càrrec que en els Països Baixos s'encarrega de la supervisió de les obres públiques, sobretot les relacionades amb els dics marítims.
La seva fama en vida i en l'època immediatament posterior a la seva mort va ser gran, esta considerat com una mena de Leonardo da Vinci del nord. De fet, és esmentat repetides vegades en la novel·la Tristram Shandy de Laurence Sterne com un geni. El seu nom es troba esmentat en nombrosos tractats d'enginyeria militar i hidràulica de tota l'època que va des del s . XVII al s. XIX.
El seu fill Hendrik Stevin fou el primer de concebre un pla per tancar l'Zuiderzee el 1667.
Enginyeria [modifica]
A la seva època, la reputació de Stevin es va deure principalment a la seva perícia en l'enginyeria militar i haver inventat un veler terrestre impulsat que era capaç de transportar més de 25 persones a velocitats properes als 80 km/h. Al voltant del 1600, Stevin va realitzar a la platja de Scheveningen una demostració de l'invent davant el príncep de Nassau, Maurici d'Orange, el qual, després de veure-ho més com un entreteniment per als seus convidats i cortesans, va acabar per prohibir qualsevol aplicació pràctica del mateix al jutjar que tal mitjà de transport arruïnaria als traginers i al sistema de postes basat en els caballs.
Matemàtiques [modifica]
Als seus 37 anys, va publicar "L'aritmètica de Simó Stevin, de Bruges", un breu tractat sobre les fraccions decimals que en la seva traducció francesa no excedeix les set pàgines. Stevin hi exposa amb summa claredat l'ús de fraccions decimals per a l'extracció de l'arrel quadrada d'un nombre i postula la conveniència d'adoptar un sistema mètric decimal en la moneda i les unitats de mesura. També va introduir una nova notació per descriure els nombres decimals, d'escàs èxit donada la seva complexitat enfront d'altres més compactes com la de Bartolomeo Pitiscus i John Napier, usada avui. Una altra gran aportació de Stevin va ser la de la noció de nombre, ja que fins llavors els matemàtics desconeixien que el nombre implicava la unitat, pertanyents a una mateixa naturalesa i, per tant, divisibles. Als matemàtics, els atribuïa l'error d'utilitzar aquesta unitat com el principi dels nombres, sent aquest principi no la unitat, sinó l'absència d'aquesta (unitat), o buit-el zero (0).
Va destacar a més per ser el primer matemàtic que va reconèixer la validesa del nombre negatiu (tot nombre menor a zero), al acceptar com a resultat dels problemes amb què treballava. A més, va reconèixer la igualtat entre la sostracció d'un nombre positiu i l'addició d'un nombre negatiu [(+a) - (+b) = (+a)+(-b)]. Per tot això esta considerat en l'actualitat com el pare dels nombres negatius. És també conegut per ser qui va desenvolupar el algorisme de treball per obtenir el màxim comú divisor de dos polinomis.
Física [modifica]
En física destaquen les seves contribucions en el camp de l'estàtica i hidrostàtica de fluids: va ser el primer a descriure la paradoxa hidrostàtica en virtut de la qual la pressió descendent d'un fluid sobre un cos és independent de la forma d'aquest i només depèn de l'alçada i de la base del pla de carena.
També va ser un dels primers científics a distingir entre l'equilibri estable i inestable en problemes de flotació, i va demostrar l'equilibri d'un cos en un pla inclinat. Per a això, va usar un mètode gràfic molt enginyós i intuïtiu, (veure imatge annexa) en el qual feia servir una corda sobre un pla inclinat dividida en intervals uniformement distribuïts. Sembla a més que, en aquest mateix estudi, va ser el primer a enunciar el teorema de Varignon relatiu a la resultant de les forces i moments en un cos.
Música [modifica]
En música, va ser el primer a donar una definició i mesura correcta del temperament just (1585), a més de definir, en un tractat sobre les funcions exponencials, la freqüència de vibració que es corresponia amb les respectives notes musicals. Els seus estudis musicals sobre el temperament just semblen inspirats en l'obra del llaütista italià Vicenzo Galilei, pare del famós Galileu Galilei, i, curiosament, els seus descobriments sobre això van coincidir amb els del xinès Zhu Zaiyu, que amb absoluta independència també va definir el temperament just per aquesta mateixa època.
