Joaquim Gomis i Serdañons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Gomis i Serdañons
Naixement 19 de setembre de 1902
Barcelona
Defunció 12 de desembre de 1991 (als 89 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art Fotografia

Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona, 19 de setembre de 1902 - Barcelona, 12 de desembre de 1991) fou un fotògraf català, considerat un dels més importants del segle XX i un dels fotògrafs pioners en la utilització d'un nou llenguatge fotogràfic.[1] Fou també un personatge polifacètic: empresari, promotor artístic, col·leccionista, fotògraf i primer president de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Com a fotògraf va desenvolupar una àmplia i rigorosa producció, relacionada amb els posicionaments artístics més avançats de l'època. Va exposar el seu treball a espais de renom com la Galeria Maeght de París, a la Triennale de Milà, al Saló del Tinell de Barcelona i al Museu d'Art Modern de Nova York.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Procedent d'una familia benestant - el seu avi, Cels Gomis (Reus, 1842 – Barcelona, 1915) fou enginyer de camins - als dotze anys la seva madrina li va regalar una càmera de fotos (Brownie 6x9),[2][3] però no es va començar a interessar pel món de la fotografia fins que tenia uns vint anys. La seva primera fotografia publicada fou el 1918 al butlletí del Centre Excursionista del Montseny.[3]

L'any 1919 es va treure el títol de pèrit mercantil i va començar a treballar a l'empresa familiar, dedicada a les fibres de cotó. Dos anys més tard se'n va anar a viure, per motius professionals,[4] a Anglaterra (1922-1924) i posteriorment als Estats Units, on passaria dos anys entre Houston i Dallas. En aquests viatges va començar a captar paisatges urbans, apassionat pels gratacels i el dinamisme que es mostrava a l'Amèrica dels anys 20. En aquest període va realitzar una obra pionera, tot avançant-se als programes dels teòrics de la Nova Visió.

El 1929 es va casar a París amb Odette Cherbonnier Morel, a qui havia conegut cinc anys abans i amb qui tindria dos fills, Odette (1930-2008) i Joan (1937-1995). Aquell mateix any Joan Prats li presentaria a Joan Miró. El 1932 va crear, amb Josep Lluis Sert, el grup d'Amics de l'Art Nou. Va establir amistat amb diferents membres de l'avantguarda catalana,[5] sent tertulià habitual del Café Colon[3] de Barcelona, trobades que quedarien aturades amb l'arribada de la Guerra Civil Espanyola. Poc abans de la guerra, el 1935, va fer les seves primeres fotografies en color.

Durant els anys del conflicte es va exiliar a París, des d'on va viatjar ocasionalment per Anglaterra, França, els Països Baixos, Txecoslovàquia i Suïssa.

Un cop finalitzada la guerra, el 1939 tornà a Barcelona, on s'establí definitivament i on es pot dir que fou un agitador i promotor cultural, formant part de la vida social i cultural de la ciutat. Fou un dels membres fundados del grup ADLAN, així com del Club Cobalto i el Club 49, associació que durant la postguerra es va dedicar a difondre l'art nou. També fou membre del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona i vicepresident durant quatre anys de la Cambra de Comerç Americana a Espanya.[6]

Fou molt amic de Joan Miró. Juntament amb Francesc Català-Roca, fou de les poques persones que el va fotografiar en diverses ocasions mentre aquest treballava.[7] Fruit de la seva amistat, Miró li dedicaria el seu "Mural de Joaquim Gomis".[8] També fou amic de Picasso i de Paul Éluard, entre altres artistes de l'època.

