William James

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William James
Wm james.jpg
Naixement 11 de gener de 1842
New York City, Nova York.
Mort 26 d'agost de 1910 (als 68 anys)
Tamworth (Nou Hampshire)
Camp Pragmatisme, psicologia, psicologia de la religió, epistemologia, significat del llenguatge
Universitat Harvard University
Assessorament acadèmic   Louis Agassiz
Treball(s) La lectura "The Will to Believe" (1896),[1] per la contribució a la teoria pragmàtica de la veritat,[2] a l'empirisme radical,[3] per la teoria James-Lange de les emocions,[4] pel concepte "Psychologist's fallacy".[5]
Ha influenciat Dewey, Alan Watts, Schiller, Bergson, Santayana, Putnam, Rorty, Churchman, Jackson, Bill W., B. Alan Wallace, Mordecai Kaplan, Wittgenstein, Raknes, Cohen, Durkheim
Influències de Peirce, Hume, African Spir, Blaise Pascal [6] Mill, Bain, Swedenborg, Schiller, Lotze, Reid, Renouvier, Brown

William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.[7] Inicià la seva activitat en el camp de la psicologia. Va crear una tendència, en el camp de la psicologia, "la introspecció". En el terreny filosòfic sistematitzà el pragmatisme que a nivell ètic es concreta en l'utilitarisme i l'acció. Elaborà una pedagogia de l'individualisme, pensada per a la formació d'hàbits de conducta, basant-se en els recursos biològics.[8]

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut en una família benestant americana, William James va estudiar àmpliament la cultura europea, coneixements que va combinar amb la carrera de medicina (motivat probablement per les afeccions que ell mateix patia). Posteriorment es va interessar per la psicologia, camp on va acabar contribuint de manera decisiva. Professor de Hardvard, va participar en congressos arreu del món, ja que era un home viatger a qui agradava estar al dia dels avenços de la seva disciplina. Des de la universitat va escriure diversos volums i articles divulgatius en una obra força extensa de la qual destaca Principles of Psychology.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Creia que la veritat era assolible només fins a un cert punt, i que s'havia de contrastar les pròpies afirmacions amb el coneixement vigent sobre la realitat (pragmatisme), sempre tenint en compte l'ús particular que en fa l'enunciador, que pot tenir un context diferent al del receptor.

Es va decantar pel lliure albir, que justificava dient que una de les seves primeres accions lliures era justament triar creure en l'existència de la llibertat. Aquesta llibertat mou al subjecte a actuar i a percebre el món dominat per les seves emocions, que són les percepcions de la ment dels processos interns.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. First published in The New World, Volume 5 (1896): pp. 327-347.
  2. James, William. The Meaning of Truth (1909)
  3. William James, Essays in Radical Empiricism, 1912, Essay II § 1.
  4. Ellsworth, P. C. (1994). William James and Emotion: Is a Century of Fame Worth a Century of Misunderstanding?. Psychological Review, (101)2, 222-229.
  5. William James, Principles of Psychology volume I. chapter vii. p. 196, 1890.
  6. "William James, of Harvard, was among the first foreigners to take cognizance of Thought and Reality, already in 1873...", Lettres inédites de African Spir au professeur Penjon (Unpublished Letters of African Spir to professor Penjon), Neuchâtel, 1948, p. 231, n. 7.
  7. Martínez, I. Perfil biográfico de William James. 2006. Universidad de Navarra (castellà)
  8. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació, plana 50. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona ISBN 84-85729-43-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William James