Semiologia [modifica]
Stevin va dedicar part del seu temps a l'estudi de la filosofia del llenguatge, arribant a postular una futura imperancia del neerlandès com a llengua universal ja que en ella els conceptes que es poden expressar amb monosíl·labs eren molts més que en qualsevol altra llengua coneguda. De fet, aquesta idea va ser la que el va portar a menysprear el llatí com a llengua científica, ia escriure tots els seus tractats en neerlandès. No cal dir que, en una època en què el llatí imperava com a llengua de cultura i coneixement, semblant actitud va limitar en gran manera la difusió de la seva obra, i és en bona mesura a causa de això que fins i tot en l'actualitat molts dels seus èxits segueixin ignorats - fora dels Països Baixos.
Comptabilitat [modifica]
En la seva tasca com a intendent del Príncep de Nassau, va destacar com a pioner en l'ús de la comptabilitat de partida doble, i, amb deu i haver, que pel que sembla coneixia a través dels escrits de Girolamo Cardano, i se'l reconeix com el seu introductor als Països Baixos. Això, encara que podria semblar trivial, es va demostrar com una aportació fonamental, atès que l'ús de la partida doble per part dels comerciants neerlandesos seria una de les causes que els ajudaria, primerament, a superar econòmicament als seus veïns-i per tant a sobreviure com a país-, a part que va ser a través dels Països Baixos que aquest sistema va passar a Anglaterra i Alemanya, i va permetre per fi el desenvolupament del modern capitalisme. A més, sembla haver estat pioner en l'aplicació dels seus descobriments matemàtics a la comptabilitat, sobretot pel que fa a la decimalització dels guarismes.
Influència sobre la llengua neerlandesa [modifica]
La influència d'Stevin no es limità a la ciència o l'enginyeria, sinó que s'estengué a la lingüística, puix que dotà la seva llengua, el neerlandès, de tot de mots nous referents a les ciències que ell havia tractat. En són exemples wiskunde (matemàtiques), loodrecht (perpendicular), evenwijdig (paral·lel),... Això fa el neerlandès científic força diferent de la majoria d'altres llengües europees, que disposen de paraules força semblants d'origen greco-llatí entre elles per referir-se a aquests conceptes.
Obres [modifica]
Va escriure sobre òptica, geografia, astronomia, etc. Molts dels seus treballs van ser traduïts al llatí per Willebrord Snell van Royen, Snellius, (Leyden, 1580-1626). En 1608 i 1634 es publicarien en Leyden tots els seus treballs traduïts al francès.
- Tafel van Interest ( Taules d'interès ) en 1582;
- Problemata geomètrica el 1583;
- De Thiende ( El decimal ) el 1585;
- Pràctica d'aritmètica el 1585 que va presentar com un tractat uniforme per a la resolució d'equacions algebraiques;
- De Beghinselen der Weeghconst ( L'estàtica o l'Art de pesar ), el seu llibre més cèlebre, 1586;
- De Beghinselen des Waterwichts ( Principis sobre el pes de l'aigua ), 1586 sobre hidrostàtica;
- Vita Política. Het Burgherlick leven ( De la vida civil , 1590);
- De Sterktenbouwing ( De la Construcció de fortificacions ) 1594;
- De Havenvinding ( La localització al mar ) el 1599, traduït a l'anglès per Edward Wright aquest mateix any;
- De Hemelloop ( Les òrbites celestes ) el 1608;
- Wiskonstighe Ghedachtenissen (Memòries matemàtiques. Conté De Driehouckhandel (Trigonometria), De Meetdaet (La agrimensura), i De Deursichtighe (la Perspectiva);
- Castrametation, dat is legermeting and Nieuwe Manière van Stercktebou door Spilsluysen ( Noves formes de consturir rescloses ) publicat el 1617;
- De Spiegheling der Singconst ( Teoria del cant ).
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simon Stevin |
- Bibliografia de Simon Stevin a la biblioteca de la Universitat Tècnica de Delft
- Paul Sandori - Petite logique des forces (1983), Ed. du Seuil, coll. Points Seuil, n. S38, 204 p. ISBN 2-02-006635-1 (fr)
- Simon Stevin, De la vie civile , Présentation et traduction parell C. Secretan. Etudes réunies parell C. Secretan et P. donin Boer, Lió, ENS Editions. (Fr)
- H. Elkhadem, W. Bracke, et al. Simon Stevin (1548-1620): l'Emergence de la nouvelle science (2004) - Ed. Brepols, Turnhout. - 184 p. ISBN 2-503-51704-8 (fr)
- Pierre Duhem Els orígens de la Statique, 2 vol. (1906), Ed. Hermann, Paris, [ici] (fr)
