Llofriu
| Localització | |
  |
|
 |
|
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi • Districte |
Espanya Catalunya Província de Girona Baix Empordà Palafrugell Llofriu |
| Gentilici | Llofriuenc / Llofriuenca |
| Superfície | 7,54 km² |
| Població (2009) • Densitat |
298 hab. 39,52 hab/km² |
| Coordenades | 41° 55′ 59″ N, 3° 7′ 59″ E / 41.93306,3.13306Coord.: 41° 55′ 59″ N, 3° 7′ 59″ E / 41.93306,3.13306 |
| Codi postal | 17124 |
| Festes majors | 20,21 i 22 d'Agost |
| Fira tradicional | Festa de la Pela del Suro |
| Transport | Autobusos Sarbus Sarfa |
| Web | |
Llofriu (nom d'origen germànic) és un agregat del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) de 298 habitants (2009). Llofriu, es troba al nord del municipi de Palafrugell i s'estén per la plana de Llofriu, a l'est. La riera grossa de Llofriu transcorre per la part sud de la població i sovint provoca riuades. A l'oest i al nord, trobem el Massís de les Gavarres. L'església parroquial de Sant Fruitós, ja esmentada en un testament de l'any 1121, va dependre del priorat de Santa Anna de Barcelona fins a la desamortització (primer terç del segle XIX). Les cases, arrecerades prop de l'església, formen un nucli antic datat dels (segles XVII a XIX). El traçat dels carrers, així com la porta de l'església és d'origen medieval.
A més del nucli de cases i masies, s'hi troba el cementiri on és enterrat l'escriptor Josep Pla, que visqué molts anys en un mas de Llofriu.
Taula de continguts |
Relleu i clima [modifica]
Relleu [modifica]
Llofriu té una diversitat orogràfica molt diferenciada. Amb una clara part plana anomenada popularment la Plana Llofriuenca, també trobem una part mes muntanyosa corresponent en gran part, excepte d'alguns turons, al parc natural de Les Gavarres. La cota mínima d'altura sobre el nivell del mar és de 21 msnm, on es troba la riera Grossa de Llofriu amb el terme municipal de Regencós, i la màxima és de 207 msnm corresponent al Puig de la Bandera, aquest està situat on conflueixen els límits municipals de Mont-ras i Forallac.
Clima [modifica]
El clima de Llofriu és típicament de clima mediterrani amb un grau de clima continental, pel fet de tractar-se d'un poble que està retirat 5 quilòmetres del mar i orientat cap al nord.
Nuclis de població [modifica]
Nucli antic de Llofriu [modifica]
El nucli antic de Llofriu és un interessant conjunt d'arquitectura popular, datada entre els segles S.XVII al S.XIX. El formen el conjunt de cases que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Llofriu. Dins del nucli es troba Can Bassa, un edifici datat del 1889, d'estil neoclàssic popular, residència privada dels Bassa Rocas.[1] Va ser la casa pairal de la família Bassa Rocas,[2] formada per Joan Bassa i Irene Rocas, i els seus nou fills. Joan Bassa va ser un dels llofriuencs que havia emigrat de jove a Amèrica, on havia establert negocis. Al tornar, va casar-se amb Irene Rocas i va construir aquesta casa, on va viure amb els seus fills. Irene Rocas i alguns dels seus fills varen fer aportacions destacades a la cultura catalana i argentina.
La casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Palafrugell i va passar a ser una escola primària (CEIP), amb el nom de M. Gràcia Bassa. L'edifici va ser restaurat i es va adequar amb un ascensor i una sala polivalent, entre d'altres dependències. Actualment és el Centre Cultural Bassa Rocas i la seu de l'Associació de Veïns i Amics de Llofriu.
La casa més antiga del nucli de Llofriu data de 1764, almenys és el que hi ha inscrit en una de les seves portes.
Veïnat de l'Estació [modifica]
El veïnat de l'Estació forma part de tot el conjunt del poble, està situat a l'est de la població i, a principis de segle, hi passava l'antic carrilet que unia Palamós amb Girona.
La Barceloneta de Llofriu [modifica]
És un dels diferents nuclis de cases de Llofriu i és per on passa la carretera C-66, que travessa tot el nucli, cosa que fa que hi hagi locals comercials, dintre dels quals destaquen tres restaurants i un estanc.
Barri de Roma [modifica]
És un conjunt de cases separades del nucli antic que conformen aquest barri.
Economia [modifica]
Basada principalment en l'agricultura i la ramaderia, encara que la majoria de la gent que viu a Llofriu té la seva feina al sector dels serveis, concretament a Palafrugell i els pobles del voltant. Aixó fa que el poble en si no tingui gaire activitat comercial del sector terciari, i que tots els negocis es trobin a la Barceloneta, on podem trobar un estanc, tres restaurants i un taller de reparació de cotxes.
Festes i tradicions [modifica]
Festa de la pela del suro [modifica]
Durant la segona meitat del segle XX, la indústria del suro va ser el motor econòmic del municipi de Palafrugell. Per tal de transmetre aquesta antiga activitat, cada any s'organitza aquesta festa. A més de la possibilitat de veure com es pelen les alzines sureres, (activitat central i motiu de la festa), també podem trobar diferents activitats de lleure i descoberta, com són els tallers, demostracions, exposicions i un programa d’activitats per conscienciar-nos sobre la vulnerabilitat dels boscos. Aquesta festa es duu a terme el dissabte abans de la revetlla de Sant Joan.[3]
Festa Major de Llofriu [modifica]
La festa major de Llofriu se celebra sempre la tercera setmana d'Agost. La festa major consta de tres dies d'activitats per a tota la família. El divendres de la festa major se celebra la Nit Jove. El dissabte la festa comença a la tarda amb animació infantil i després el ja tradicional partit de futbol. El vespre se celebra la Festa Country. El diumenge es fan sardanes i ball.
