Carraca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'una carraca portuguesa. Pintura japonesa del segle XVII.

Les carraques eren vaixells de vela rodons d'alt bord especialitzats en el transport de grans càrregues en travessies llargues. Hi va haver carraques des del segle XII fins al segle XVI. Van ser els vaixells més grans de la seva època.

Eren molt apreciades per venecians, genovesos i portuguesos, i menys utilitzades per castellans i aragonesos. A les drassanes del Cantàbric es van construir molt poques carraques, pel seu mal comportament en els temporals.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La seva configuració bàsica constava d'un buc amb calat considerable, un pal i una enorme vela rectangular. Amb el pas del temps va anar incorporant avenços significatius, el principal d'ells va ser la incorporació de timó de popa com reemplaçament dels timons de rem.

La seva mida i calat li donaven prestacions molt importants i apreciades:

  • Càrrega : en el seu temps va ser el major vaixell de càrrega disponible, que és molt diversa. També se li va emprar com a transport de tropes, fins i tot cavalleria.
  • Resistència : Les carraques van vaixells molt sòlids i fiables, i conforme anaven incorporant avenços tècnics van ser capaços de realitzar travessies més llargues.

La principal desavantatge de les carraques era la seva pobra maniobrabilitat i la seva lentitud, deficiències que van ser millorant amb els avenços tècnics que anaven sorgint.

Un altre aspecte important de les carraques era que, en tenir un calat significatiu, només podien fer operacions de càrrega i descàrrega en ports d'alçada, ja sigui que fossin marítims o fluvials, o bé estant ancorades a distància. La seva capacitat de maniobra en ports de cabotatge era molt limitada.

Un altre inconvenient d'aquest tipus d'embarcacions era l'elevat cost de construcció, sobretot considerant que durant l'edat mitjana els estats nacionals europeus eren essencialment nominals, en realitat, Europa estava fragmentada en territoris feudals i ciutats estat, dels quals només uns pocs tenien els mitjans per finançar la construcció de carraques. Aquest Aspectes és significatiu des del punt de vista històric, ja que en termes navals, la carraca, com vaixell de guerra, era molt superior al drakkar víking. No obstant això, la manca de flotes defensives a Europa, especialment a França i Anglaterra, va permetre als víkings dur a terme invasions amb èxit en aquests regnes.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El buc tenia un castell de proa que, a diferència de la coca, no era una estructura superposada al nucli, sinó que formava part d'ell integrant perfectament i que no sobresortia pels costats. Tenia major altura que els castells anteriors i, en moltes ocasions, podien col·locar diversos ponts superposats. La mateixa estructura era aplicada al Alcázar de popa format per dos o més ponts anomenats alcazarillos, englobats en l'estructura de la nau, on es van instal·lar inicialment els canons. Les carraques tenien un buc lleugerament més arrodonit que les coques i incorporar per primera vegada els tres pals. El trinquet i el major amb veles quadrades (inicialment una cada pal) i el messana una vela triangular. En les carraques més evolucionades es va afegir un quart pal a popa anomenat contramitjana, amb veles llatines. A mesura que van transcórrer els anys el velam es va complicar afegint noves veles quadrades als dos primers pals. Aquesta estructura vèlica dificultava la navegació amb vent de bolina però facilitava la de vent de través i de popa.

Nucli[modifica | modifica el codi]

La relació eslora/mànega era aproximadament 3. Feia castell de proa, bastant alt, i castell de popa de grans dimensions. La coberta tenia castell, combés i tendal, portant al combés una gran escotilla de càrrega. El buc solia estar reforçat per grans cintons i bularcames.

Desplaçament[modifica | modifica el codi]

Al segle XV tenien entre 200 i 600 tones. A finals del XVI n'hi va haver de fins a 2.000 tones.

Aparell i arboradura[modifica | modifica el codi]

Les primeres carraques eren d'un sol pal. Van ser evolucionant, ia finals del XVI portaven 3 pals, havent algunes de 4. Els pals tenien masteler i portaven cofa s per situar els arquers.

El pal major era molt més gran que el trinquet, que al seu torn també era molt més gran que el messana.

Al segle XV, el velam de les carraques solia ser:

  • Cebadera quadra al bauprès.
  • veles quadres per trinquet i velatxo.
  • veles quadres per a més i gàbia.
  • Vela llatina per al messana, i llatina o quadra per sobremesana. I, a vegades, una llatina a contramesana.

Transformació i evolució[modifica | modifica el codi]

El descobriment d'Amèrica i la consolidació d'estats nacionals a Europa (Portugal, Espanya, les Províncies Unides, França i Anglaterra) va comportar que de les seves arques, destinaran fons per a la construcció de les seves flotes i poder explorar el Nou món.

A diferència de les Caravel·les, que van anar quedant en desús, les naus i carraques van patir grans millores i transformacions, fins a convertir-se en un nou tipus d'embarcació, conegut com a galió, del qual es van donar diferents variants, com el galió espanyol i el galió anglès.

Carraca notables[modifica | modifica el codi]

Diferència amb les naus[modifica | modifica el codi]

Rèplica de la nau Victoria, l'única de les cinc naus de Magallanes que va retornar a Espanya a 1522, sent la primera a circumnavegar el globus terrestre.

De vegades es va dir nau a les carraques, o a qualsevol vaixell, utilitzant l'expressió nau en el seu sentit general de navili o vaixell. Però les naus eren també un tipus específic de vaixell.

Encara que el buc era molt semblant de formes, el de les carraques estava reforçat amb cintones i bularcamas exteriors de fusta, el de les naus no.

Els castells de proa i popa eren més grans en les carraques que en les naus.

Les naus només portaven una vela llatina al messana, i només portaven cofes en trinquet i major. La mida dels tres pals de les naus no era tan diferent com en les carraques.

El tonatge de les naus variava entre 200 i 500 tones.[1] Les més petites eren naus d'exploració, i les grans, de càrrega o guerra.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Cap a finals de l'Edat Mitjana, especialment a partir del segle XIV, les carraques i naus ja havien incorporat més pals, més velam, incloent veles llatines, que unit a la seva resistència i capacitat de càrrega les van convertir en el cavall de batalla de les rutes marítimes de comerç, servint des de Islàndia al Nord, les Açores al Oest i les costes africanes, fins i tot el Oceà Índic al Sud. Es pot afirmar que en aquest punt, Europa en el seu conjunt havia aconseguit la supremacia mundial en construcció naval.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Péronnet, Michel. El siglo XVI, de los grandes descubrimientos a la contrarreforma, (1492-1620) (en castellà). Ediciones AKAL, 1990, p. vol.1, p.24. ISBN 8476004788. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia General del Mar Edicions Garriga, Barcelona, 1957
  • Diversos, El Vaixell a l'Armada Espanyola, ISBN 84-85041-50-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carraca Modifica l'enllaç a Wikidata