Guersònides

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gersònides)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leví ben Guerson, conegut com Guersònides
Naixement ?  de 1288
Probablement Bagnols-sur-Cèze, Provença (avui França)
Mort 20 d'abril de 1344 (als 55 anys)
Probablement Orange, Provença
Residència Orange i Avignon
Etnicitat jueu
Camp Filosofia, Matemàtiques i Astronomia
Premis importants Un cràter de la Lluna porta el seu nom: Rabí Leví
Religió jueva

Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del segle XIV, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.

Vida[modifica | modifica el codi]

Tot i que el rei de França Felip el Bell va expulsar els jueus dels seus dominis el 1306, a la zona de la Provença va haver-hi un ambient permissiu amb aquest col·lectiu. El trasllat de la seu papal a Avinyó el 1309 va fer créixer aquesta tolerància, ja que els propis papes mantenien bones relacions amb els jueus. Tot això va fer que, donat el declivi de les comunitats jueves a l'Aragó i al Principat al segle XIII, molts jueus es traslladessin cap al sud de França. Aquest devia ser el cas del pare de Gersònides, Ghersom ben Salomon Catalan de Besiers.[1]

Gersónides va viure la major part de la seva vida a Orange, amb alguna estança esporàdica a Avignon. Sembla que es va dedicar al que havia estat el negoci familiar durant generacions: prestar diners. Gersonides va ser molt apreciat per la comunitat cristiana, sobretot per les seves obres de matemàtiques i astronomia, que van ser traduïdes al llatí en vida del propi Gersònides. Existeix certa controvèrsia[2] sobre els seus coneixements lingüístics: és obvi que parlava hebreu (tota la seva obra està escrita en aquest idioma) i provençal (era la llengua comuna), però no es té seguretat que parlés llatí i, molt menys, àrab, que eren les llengües de cultura de la època.

Obra[modifica | modifica el codi]

Totes les seves obres van ser escrites en hebreu, però algunes d'elles van ser traduïdes immediatament al llatí.[3] L'exemple més evident és el seu tractat Sobre els nombres harmònics, escrit per encàrrec de Philippe de Vitry, bisbe de Meaux i que va ser traduït abans d'entregar-li. El seu llibre de trigonometria estava dedicat al papa Climent VI.

Obres matemàtiques[modifica | modifica el codi]

Les obres matemàtiques fonamentals són quatre:[4]

  1. Un comentari dels Elements d'Euclides acabat sobre 1323-1325 i que conté un intent de demostració del postulat de les paral·leles en nou lemes.
  2. De sinibus, chordis et arcubus acabat el 1342, un tractat de trigonometria dedicat al papa.
  3. De Numeris Harmonicis acabat el 1343 i dedicat a Philippe de Vitry que era musicòleg i estava interessat en aquests nombres. Gersònides demostra que els únics parells de nombres harmònics que difereixen en una unitat són: (1,2), (2,3), (3,4) i (8,9).
  4. Maaseh Hoshev (L'art del càlcul) acabat el 1321 i que va ser el seu primer llibre de matemàtiques. En ell fa ús del principi d'inducció matemàtica.[5]

Obres astronòmiques[modifica | modifica el codi]

Els texts astronòmics de Gersònides estan continguts en la primera part del llibre 5é de la seva gran obra Milhamot Adonai (Les guerres del Senyor);[6] aquesta part és un pesat volum, en 136 capítols que no segueixen les pautes habituals dels tractats astronòmics medievals i que va ser traduïda immediatament al llatí i difosa per tota Europa.

Al començament d'aquest tractat astronòmic, Gersònides diu que l'astronomia requereix tant de matemàtiques com de filosofia per aconseguir l'objectiu de representar acuradament el cosmos, tant quantitativa com qualitativament. Per assolir aquest objectiu, Gersònides inventa nous instruments d'observació, fa un nombre significatiu de noves observacions, construeix nous models planetaris (diferents del de Ptolomeu), canvia els seus paràmetres, explora noves alineacions de les esferes i computa unes noves taules astronòmiques (Capítol 99).[7] Aquestes taules van tenir una influència manifesta en l'obra de Jacob ben David Bonjorn[8]

Obres filosòfiques[modifica | modifica el codi]

La gran obra filosòfica de Gersònides és el ja mencionat Mihomat Adonai en sis llibres, dels quals el cinquè és astronòmic i, normalment, no s'incloïa en les edicions en hebreu. El Llibre I parla d'un dels temes que més han preocupar els filòsofs medievals: l'ànima, l'intel·lecte agent i les seves relacions. El LLibre II parla sobre les profecies. Els Llibres III i IV sobre la providència i el coneixement diví de tots el fets. I, finalment, el Llibre VI tracta sobre la creació i els miracles, aspecte en el que se separa notablement de Maimònides. El seu pensament és aristotèlic, amb clares influències d'Averrois.

També va escriure comentaris dels comentaris mitjans d'Averrois d'Aristòtil.

Obres religioses[modifica | modifica el codi]

Gersònides va escriure comentaris del Pentateuc, dels llibres dels Profetes, del Llibre dels Proverbis, del Llibre de Job, del Càntic dels Càntics, del Eclesiastès i d'altres llibres bíblics i talmúdics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rudavski, pàgina 415, encara que no existeix consens en la identitat del seu pare: Simonson, pàgina 244.
  2. Veure l'article de Glasner; o Rudavski, pàgina 415.
  3. Una relació completa dels seus tractats es pot veure a Freudenthal, pàgina 367 i següents: Appèndix de Kellner, Menachem.
  4. Simonson, pàgina 416.
  5. Rabinovich, pàgina 238 i ss.
  6. Freudenthal, pàgina 3 i següents; article de Goldstein, Bernard R.
  7. Freudenthal, pàgina 4.
  8. Freudenthal, pàgines 47 i següents

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guersònides» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Samsó, Julio. Levi Ben Gerson. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 13 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)