Festa de l'Homenot i la gent gran [modifica]
La festa de l'homenot consisteix en distingir les persones de més edat del poble com a reconeixement al seu lligam amb el poble.
«Festa petita» de Llofriu [modifica]
El 23 de gener de cada any se celebra la Festa "petita" de Llofriu, el dia de Sant Fructuós, patró de Llofriu. Durant el dia es fa un ofici religiós, un vermut popular i una ballada de sardanes.
Bitlles catalanes [modifica]
A Llofriu són tradició les bitlles catalanes i des del 2001 que existeix el Club de Bitlles Catalanes Llofriu (CBCLL). Fa uns anys que l'Ajuntament de Palafrugell va habilitar un espai on poder practicar i dur a terme aquest esport, ja que les bitlles s'havien centralitzat al poble de Mont-ras, sent difícil poder arribar a difondre aquest esport arreu de la província. Durant el 2005 la Federació Catalana de bitlles i bowling va crear una nova lliga a Catalunya: la lliga nacional o divisió d'honor, on participen equips d'arreu del principat. El CBCLL va ser el primer i únic equip de la província de Girona en participar-hi.
Llocs d'interès [modifica]
- L'actual edifici de l'església és obra del XVII o XVIII, reconstruïda sobre una antiga església d'estil romànic, de la qual només en queden les restes d'un grup de peces de ferro clavetejades a la porta d'entrada.
- L'església està formada per una nau amb capelles laterals i absis poligonal, amb una portalada rectangular. El seu campanar és de planta quadrada. A causa de la Guerra Civil Espanyola es va cremar el retaule d'estil barroc que presidia l'altar major.
- Cementiri
- El cementiri del 1895 i d'estil neoclàssic és on està enterrat l'escriptor Josep Pla i Casadevall.
- Font de la teula
- Masia del segle XVII al XIX està ubicada a la zona de la Fanga al costat de la carretera C-31, molt a prop de Palafrugell.
- Casa Pairal dels Bassa Rocas o Antigues escoles, actualment el Centre cultural Bassa Rocas
- Del segle XIX, conserva a les parets dibuixos i textos realitzats per membres d'aquesta família, els quals han fet aportacions culturals rellevants a Catalunya i Amèrica.[1] Després de que la casa quedés sense inquilins, va ser reconvertida en escola primària CEIP després de les reclamacions dels veïns de Llofriu.[4] Més tard la casa es convertí en centre cultural i el 2008 l'Ajuntament de Palafrugell, després d'un any de restauració i de condicionament del edifici, el va inaugurar de nou.[5] L'Arxiu Municipal de Palafrugell conserva els fons d'escola.[6]
Curiositats [modifica]
- El camí del Gos Negre pren aquest nom gràcies a un gros que hi havia fa temps i que bordava a tothom. Per aquest fet era molt odiat, però quan va morir se'l va trobar molt a faltar i se li va dedicar aquest camí. Aquest camí té aproximadament uns 800 metres de llarg i comunica Llofriu amb el veïnat de La Barceloneta. Aquest camí va ser batejat així el 1993 quan aquest gos va morir. Anteriorment es deia "Camí Vell de la Bisbal" que antigament comunicava Palafrugell amb la La Bisbal d'Empordà.
- L'església va ser saquejada l'any 1638 pels soldats de l'exèrcit castellà en represàlies del combat de Palafrugell (revolta dels veïns contra els soldats castellans de Felip IV de Castella allotjats a Palafrugell en resposta al pillatge i saqueig a què estaven sotmesos, alguns la consideren com l'origen de la Guerra dels Segadors).
- Tot i que Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell, la parròquia de Sant Fruitós sempre ha estat independent. En els documents parroquials a partir del 27 de febrer de 1736 el clergue Joan Baptista Jofre l'anomenà Llufriu, tot i que en les cites dels llibres anteriors que daten des del 1500 sempre l'havien anomenat Llofriu. El 29 de setembre de 1931 mossèn Josep Birba va restablir el seu nom actual.
Ciutadans il·lustres [modifica]
- Josep Pla i Casadevall, escriptor (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981)
- Gràcia B. de Llorens, escriptora (Llofriu, 1884 - Buenos Aires, 1961)
- Irene Rocas (Llofriu, 1861 - Castellar, Buenos Aires, 1947)
Entitats [modifica]
- Associació de Veïns i Amics de Llofriu
- Fundació Llofriu
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Can Bassa». Pla Especial de Protecció i d'Intervenció en el Patrimoni Històric. Ajuntament de Palafrugell.
- ↑ «Els Bassa Rocas». Ajuntament de Palafrugell.
- ↑ «Festa de la Pela del Suro». Museu del Suro. [Consulta: 17 d'agost de 2012].
- ↑ Busquets, Joan; Molero, Josep. L'ensenyament a Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell/Diputació de Girona, 1993, p.42 (Quaderns de Palafrugell).
- ↑ «Adequació de l'entorn de les Escoles Velles de Llofriu». Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell, 17 de febrer de 2011. [Consulta: 17 d'agost de 2012].
- ↑ «Fons documentals - Fons d'institucions». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 17 d'agost de 2012].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llofriu |
