Vicenç Cuyàs i Borés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vicenç Cuyàs i Borés (Palma, Mallorca, 1816 - Barcelona, 7 de març de 1839) fou un compositor conegut gairebé exclusivament per La Fattucchiera, considerada la primera òpera romàntica catalana. Estrenada el 1838 a Barcelona, va tenir 24 representacions seguides. Cuyàs probablement hagués endevingut un compositor d'òperes important si no s'hagués mort, a la manera típicament romàntica, de tuberculosi el dia de l'última funció de l'òpera, als 22 anys.

De família catalana, va néixer a Palma de Mallorca a causa que la seva família s'hi havia refugiat durant la Guerra de la Independència. Després del seu naixement, la família va tornar a Barcelona. Allà va començar el jove Cuyàs els seus estudis de Medicina, però els va abandonar molt aviat. Als 17 anys va començar a estudiar música amb Ramon Vilanova, un dels més prestigiosos mestres de la Barcelona de començaments del segle XIX, el qual al seu torn s'havia format a Milà amb Piantanida. Les seves primeres obres consisteixen en fragments i divagacions operístiques que es van donar a conèixer profusament en salons privats. Però és el teatre barceloní de la Santa Creu el que acull i estrena la pràctica totalitat de la seva producció. La Simfonia Primera de Cuyàs està datada el 1835 i és en realitat una extensa obertura operística d'un sol moviment. De la seva Segona Simfonia, tan sols es conserva un fragment, però d'aquest mateix any daten diverses àries i duets compostes per a un drama d'Antoni Ribot.

Així es va anar afermant el prestigi del compositor que hauria d'acabar sorprenent la ciutat amb l'estrena de La Fattucchiera el juliol de 1838. L'òpera està basada en una novel·la del vescomte d'Arlincourt que ja s'havia convertit en un èxit en la literatura sentimental de l'època. L'acció transcorre el segle XII, després de la tercera Croada, i en l'argument, les referències històriques es barregen amb una truculent ficció d'amors, màgia i ultratomba que ja va ser utilitzat com a motiu operístic en altres ocasions. Felice Romani havia escrit un llibret basat en el mateix argument per al melodrama Ismalia, ossia morte ed Amore, al qual va posar música Saverio Mercadante i que va ser estrenat a La Scala sis anys abans. Per la seva part, Ramon Carnicer també va utilitzar el mateix llibret per a una òpera homònima estrenada a Madrid el mateix any de l'estrena barcelonina.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]