Wilhelm von Humboldt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilhelm von Humboldt
Weimarer Klassik.jpg
Wilhelm von Humboldt amb el seu germà Alexander, Goethe i Schiller.
Naixement 1767
Potsdam
Mort 1835
Berlín
Nacionalitat alemany
Ocupació erudit i home d'estat

Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt fou conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística. Com a filòsof, defensà el liberalisme il·lustrat. El seu germà Alexander fou un destacat explorador i naturalista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de realitzar diversos viatges, va treballar, des del 1794, al servei diplomàtic de Weimar, en què va travar amistat amb W. H. van Dalberg, Goethe, Friedrich von Schiller i els germans Schlegel. Durant aquella època, escriví poemes, crítica literària, traduccions i Idees per a un intent d'establir els límits de l'activitat de l'Estat, obra en la qual es va pronunciar a favor de la lliure personalitat i contra l'estat absolut. Després de residir uns anys a l'estranger, el 1809 fou nomenat director del sector educatiu i va fundar la Universitat de Berlín.

Ambaixador a Àustria (1810), va presentar el príncep Hardenberg al congrés de Viena (1814 - 1815). Va redactar la Constitució de la Lliga Alemanya. Enemistat amb Hardenberg, fou ambaixador a Londres. Ministre d'assumptes comunals i elementals (1819), la seva repulsa als acords de Karlsbad va provocar la seva destitució aquell mateix any.

Retirat des de llavors al seu castell de Tegel, es va dedicar a la lingüística: Sobre la diversitat de l'estructura humana de la llengua i la seva influència sobre el desenvolupament intel·lectual del gènere humà.

Teories lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Humboldt considerava que la llengua condiciona el pensament i que està íntimament lligada al "caràcter nacional"; és a dir, cada comunitat o nació veu el món d'una determinada manera, que codifica en el seu idioma; quan una persona aprèn aquella llengua, incorpora també aquella cosmovisió, no pot pensar d'una altra manera perquè la llengua estableix i fixa els conceptes, disseca la realitat d'una manera concreta i única.

Va estudiar moltes llengües, entre les quals l'euskera, el sànscrit o la llengua kawi de Java; va establir els tipus de llengües i creà, així, la tipologia lingüística, i va contribuir al comparatisme que esdevindria imperant al llarg del s. XIX.

Humboldt ha estat reivindicat per molts autors, sobretot a Alemanya, i en especial per Coseriu. Noam Chomsky va reivindicar Humboldt com un dels seus antecedents, cosa que ha estat molt contestada per diferents lingüistes i historiadors humboldtians.[1]

Montserrat[modifica | modifica el codi]

El 1803, va publicar l'assaig Montserrat bei Barcelona, en què s'interessà pel fenomen eremític.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi. «Wilhelm von Humboldt». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.16. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joxe Azurmendi, Humboldt. Hizkuntza eta pentsamendua, Bilbo, UEU, 2007. ISBN 978-84-8438-099-3
  • Antoine Berman, L'épreuve de l'étranger. Culture et traduction dans l'Allemagne romantique: Herder, Goethe, Schlegel, Novalis, Humboldt, Schleiermacher, Hölderlin. París, Gallimard, 1984. (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]