Jean-Martin Charcot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean-Martin Charcot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1825 Modifica el valor a Wikidata
París (Restauració francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1893 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Montsauche-les-Settons (Tercera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacióagrégation de médecine (fr) Tradueix
Liceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, neurologia i psiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, psiquiatre, neuròleg, psicòleg, neurocientífic, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1840 Modifica el valor a Wikidata –  1893 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital de la Salpêtrière Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesSigmund Freud i Vladimir Gavrilovich Dekhterev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralEugen Bleuler, Alfred Binet i Édouard Brissaud Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJean-Baptiste Charcot Modifica el valor a Wikidata
PareJean-Baptiste Charcot Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 125131287 Modifica el valor a Wikidata

Jean-Martin Charcot[1] (París, 29 de novembre de 1825 - Montsauche-les-Settons, 16 d'agost de 1893) va ser un neuròleg francès, professor d'anatomia patològica, titular de la càtedra de malalties del sistema nerviós, membre de l'Académie de médecine (1873) i de l'Académie des Sciences (1883).

Se'l considera, juntament amb Guillaume Duchenne, pare de la neurologia moderna i un dels més grans metges francesos de la història de la medicina.

A partir de 1862 va prestar els seus serveis en l'Hospital de la Salpêtrière de París, hospital que es va fer famós per les investigacions sobre la histèria. Les classes dels dimarts atreien una concurrència tan nodrida com selecta, incloent-se entre els assistents celebritats com Gilles de la Tourette, Sigmund Freud, Axel Munthe, Jean Leguirec, i d'altres, sent un dels iniciadors de la psicopatologia. El treball de Charcot va fer pensar a Sigmund Freud en la possibilitat de l'existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvoluparà a la seva teoria de la psicoanàlisi.

Charcot va demostrar que la hipnosi podia induir els símptomes de la histèria (paràlisi) en subjectes normals i que podia alleugerir els símptomes dels pacients histèrics per suggestió hipnòtica. El 1882 va crear una càtedra de clínica de les malalties nervioses (la primera càtedra de neurologia) en la Salpêtrière, centrant els seus estudis en la histèria, l'epilèpsia i altres trastorns neurològics.

Va descobrir nombroses malalties i síndromes neurològiques com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va diferenciar de l'atròfia muscular de Duchenne-Aran, la neuropatia de Charcot-Marie-Tooth, l'esclerosi múltiple i altres neuropaties. També és conegut per la síndrome de Charcot (artropaties del genoll, maluc i altres articulacions). El "peu de Charcot" és un quadre que s'observa amb relativa freqüència en els diabètics, semblant a una cel·lulitis.

Al nostre país va tenir com a deixeble el psiquiatre sabadellenc Francesc de Paula Xercavins i Rius.

Professor Charcot mostrant als seus estudiants una dona histèrica en estat de xoc.

Obres escrites[modifica]

  • Leçons cliniques sur les maladies des veillards et les maladies chroniques (1867)
  • Leçons sur les maladies du foie, des voies biliaires et des reins (1877)
  • Leçons sur les maladies du système nerveux (1872-1887)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]