Gorgona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per la Gorgona de la mitologia, vegeu Gòrgones
Visió de la Gorgona.

Gorgona és una petita illa de la mar Tirrena entre Toscana i Còrsega a uns 30 km de la costa de Toscana. Els grecs la van anomenar Egilora, i els romans Gorgon o Urgo (aquest darrer nom li fou donat per Plini el Vell i Pomponi Mela, mentre Rutili i Claudi Ptolemeu l'esmenten com Gorgon); més tard també fou anomenada Marmòrica. Proper a Gorgona (a uns 37 km de Livorno) hi ha el illot de Melòria, potser l'antiga insula Maenaria esmentada per Plini, teatre de la famosa batalla. La superfície és de 2,25 km². La població és de trenta persones però només una hi viu tot l'any.

Visitada per etrusques i romans, sembla que mai no fou habitada permanentment mes que a l'edat mitjana pels benedictins i certosins. Dante Alighieri la va esmentar al 23é cant del Infern.

El gran ducat de Toscana hi va establir una colònia civil o militar al segle XVII. L'illa fou colònia agrícola i penal des l'any 1869. Fou ocupada temporalment per alemanys (1944) i americans (1945).

La capital és el llogaret de pescadors Cala dello Scalo.

Els llocs principals de l'illa són la Torre Vecchia, feta pels pisans al segle XIII; la Torre Nuova; la Torre dell'Orologio; l'església de San Gorgonio; el petit cementiri (on quasi tots els enterrats són de les famílies Citti i Dodoli; una dona de la família Citti és ara l'única habitant permanent); la cova del bou marí; la cala Scirocco a la punta Scirocco, on hi ha instal·lat un far (un dels tres de l'illa) i la Cala dello Scalo, on les edificacions més antigues són del segle XVII.

Coord.: 43° 26′ N, 9° 54′ E / 43.433,9.900

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorgona