Francesc Català Roca
Francesc Català Roca (Valls, Alt Camp 1922 - Barcelona 1998) fou un fotògraf català, fill del també fotògraf Pere Català i Pic i germà de Pere Català i Roca.[1] Treballà per a les revistes i publicacions Revista, Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia. Durant aquests anys també realitzà fotografies per a cartells de cinema des del seu propi estudi, obert el 1947.
El 1953 va fer la primera exposició individual dels seu treball de creació a la Sala Caralt de Barcelona. També ha il·lustrat un nombre considerable de llibres de tema artístic o de reportatges. La seva fotografia parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre el punt de vista insòlit i, sobretot, l'ambientació humana del tema. És considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle XX. El 1988 l'Institut d'Estudis Vallencs va fer una exposició de fotografies seves d'obres d'Antoni Gaudí.
Taula de continguts |
Premis i reconeixements [modifica]
Ha rebut el premi Ciutat de Barcelona el 1951 i el 1952, els premis nacionals de les arts plàstiques del ministeri de cultura el 1983 i de la Generalitat de Catalunya el 1991, la Creu de Sant Jordi el 1992 i la Medalla d'Or al mèrit artístic el 1993. Els legítims hereus van dipositar l'Arxiu Professional del fotògraf a l'Arxiu Fotogràfic del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya). Aquest Fons fotogràfic el componen més de 200.000 imatges.
Llibres que ha il·lustrat [modifica]
- Barcelona (1954)
- Tauromàquia (1962)
- Les cases pairals catalanes (1966)
- Els monestirs catalans (1968)
- El Pirineu (1970)
- Cerámica popular española (1973)
- Los espacios de Chillida (1974)
- Arquitectura de Sert (1977)
- El que hem menjat (1981)
- Veure Barcelona (1984)
- Història de l'Art Català (1983)
Referències [modifica]
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 84-95554-27-5 p.190.
