El virgo de Vicenteta
El virgo de Vicenteta (el títol complet del qual és El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara o el parlar bé no costa un patxo) és un sainet eròtic valencià escrit el 1845 per Josep Bernat i Baldoví. Es considera una de les primeres obres, si no la primera, del teatre valencià profà del segle XIX.
Taula de continguts |
[modifica] L'obra
El Virgo de Vicenteta es va imprimir l'any 1845 i el 1846 se n'estrenà una versió esporgada, amb el títol Pasqualo i Vicenteta o el tribunal de Favara.[1] Bernat i Baldoví signà l'obra amb el pseudònim "Una musa més puta que les gallines". La versió suau, però, la signaria amb un de més cast: "Musa de la Ribera del Xúquer".[1]
Per la seva gosadia i pels apunts escènics hilarants, sembla més aviat una obra concebuda per ser llegida més que no pas representada, i això és coherent amb la moral de l'època. Així, El virgo de Vicenteta seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors benestants de València i el seu entorn. Un altre suecà, Joan Fuster, en el prefaci a una edició de l'obra publicada pel setmanari El Temps [2] defensa la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora sinó en el llenguatge, i que l'autor s'hauria escandalitzat davant d'una obra de Sade. No deixa Fuster de reconèixer el caràcter sorprenent d'alguns passatges, més pròxims a l'absurd d'Ionesco o al surrealisme que al típic sainet del segle XIX. L'obra està farcida de referències agroeròtiques, tan habituals entre els valencians, i atorga tota mena de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrgans sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarg etcètera. Bernat i Baldoví hi arriba a fer una paròdia completa del cèlebre soliloqui de Segimon a La vida es sueño de Calderón de la Barca.
[modifica] L'argument
L'acció de la història té lloc a la vila de Favara (Ribera Baixa) i l'argument se centra en la presentació de dues querelles de caràcter sexual que són portades davant l'alcalde. D'una banda hi ha la querella d'un matrimoni, el tio Collons i la Tia Tomasa, desavingut a causa que el tio Collons sodomitza la seva dona. D'altra banda, hi ha la querella de Pasqualo (fill de Collons i Tomasa) i Vicenteta, qui exigeix Pasqualo de casar-se amb ella, ja que, segons Vicenteta, Pasqualo l'ha desponcellada. Pasqualo argumentarà davant el jutge i els seus pares que Vicenteta l'ha seduït i que ella no era pas verge. Abans d'això, Vicenteta, sola en escena, fa un llarg monòleg on hi exposa el seu desig de perdre la virginitat, fet que queda clar quan agafa els atributs d'un vianant que orinava cara al públic. Al final de l'obra, l'alcalde dictamina:
- El tio Collons és condemnat "a que li ho faça pel cul / u que tinga un bon pardal".
- En una nota a peu de pàgina es llegeix "la pena del Talión"; aquestes notes i comentaris al peu sovintegen en l'obra.
- En Pasqualo haurà d'anar "tres dies a quatre cames / amb boç, ramal i cabestre".
- Na Vicenteta és condemnada "a que vinga i li'n pegue un sastre / tres o quatre en la bacora".
[modifica] La versió suau: Pasqualo i Vicenteta
Bernat i Baldoví modificà l'obra original i creà una nova versió més suau, amb el títol complet Pasqualo i Vicenteta i l'alcalde de Favara. Les causes d'aquest canvi de versió no resten clares. Els biògrafs de l'autor indiquen que el seu pare el recriminà pel fet d'haver escrit una obra obscena i Bernat i Baldoví decicí modificar-la.[1] Aquesta versió únicament canvia el referent de l'obra, tot mantenint una gran part dels diàlegs. El nom del tio Collons és canviat per Bartolo. Així, a Pasqualo i Vicenteta, l'origen de la disputa matrimonial entre Tomasa i Bartolo rau en que Tomasa troba, a la nit, una dona a casa seva. En Bartolo diu que no en sap res, però na Tomasa sospita del marit. Pel que fa a en Pasqualo i na Vicenteta, aquesta vol casar-se i fa jurar Pasqualo, davant una taula plena de menjar i beguda, la promesa de matrimoni. Així mateix, el veredicte final de l'alcalde canvia:
- El tio Bartolo és castigat "a prendre tres nits a la fresca / durmiendo al mig del corral".
- I declara "que Vicenta / no se case con Pasqualo" i que aquesta pague les costes del judici.
[modifica] Cinema
L'any 1979, el director de cinema valencià Vicente Escrivá va fer una versió cinematogràfica de El Virgo de Vicenteta. Hi van participar actors com ara Joan Monleon, Antoni Ferrandis, Josep Maria Angelat, Rosita Amores i Queta Claver.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cantavella, Rosanna; et al.. «Els Sainets de Viçanteta». A: Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1985 (en Català). Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, novembre 1986, 768 (Biblioteca Abat Oliba). ISBN 978-84-7202-817-3.
- ↑ L'edició, en un fullet de tapes vermelles que es va regalar amb un número de la revista, va comptar amb el suport financer de la Generalitat Valenciana. Utilitza el text corregit que Manuel Sanchis Guarner i Alfons Llorenç Gadea van enllestir per a una altra edició, clandestina i casolana, de 50 exemplars l'any 1971. A l'edició de El Temps no hi consta la data
