Fernando Chueca Goitia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fernando Chueca Goitia
Naixement 29 de maig de 1911
Madrid
Mort 30 d'octubre de 2004 (als 93 anys)
Madrid
Nacionalitat ESP espanyol
Obra
Principals edificis Poble espanyol de Palma
Casa consistorial de Tarassona
Principals projectes Catedral de l'Almudena de Madrid
Premis i reconeixements Premi Nacional d'Història d'Espanya (2002)

Fernando Chueca Goitia (Madrid, 29 de maig de 1911 - Ibídem, 30 d'octubre de 2004), va ser un arquitecte i assagista espanyol, a més d'acadèmic, historiador i erudit, que fa d'ell una referència ineludible en l'arquitectura espanyola del segle XX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Titulat en l'ETSAM el 1936,[1] la seva activitat en la guerra civil, en què va participar en el salvament dels arxius del Palau de Llíria, i la depuració professional de 1942 en la qual se li va prohibir l'exercici professional durant quatre anys, van decantar la seva vida professional cap a la història de l'arquitectura.

Entre els càrrecs que va ostentar cal destacar que va ser catedràtic d'Història de l'Art de l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando i de la Història, president de l'Institut d'Espanya entre 1978 i 1986 i degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid entre 1999 i 2002.[1] També va desenvolupar activitat política des de la seva ideologia liberal, en la USDE, el PDP i la UCD per la qual va ser elegit senador el 1979.[2]

A la seva tasca com arquitecte s'uneix una prolífica obra escrita entre la qual destaquen Breve historia del urbanismo, Invariantes castizos de la arquitectura española (1947), Arquitectura española del siglo XVI (1953), Ensayos críticos sobre la arquitectura (1967) i sobretot la monumental Historia de la arquitectura española. Edad antigua y media (1964), que va completar el 2001 amb el tom Edad moderna y contemporánea. El 2002 va rebre el Premi Nacional d'Història d'Espanya.[1][2]

Va desenvolupar tasques docents des de 1954 com a auxiliar de Torres Balbás a l'ETSAM, on posteriorment va guanyar les oposicions a catedràtic d'Història de l'Arquitectura i l'Urbanisme, que va exercir fins a la seva jubilació.[1]

Va ser l'encarregat de redactar l'anomenat «Manifest de l'Alhambra» el 1953.[3]

Hi ha un carrer en el seu honor al barri Ensanche de Vallecas de Madrid.

Principals obres arquitectòniques de nova planta[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fernando Chueca Goitia» (en castellà). soloarquitectura.com. [Consulta: 27-08-2011].
  2. 2,0 2,1 «Fernando Chueca Goitia» (en castellà). elcultural.es, 05-11-2004. [Consulta: 27-08-2011].
  3. Enrique Solana Suarez. «Granada, 1953. El Manifiesto de la Alhambra» (pdf) (en castellà). Revista de Edificación, maig de 1994. [Consulta: 27-08-2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Chueca Goitia Modifica l'enllaç a Wikidata