Tommaso Campanella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tommaso Campanella.

Tommaso Campanella (1568 - 1639) va ser un poeta i filòsof italià.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nen prodigi, va ingressar a l'ordre dels dominics per rebre educació avançada, especialment en filosofia i astrologia. Va ser acusat de tenir idees perilloses per la Inquisició i també de conspirar contra el poder espanyol, motius pels quals va ser empresonat durant anys. Després del seu alliberament definitiu va passar a assessorar el Papa Urbà VIII, però va haver d'abandonar Itàlia per pressions polítiques. Es va refugiar aleshores a França, en un convent amb una pensió vitalícia aconseguida pel Cardenal Richelieu.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Admirador de Joaquim de Fiore i Bernardino Telesio, dos heterodoxos, i coneixedor de la magia lligada al judaisme (en la qual va ser iniciat per un rabí a Nàpols), el seu pensament va atreure ben aviat l'atenció de la Inquisició, que va condemnar les seves idees. Campanella va defensar Galileu en el judici d'aquest organisme i va oposar-se a les idees aleshores imperants d'Aristòtil, guanyant-se l'enemistat perpètua dels membres del Sant Ofici.

La seva filosofia afirma que tots els éssers tenen capacitat de relacionar-se amb l'exterior amb els sentits, fins i tot els inanimats, per això l'experiència ha de ser la base de qualsevol coneixement. L'ésser humà a més a més compta amb l'ànima, que posseeix un autoconeixement innat i el guia en la recerca del saber. Per evitar els conflictes, les persones s'han de sotmetre a un únic poder universal, el del Papa, i viure segons els preceptes utòpics exposats a la seva obra La ciutat del sol (basats en una teocràcia sense propietat privada).

Obres més destacades[modifica | modifica el codi]

  • Philosophia sensibulus demonstrata (1591)
  • Del senso delle cose e della magia (1620)
  • Apologia pro Galileo, mathematico Florentino (1622)
  • Atheismus triumphatus (1631)
  • Monarchia messiae (1633)
  • Disputationum in quator partes suae philosophia reales libri quator (1637)
  • Epilogo magno
  • Theologicorum libri XXX
  • Civitas solis
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tommaso Campanella