Nikolai Rimski-Kórsakov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nikolai Rimski-Kórsakov

Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov o Nikolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov, (en rus Николай Андреевич Римский-Корсаков), (Tikhvin, 18 de març de 1844 - Liubensk, 21 de juny de 1908), compositor rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seua fina orquestració, la qual potser va estar influenciada per la seua sinestèsia. Les seues composicions més famoses són El vol del borinot, Shéhérazade, Capritx espanyol i La gran Pasqua russa. També va escriure quinze òperes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Tikhvin, prop de Nóvgorod, en una família aristocràtica. Rimski-Kórsakov va demostrar el seu talent artístic des d'una edat molt primerenca, però va estudiar en el Col·legi Naval Imperial Rus a Sant Petersburg i posteriorment es va allistar a la Marina Russa.

No va ser fins que va conèixer Mili Balakirev que va començar a concentrar-se més seriosament en la música. Balakirev el va animar a compondre i li va donar classes quan no estava en alta mar. A través de Balakirev, Rimski-Kórsakov també va conèixer altres compositors com ara César Cui, Aleksandr Borodín i Modest Mússorgski, junt als que més tard formaria el "Grup dels Cinc" i del que en fou el verdader impulsor. Mentre es trobava a la marina, va compondre una simfonia, la primera composta per un rus. També va compondre l'obra orquestral Sadko el 1867 i l'òpera La noia de Pskov el 1873, abans de renunciar al seu càrrec militar.

Rimski-Kórsakov i altres membres del "Grup dels Cinc" sovint van col·laborar o van editar composicions d'altres autors. En particular després de la mort de Mússorgski el 1881, Rimski-Kórsakov es va prendre el treball de revisar moltes obres de Mússorgski per a publicar-les i executar-les. Per exemple, l'obra Una nit a la Muntanya Pelada de Mússorgski va ser arranjada per Rimski-Kórsakov i és la versió que actualment s'interpreta. En aquell temps, l'estil de Mússorgski era considerat massa feréstec i poc refinat, i Rimski-Kórsakov va sentir la necessitat d'arranjar les obres del seu amic. No obstant això, l'opinió crítica respecte de Mússorgski amb el transcurs del temps ha canviat i s'ha revalorat la seua originalitat. Rimski-Kórsakov va fer altres revisions, com ara Borís Godunov.

Tomba de Rimski-Kórsakov al cementiri de Tikhvin

El 1871, malgrat haver sigut autodidacta, es va convertir en professor de composició i orquestració en el Conservatori de Sant Petersburg. Ací va ensenyar a molts compositors que més tard aconseguirien renom internacional, com per exemple Aleksandr Glazunov, Aleksandr Spendiaryan,[1] Nikolai Vassílievitx Artsibúixev,[1] Serguei Prokófiev, Joseph Wihtol, Eduardo García-Mansilla, Maximilian Steinberg,[1] Ivan Ivanovich Armsheimer[1] i Ígor Stravinski, i directors d'orquestra com Nikolai Malko, Félix Blumenfeld i Lazare Saminsky.

Va escriure un Tractat d'orquestració que va ser mundialment utilitzat pels estudiants de composició durant tot el segle XX, però que en l'actualitat s'ha abandonat pel fet que els exemples d'instrumentació estan presos només d'obres pròpies de Rimski-Kórsakov (la qual cosa limita la gamma de possibilitats d'aprenentatge de l'alumne).

Va continuar component prolíficament, produint molts treballs orquestrals, incloent les famoses obres Shéhérazade i Capritx espanyol (1887). També va escriure quinze òperes, com La núvia del tsar (1899), Kashey l'immortal (1902), El conte del tsar Saltan (1903) i La ciutat invisible de Kitege (1907). A l'òpera El conte del tsar Saltan pertany el fragment El vol del borinot, que s'ha arranjat posteriorment per a diverses agrupacions d'instruments. Entre la seua música litúrgica ortodoxa russa trobem l'obra a capella Litúrgia de Sant Joan Crisòstom.

El 1905 Rimski-Kórsakov va ser cessat del seu càrrec de professor a Sant Petersburg a causa de les seues opinions polítiques. Això va provocar una sèrie de dimissions dels seus camarades membres de la facultat, i gràcies a això va ser reincorporat a càrrec seu. La controvèrsia política va continuar en 1907 amb la seua òpera El gall d'or, que era un atac a la Rússia Imperial i que va ser prohibida des de la seu estrena. Així mateix, en aquest any va compondre l'òpera La llegenda de la ciutat invisible de Kitej.

Cap al final de la seua vida, Rimski-Kórsakov va emmalaltir d'angina i va morir a Lyubensk el 21 de juny de 1908. Va ser soterrat al cementeri de Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski, en Sant Petersburg (Rússia).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1451 (ISBN 84-239-4579-0)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]