Sviatoslav Richter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sviatoslav Teofílovitx Richter
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 20 de març de 1915 Bandera de Rússia Jitòmir (Ucraïna, Imperi Rus
Defunció 1 d'agost de 1997 (als 82 anys) Bandera de Rússia Moscou
Ocupació Pianista
Instruments Piano

Sviatoslav Teofílovitx Richter o Ríkhter (en rus: Святослав Теофилович Рихтер, transcrit al català: Sviatoslav Teofílovitx Ríkhter; en ucraïnès: Святосла́в Теофі́лович Рі́хтер, transcrit al català: Sviatoslav Teofílovytx Ríkhter; transcrit a l'alemany: Swjatoslaw Teofilowitsch Richter; Jitòmir, 1915Moscou, 1997) fou un pianista soviètic, ucraïnès i rus d'origen alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Richter, d'ascendència alemanya, va néixer el 20 de març de 1915 a la ciutat de Jitòmir (Жито́мир), situada a l'actual Ucraïna. El seu pare era pianista i organista del que rebé les primeres lliçons. De jove també es dedicà a la composició, que després abandonaria per emprendre una carrera de virtuós. Al principi era autodidacte.

El 1934, amb el seu primer concert públic a Odessa, causà una sensació tant profunda en els mitjans artístics d'aquesta ciutat, que va poder instal·lar, donant classes i diversos recitals i treballant en qualitat de mestre d'assajos en l'òpera i el ballet. També, durant un temps fou membre de l'Orquestra Simfònica.

El 1937 es traslladà a Moscou, al Conservatori del qual estudià durant deu anys, sota la direcció del professor Neuhaus. Abans d'acabar aquest llarg període, ja havia donat molts concerts per la Unió Soviètica; el 1945 li fou concedit el Premi Stalin, entre multitud de competidors. També guanyà el Premi Lenin i fou nomenat Artista del Poble (1961). També rebria el títol d'Heroi del Treball Socialista, 3 ordes de Lenin i un orde de la Revolució d'Octubre.

Sortida de l'URSS[modifica | modifica el codi]

El 1960 fou autoritzat per primera vegada per actuar fora de l'URSS i llurs èxits als Estats Units i Europa Occidental es multiplicaren. El 1969 el compositor Dmitri Xostakóvitx escriví per a ell i per el violinista David Oistraj la cèlebre Sonata per a violí i piano que ambdós virtuosos estrenaren aquell mateix any a Moscou. El 1972 es produí una altra reunió memorable, aquesta vegada a Berlín, quan Herbert von Karajan, al front de l'Orquestra Filharmònica d'aquesta ciutat, dirigí el Triple concert, de Beethoven, tenint com a solistes en Richter, i el propi Oistraj i el violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx.

La seva carrera seguí en línia recta fins al 1990 i restà repetides vegades en les més famoses capitals musicals del món, on captivava l'auditori amb llurs formes de dominar el piano, amb un virtuosisme inimitable, caracteritzat pel mestratge en els pianíssims, en el colorit de llurs atacs, per la seva extrema austeritat, i per una velocitat que si en llurs primeres actuacions a Occident arribà fins i tot a causar estupor, acabà per ésser entesa i valorada com la faceta essencial d'un intèrpret genial.

Ritchter no va voler mai enregistrar integrals, i per això la seva discografia és difícil de classificar a causa de la dispersió, a despit que té més de 200 discs, en interpretacions en les que apareix tot l'espectre musical creat per el piano, ja que Richter abordà sense problemes els més diferents compositors.

Respecte dels seus col·legues[modifica | modifica el codi]

Malgrat interpretà la majoria de grans compositors, sempre fou però, respectuós amb alguns dels seus col·legues, i es negà sempre a enregistrar el concert L'Emperador, de Beethoven, que considerava insuperable en la versió de Heinrich Neuhaus, o el Concert en Sol, de Ravel, per creure que Benedetti Michelangeli havia assolit la perfecció, el mateix que Emile Gilels amb la Segona Sonata, de Weber.

Tot el repertori, que comprèn des de Häendel fins Bach passant per Beethoven, Chopin, els romàntics alemanys, els impressionistes francesos i Xostakóvitx, fou sempre traduït al piano amb singular estil i inimitable sensibilitat, però potser s'ha de recordar com a cim del seu art llurs enregistraments de Liszt i aquella gravació en viu realitzada durant un concert a Budapest, en el que desenvolupà una sorprenent versió de Quadres d'una exposició, de Modest Mussorgsky.

Richter es negà sempre a acceptar les ofertes pedagògiques que li proposaren, tant a l'URSS com als Estats Units, i portà una vida totalment privada. El 1986 recorregué tota l'URSS i donà 150 concerts, però des de 1990 romangué retirat en el seu domicili de Moscou, fins que hi morí l'1 d'agost de 1997.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Bibliografia i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdies Planeta La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 374 (ISBN 84-08-02160-5)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sviatoslav Richter Modifica l'enllaç a Wikidata