Calígula (pel·lícula)
  Calígula |
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Tinto Brass¡ | |
|
|
||
| Producció: | Bob Guccione Franco Rossellini |
|
|
|
||
| Música: | Bruno Nicolai | |
|
|
||
| Fotografia: | Silvani Ippoliti | |
|
|
||
| Muntatge: | Nino Baragli | |
|
|
||
| Protagonistes: | Malcolm McDowell, Teresa Ann Savoy, Helen Mirren, Peter O'Toole, John Steiner Leopoldo Trieste |
|
|
Dades i xifres |
||
| Països: | Itàlia Estats Units |
|
| Data d'estrena: | 1979 | |
| Gènere: | Històric | |
| Duració: | 156 minuts | |
|
Companyies |
||
| Productora: | Penthouse | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Calígula” a IMDb | ||
Calígula és una pel·lícula sobre el polèmic emperador romà Calígula, del 1979, dirigida per Tinto Brass.
D'aquesta cinta n'existeixen dues versions: l'original del productor Tinto Brass, més o menys atrevida, però apta per a sales comercials i la versió sense censura, estesa pel productor Bob Guccione, que hi inclou escenes de sexe lèsbic i fins i tot incest.[1]
Taula de continguts |
Argument[modifica]
Després d'assassinar Tiberi, Calígula assumeix el tron de l'Imperi Romà, implantant-hi una era de tirania i despotisme. La cinta reflexa les excentritats i excessos que fan de Calígula un home temut i odiat.[2]
Impacte social i controvèrsia[modifica]
La pel·lícula comptà amb un repartiment de luxe, encapçalat per Malcolm McDowell, Peter O'Toole, John Gielgud i Helen Mirren, qui vint-i-cinc anys després guanyaria l'Òscar pel seu paper d'Elisabet II a la pel·lícula La reina.
La pretensió del director Tinto Brass era realitzar "una epopeia sobre l'orgia del poder, no sobre el poder de l'orgia".[1] Tanmateix, el productor de la pel·lícula, Bob Guccione, editor de la revista Penthouse, n'acabà canviant el resultat final. Dos anys després d'estrenar-se, Guccione produí una versió sense talls incloent-hi escenes pornogràfiques (coits, felacions hetero i homosexuals, ejaculacions, pluja daurada, pinzellades de zoofília i sadomassoquisme) que filmà amb actors porno el 1979 sense que el director, Brass, ho sapigués.
La pel·lícula suscità crítiques de tots els gustos i quedà com un hite del cinema eròtic, més que no pas de l'hostòric. La versió original fou un fracàs i la versió sense censura ni tan sols va ser exhibida a Gran Bretanya ja que l'entitat encarregada de classificar les cintes va prohibir-la.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Calígula a Internet Movie Database (anglès)
- Calígula a Allmovie (anglès)
