Johann Gottlieb Fichte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte.jpg
Johann Gottlieb Fichte
Filosofia occidental Filosofia del segle XVIII
Naixement:

19 de maig de 1762


Rammenau (Electorat de Saxònia)
Mort: 27 de gener de 1814 (als 51 anys)
Berlín (Prússia)
Escola/tradició filosòfica: Idealisme alemany, Romanticisme alemany i Post-kantianisme
Idees destacades: Consciència absoluta, tesi–antítesi–síntesi, el no-Jo, das Streben, reconeixement mutu, Wissenschaftslehre, Anstoss, Tathandlung, instint bàsic, "intuïció originària de Fichte"
Influït per: Kant, Reinhold, Schulze, Rousseau, Spinoza, Maimon.[n. 1]
Influí a: Hegel, Schelling, Novalis, Henrich, Steiner, Von Humboldt, Carlyle, Tillich, Lequier, Castoriadis, Gueroult
Vegeu el Portal:Filosofia

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Defensor de l'educació nacionalista, veu en Johann Heinrich Pestalozzi la plasmació del seu ideal. Creu que per mitjà de l'educació el poble alemany podrà realitzar la seua missió històrica.

Estudià críticament l'obra d'Immanuel Kant, a partir de la qual intentava harmonitzar sobre bases científiques el coneixement teòric amb l'activitat moral, social i religiosa. Afirma que tot intent filosòfic d'entendre el problema del coneixement a partir de l'experiència sensible es troba amb una realitat incognoscible. Per això Fichte tractarà de trobar un primer principi que pugui justificar tot el saber. Aquest principi no pot sorgir de l'experiència, i malgrat tot, ha de justificar-la. L'única realitat no és el jo empíric, sinó un Jo Absolut il·limitat. És la consciència universal que resumeix en sí la totalitat de l'ésser i del que es dedueix tota realitat i experiència. La Dialèctica és el mètode a través del qual es desenvolupa el Jo Universal:

  • La Intuïció. El Jo es reconeix a si mateix (Tesi).
  • El Jo es reconeix contraposat a tot allò sobre el que no actua (Antítesi).
  • Explica la delimitació del Jo i no jo (Síntesi).

Rector de la Universitat de Berlín, freqüentà els cercles romàntics i prengué part activa en la resistència a Napoleó Bonaparte.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Fichte va escriure que la seva admiració pel talent de Maimon "no té límits", i també que "Maimon ha capgirat per complet la filosofia kantiana tal com s'havia entès fins al moment" (Gesamtausgabe III, 2: 275).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlieb Fichte
  1. Monés, Jordi. Diccionari abreujat d'educació. núm. 10. Barcelona: Graó Editorial, pàg. 40 (col. Guix). ISBN 84-85729-43-9.