Conquesta islàmica de Mallorca
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
La conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana). La conquesta de Mallorca va enfrontar les tropes d'Issam al-Khawlaní[1] amb la resistència del rum de les Illes Balears que durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al Castell d'Alaró.[2]
L'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad li reconegué la conquesta i el nomenà valí de l'illa, càrrec que exercí des del 904 fins el 912.
| « | En aquesta illa [Mayurqa] es troba una gran fortalesa construïda en un lloc amb el nom de Hisn Alarum alt i erm, sense igual en el mon habitat; es coneguda amb el nom de Hisn Alarum. Conten els mallorquins que quant l’illa fou conquistada a l’època de Muhammad, fill del quint amir Ummaya a al-Andalus, els Rum es feren forts en aquesta fortalesa durant vuit anys i cinc mesos després de la conquesta, sense que ningú pogués fer res contra ells; només la falta de queviures els obligà a sortir. Aquesta fortalesa s’aixeca sobre el cim d’un puig de pedra dura on hi ha una font abundant. | » |
| — Al-Zuhri[3] | ||
La historiografia debat sobre qui eren els rum que oferiren resistència, per la polisèmia d'aquesta paraula; per una banda podria referir-se, en un sentit restringit, als bizantins o, en un sentit extens, als cristians, doncs en 897, una butlla papal fa dependre les illes del bisbat de Girona, mostrant la gran feblesa de les estructures de poder, que han anat quedant molt afeblides amb els successius atacs musulmans.[4]
La dominació musulmana a Mallorca (902-1229) començà quan un poderós home de l'emir de Còrdova, Issam al-Khawlani, viatjà de camí a la Meca en peregrinació amb més vaixells. Davant una gran tempesta, l'emir i el seu seguici es refugiaren a Mallorca. Descobrí una illa que no coneixia i al tornar de la seva peregrinació va intentar indagar més sobre ella i informar al seu senyor, l'emir Abd-Allah de les condicions defensives i l'incità a conquerir-la.
Issam al-Khawlaní informà al seu senyor que Mallorca pertanyia a un arxipèlag d'illes que els vells romans anomenaven Baleària. Aviat l'emir envià moltes naus cap a l'arxipèlag, principalment a la més gran per aconseguir la seva conquesta. Malgrat l'oposició, els natius aguantaren 8 anys i cinc mesos. Un cop reintegrat dins l'emirat de Còrdova, l'arribada de sarraïns fou constant.
Issam al-Khawlaní fou designat senyor de Mallorca.
Governants[modifica]
- Senyors de Mallorca de l'emirat de Córdova (902-1012)
- Issam al-Khawlaní (902-913)
- Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní (913-946)
- Al-Muwàffaq (946-969)
- Kàutir (969-998)
- Muqàtil (998-1012)
- Senyors de Mallorca de l'emirat de Dénia (1009-76)
- Abu-l-Abbàs ibn Raixiq (1016-?)
- Al-Àghlab (< 1041)
- Sulayman ibn Maxiqan (<1076)
- Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab (1076-1087) Valí.
- Emirs independents de Mallorca (1076-1115)
- Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab (1087-1093), Emir.
- Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla (1093-1114)
- Abu-r-Rabí Sulayman (1114-1115)
- Almoràvits senyors de Mallorca (1116-1203)
- Wànur ibn Abi-Bakr (1116-1126)
- Muhàmmad ibn Ghàniya (1126-1155)
- Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya (1155-1184)
- Muhàmmad ibn Ishaq ibn Ghàniya (1184)
- Alí ibn Ghàniya (1184-1187)
- 'Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya (1187-1203)
- Almohades senyors de Mallorca (1203-1229)
- Abd-Al·lah ibn Ta-Al·lah al-Kumí (1203)
- Abū Zayd ibn Tujan (1204-1208)
- Abu Abd-Allah ibn Abi Hafs ibn Abdelmumen (1208)
- Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí (1208-1229)
Referències[modifica]
- ↑ Amengual i Batle, Josep. Guía para visitar los santuarios marianos de Baleares. Encuentro, 1997, p.10. ISBN 847490434X.
- ↑ Jaime Vizcaíno Sánchez, Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania (castellà)
- ↑ Barceló Perelló, Miquel. «Comentaris a un text sobre Mallorca del geògraf al-Zuhri (s. VI-XII)». Mayurqa, n.14, 1975, p.155-164 [Consulta: 26 març 2011].
- ↑ Síntesis histórica de las Baleares entre el principio de la dominación bizantina y la reconquista cristiana (castellà) Boletin de la Real Academia de la Historia
|
|
A aquest article de les Balears li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |