Wilhelm von Humboldt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilhelm von Humboldt

Wilhelm von Humboldt amb el seu germà Alexander, Goethe i Schiller.
Naixement 1767
Potsdam
Mort 1835
Berlín
Nacionalitat alemany
Ocupació erudit i home d'estat

Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística. Com a filòsof, defensà el liberalisme il·lustrat. El seu germà Alexander fou un destacat explorador i naturalista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de realitzar diversos viatges, va treballar, des del 1794, al servei diplomàtic de Weimar, on va travar amistat amb W. H. van Dalberg, Goethe, Friedrich von Schiller i els germans Schlegel. Durant aquella època escriví poemes, crítica literària, traduccions i Idees per a un intent d'establir els límits de l'activitat de l'Estat, obra en la que es va pronunciar a favor de la lliure personalitat i contra l'Estat absolut. Després de residir uns anys a l'estranger, el 1809 fou nomenat director del sector educatiu i va fundar la universitat de Berlín.

Ambaixador a Àustria (1810), va presentar al príncep Hardenberg al congrés de Viena (1814 - 1815). Va redactar la Constitució de la Lliga Alemanya. Enemistat amb Hardenberg, fou ambaixador a Londres. Ministre d'assumptes comunals i elementals (1819), la seva repulsa als acords de Karlsbad va provocar la seva destitució aquell mateix any.

Retirat des de llavors al seu castell de Tegel, es va dedicar a la lingüística: Sobre la diversitat de l'estructura humana de la llengua i la seva influència sobre el desenvolupament intel·lectual del gènere humà.

Teories lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Humboldt considerava que la llengua condiciona el pensament i que està íntimament lligada al "caràcter nacional"; és a dir, cada comunitat o nació veu el món d'una determinada manera, que codifica en la seva idioma, quan una persona aprèn aquella llengua, incorpora també aquella cosmovisió, no pot pensar d'una altra forma perquè la llengua estableix i fixa els conceptes, dissecciona la realitat d'una forma concreta i única.

Va estudiar moltes llengües, entre les quals l'euskera, el sànscrit o la llengua kawi de Java, va establir els tipus de llengües creant així la tipologia lingüística i va contribuir al comparatisme que esdevindria imperant al llarg del s. XIX.

Humboldt ha estat reivindicat per molts autors, sobretot a Alemanya, i en especial per Coseriu. Noam Chomsky va reivindicar Humboldt com un dels seus antecedents, cosa que ha estat molt contestada per diferents lingüistes i historiadors humboldtians. [1]

Montserrat[modifica | modifica el codi]

El 1803 va publicar l'assaig Montserrat bei Barcelona, on s'interessà pel fenomen eremític.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi. «Wilhelm von Humboldt». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.16. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]