Romeu i Julieta (Prokófiev)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pintura de Ford Madox Brown que representa l'escena del balcó (1870)

Romeu i Julieta, op. 64 (en rus: Ромео и Джульетта), és un ballet de dansa clàssica coreografiat amb música de Serguei Prokófiev i basat en la peça teatral homònima de William Shakespeare. La primera representació no va ser gaire ben rebuda, malgrat estar basada en un èxit teatral tan popular, de manera que es van haver d'introduir una sèrie de canvis fins que es va convertir en un veritable èxit. Posteriorment ha estat versionat per nombrosos coreògrafs, com Anthony Tudor, Frederick Ashton, Rudy Van Dantzig, Oleg Vinogradov, John Neumeier, Maurice Bejart, Heinz Spoerli o Rudolf Nuréiev. Més tard John Cranko va coreografiar també el seu propi Romeu i Julieta.

Moneda commemorativa del teatre Bolshoi, amb el ballet Romeu i Julieta

La creació musical va ser difícil. L'obra fou un encàrrec de 1934 del teatre Kírov de Leningrad, però quan Prokófiev va proposar el tema de Romeu i Julieta, el teatre el va refusar. Prokófiev va signar llavors un contracte amb el Bolxoi per a la representació del ballet, però tampoc va anar gaire bé. Una vegada la partitura fou acabada, a l'estiu de 1935, els ballarins van declarar el ballet indansable, sobretot a causa de la complexitat rítmica i de passatges que jutjaven inaudibles.

El ballet no va ser finalment enllestit i estrenat el 1938 a Brno, on va ser molt ben acollit, després va seguir l'estrena russa el 1940 al Kírov (amb coreografia de Léonide Lavrovski), i al Bolxoi el 1946. És una de les seves obres més apreciades basant-se en l'alta inspiració melòdica, de la gran varietat rítmica i del caràcter memorable dels temes principals (el cèlebre i sinistre Ball dels cavallers i les seves diverses variacions; el delicat i abundant tema de Julieta).

Romeu i Julieta va quedar establert com un símbol clau de l'art soviètic capaç d'estar a l'altura dels ballets de Txaikovski. Musicalment, és una obra apreciada pels seus trets originals i les seves audàcies expressives.[1]

De les nou partitures per a ballet escrites per Prokófiev, Romeo i Julieta és el seu primer ballet de l'anomenat "període soviètic" (val la pena recordar que Prokófiev va romandre fora del seu país a partir de 1918, tornant definitivament a la seva pàtria el 1936). Segons André Lischka, es tracta de la "primera adaptació coreogràfica duradora, en la història de la música, d'una peça de Shakespeare". Pel que sembla, l'obra del cèlebre dramaturg anglès era un dels temes d'interès de la cultura soviètica durant aquest període. Segons escriu Claude Samuel, va ser concebut com una extensa òpera muda en què resultava molt important traduir la veritat psicològica dels protagonistes de la tragèdia. Des de 1935, l'escenògraf Radlov havia planejat amb Prokofiev la realització escènica del ballet. No obstant això, va haver d'esperar cinc anys per la seva presentació pública, que va tenir lloc a Leningrad, l'11 de gener de 1940.

Suites[modifica | modifica el codi]

La música del ballet fou reutilitzada per Prokófiev per a tres suites per a orquestra i diverses obres per a piano. Així, el 1936 va treballar el ballet per treure'n dues suites per a orquestra simfònica en set moviments, així com una transcripció per a piano. Una tercera suite va ser escrita el 1946.

La Suite núm. 1 reagrupa escenes purament de danses o líriques, mentre que la Suite núm. 2 és un compendi de retrats psicològics i de moments dramàtics. Per la seva banda, la Suite núm.3 va ser realitzada el 1944 i és molt menys coneguda que les dues precedents en reunir nombres de menor interès musical. De totes, la segona suite és la més popular.

Cal assenyalar que les tres suites no són limitadores: cada director pot constituir una nova triant al seu gust extractes del ballet, circumstància que d'altra banda s'ha realitzat en innombrables ocasions, sobretot en els enregistraments discogràfics.

Moviments[modifica | modifica el codi]

  1. Introducció: Montescs i Capulets
  2. El carrer desperta
  3. Dansa matinal
  4. El príncep ordena
  5. L'arribada dels convidats
  6. Dansa dels cavallers
  7. Comiat dels convidats
  8. Escena al balcó
  9. Romeu i Julieta amb el pare Lorenzo
  10. Teobaldo i Mercucio lluiten
  11. Desterren Romeu
  12. Romeu i Julieta
  13. Interludi
  14. Julieta i la poció de la mort
  15. Julieta immòbil
  16. Final

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romeu i Julieta (Prokófiev)