El 1952 fou el fundador i primer president de l'Associació d'Amics de Gaudí. Entre 1972 i 1975 Gomis, amic de Joan Miró i de Joan Prats fou el primer president de la Fundació Joan Miró i personatge clau en la fase de gestació de la institució, on el 1982 se li va dedicar una exposició retrospectiva.[9]

Deu anys més tard, coincidint amb la Primavera fotogràfica, el 2002 se li va dedicar una altra exposició, comissariada per Juan Naranjo.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Gomis fou un dels pioners catalans a emprar un llenguatge modern en fotografia, innovant tant pel que fa als temes com en els enfocaments. Totes aquestes novetats el van conduir a desenvolupar un llenguatge propi, amb enquadraments poètics, particulars i un tractament de la llum molt específic.[10]

Algunes de les seves obres més conegudes són les fotografies de l'obra d'Antoni Gaudí, realitzades entre 1930 i 1958. Fou un dels primers artistes a intentar destacar l'obra de l'arquitecte modernista, quan aquest encara era observat amb cel per la burgesia catalana. Va arribar a publicar set llibres difonent la seva obra. També va fer moltes fotografies sobre l'illa d'Eivissa.

La seva producció està formada per uns 70.000 negatius i moltes diapositives.

Els fotoscops[modifica | modifica el codi]

Gomis va publicar dotze llibres sota el concepte de Fotoscops. Els fotoscops van ser el seu principal espai discursiu i una de les aventures editorials més destacades de les que es van dur a terme al voltant de la fotografia en l'Espanya de la postguerra. La paraula vé del grec foto(llum) i scop (examen). Eren una recopilació de fotografies sobre un mateix tema ordenades de forma seqüencial.[10] Va desenvolupar aquesta tècnica juntament amb Joan Prats.[11] La primera sèrie de fotoscops es va fer el 1940, dedicada a un eucaliptus, tot i que el concepte de sèrie ja l'havia fet servir anteriorment, més concretament a la seqüència de la Torre Eiffel de 1928. Prats va veure la sèrie dels eucaliptors i va animar Gomis a fer llibres seguint aquest concepte de sèrie. Més endavant Gomis en faria d'altres dedicats a l'artesania, o als seus estimats Gaudí i Miró, entre d'altres.

En aquests fotollibres Gomis, conjuntament amb Joan Prats, va desenvolupar una visió particular a mig camí entre el llenguatge cinematogràfic i el del fotoreportatge. Els fotoscops van ser fonamentals en la comprensió de l'obra i de la figura de personalitats rellevants de l'art del segle XX com Joan Miró, Antoni Tàpies o Antoni Gaudí. Al projecte participarien personatges tan representatius com Le Corbusier, Roland Penrose, Michel Tapié, Josep Lluís Sert, Sigfried Giedion, James Johnson Sweeney, Francesc Vicens i Joan Brossa.

El primer fotoscop no es va publicar però fins al 1952 a l'editorial Omega, La Sagrada Familia de Antonio Gaudí. Però seria el fotoscop Gaudí (RM, 1959), el que donaria forma a la col·lecció. El disseny dels fotoscops era més radical que el de la major part de fotollibres espanyols i estava en la línia de les propostes innovadores d'Alexey Brodovitch en llibres com Ballet.

En total la col·lecció Fotoscop, Comunicación Visual va durar diverses dècades i passaria per tres editorials de Barcelona: Omega (1952), RM (1958-1962) i Polígrafa (1966-1971).

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves exposicions més rellevants:

Presència a museus[modifica | modifica el codi]

La seva fotografia "Torre Eiffel" forma part de la col·lecció permanent de fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[16] A finals de març de 2011 els 10 néts del fotògraf, propietaris del seu arxiu, van dipositar 70.000 documents a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb l'objectiu que, amb l'ajut de la Conselleria de cultura i la Fundació Joan Miró, dipositària del pacte, conservi i difongui l'obra de l'artista. Arran d'aquesta donació es preveu que el 2012 s'organitzi una altra exposició retrospectiva.[17] El dipòsit es va realitzar gratuïtament durant un període de quinze anys, renovables.[Nota 1]

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

Llistat no complet de publicacions:

