Calígula (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Calígula
Calígula

Fitxa tècnica
Direcció: Tinto Brass¡

Producció: Bob Guccione
Franco Rossellini

Música: Bruno Nicolai

Fotografia: Silvani Ippoliti

Muntatge: Nino Baragli

Protagonistes: Malcolm McDowell,
Teresa Ann Savoy,
Helen Mirren,
Peter O'Toole,
John Steiner
Leopoldo Trieste

Dades i xifres
Països: Itàlia
Estats Units
Data d'estrena: 1979
Gènere: Històric
Duració: 156 minuts

Companyies
Productora: Penthouse

Pàgina sobre “Calígula a IMDb

Calígula és una pel·lícula sobre el polèmic emperador romà Calígula, del 1979, dirigida per Tinto Brass.

D'aquesta cinta n'existeixen dues versions: l'original del productor Tinto Brass, més o menys atrevida, però apta per a sales comercials i la versió sense censura, estesa pel productor Bob Guccione, que hi inclou escenes de sexe lèsbic i fins i tot incest.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Després d'assassinar Tiberi, Calígula assumeix el tron de l'Imperi Romà, implantant-hi una era de tirania i despotisme. La cinta reflecteix les excentritats i excessos que fan de Calígula un home temut i odiat.[2]

Impacte social i controvèrsia[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula comptà amb un repartiment de luxe, encapçalat per Malcolm McDowell, Peter O'Toole, John Gielgud i Helen Mirren, qui vint-i-cinc anys després guanyaria l'Òscar pel seu paper d'Elisabet II a la pel·lícula La reina.

La pretensió del director Tinto Brass era realitzar "una epopeia sobre l'orgia del poder, no sobre el poder de l'orgia".[1] Tanmateix, el productor de la pel·lícula, Bob Guccione, editor de la revista Penthouse, n'acabà canviant el resultat final. Dos anys després d'estrenar-se, Guccione produí una versió sense talls incloent-hi escenes pornogràfiques (coits, felacions hetero i homosexuals, ejaculacions, pluja daurada, pinzellades de zoofília i sadomassoquisme) que filmà amb actors porno el 1979 sense que el director, Brass, ho sabés.

La pel·lícula suscità crítiques de tots els gustos i quedà com un hite del cinema eròtic, més que no pas de l'hostòric. La versió original fou un fracàs i la versió sense censura ni tan sols va ser exhibida a Gran Bretanya, ja que l'entitat encarregada de classificar les cintes va prohibir-la.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]