  • 1955- La Sagrada Família de Antonio Gaudí, amb textos d'Alexandre Cirici-Pellicer.
  • 1959- Atmòsfera Miró
  • 1996- Atmòsfera Gaudí , fotografies de Joaquim Gomis.[3] Barcelona : Fundació Caixa de Catalunya
  • 1967- Ibiza, fuerte y luminosa[19]
  • 1967- 1900 in Barcelona: modern style, art nouveau, modernismo, jugendstil[20]
  • 1970- Joan Miro[21]
  • 1971- Antoni Tàpies o L'escarnidor de diademes: Fotoscop[22]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El contingut del fons dipositat està format per 67.474 documents: 13.630 Positius B/N, 13.418 Positius color, 4.531 Negatius 35mm B/N, 13.241 Negatius 35mm color, 1.597 Negatius 6x6 B/N, 2.775 Negatius 6x6 color, 9.190 Diapositives 6x6, 6.889 Contactes i 2.203 Postals.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Biografia al web de la Fundació Miró
  2. Biografia al web del Centre Miró de Montroig del Camp
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Atmòsfera Gaudi. Llibret informatiu editat per la Fundació Caixa Catalunya
  4. Elmundo.es 22 de maig de 2002. Gomis, la mirada de un vanguardista
  5. «Joaquim Gomis i Serdañons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Parcerisas,, Pilar. Conceptualismo(s): poéticos, políticos, periféricos : en torno al arte conceptual en España, 1964-1980. Ediciones AKAL, 2007, p. 48–. ISBN 9788446023739 [Consulta: 2 d'abril 2011]. 
  7. Rom, Martí. «Joaquim Gomis y Joan Miró» (en castellà). Ressò mont-rogenc n. 106,. Centre Miró, juny de 2008. [Consulta: 1 abril 2011].
  8. Sotheby's España; S.A.. Joan Miró, pintura mural para Joaquím Gomis, 1989 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  9. «Els néts de Joaquim Gomis cedeixen el fons del fotògraf a la Fundació Joan Miró». Diari Ara, 31/03/2011. [Consulta: 2 abril 2011].
  10. 10,0 10,1 Biografia al portal d'humanitats liceus.com
  11. Abc.es 28 de maig de 2002. Dora Maar y Joaquim Gomis, dos fotógrafos camino de la historia
  12. Joaquim Gomis; IVAM Centre Julio González. Joaquim Gomis: fotógrafo. IVAM Centre Julio González, 1997. ISBN 9788448215217 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  13. Joaquim Gomis; Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears. Obra Social i Cultural, Instituto Valenciano de Arte Moderno (València). Centre Julio González. Joaquim Gomis: un avantguardista independent : Eivissa, del 21 de juny al 14 de juliol de 2000, Església de l'Hospitalet, Sala de Cultura "Sa Nostra". Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, 2000. ISBN 9788495352347 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  14. «Fitxa de l'exposició al web de la Fundació Joan Miró», 2002. [Consulta: 2 abril 2011].
  15. Joaquim Gomis: de la mirada oblicua a la narració visual
  16. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. pàgina 352. Editat pel MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9
  17. «La familia del fotógrafo Joaquim Gomis dona más de 70.000 documentos a la Fundació Joan Miró» (en castellà). Europa Press, 31/03/2011. [Consulta: 2 abril 2011].
  18. «Els néts del fotògraf Joaquim Gomis acorden amb el Departament de Cultura i la Fundació Joan Miró la gestió de l'Arxiu Gomis». Generalitat de Catalunya, 31/03/2011. [Consulta: 2 abril 2011].
  19. José Luis Sert. Ibiza: fuerte y luminosa. Wittenborn, New York, 1967 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  20. Alexandre Cirici; Joaquim Gomis. 1900 in Barcelona: modern style, art nouveau, modernismo, jugendstil. G. Wittenborn, 1967 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  21. Joaquim Gomis. Joan Miro: Texto: James Johnson Sweeney. Ediciones Polígrafa, 1970 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  22. Joaquim Gomis. Antoni Tàpies o L'escarnidor de diademes: Fotoscop : Lenguaje visual : Texte: Francesc Vicens : Oráculo: Joan Brossa. Ediciones Polígrafa, 1971 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  23. «Gomis, Ferlosio y Monzó, entre los premios Ciutat de Barcelona». La Vanguardia, 11 febrer 1994 [Consulta: 19 desembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]