Anton Arenski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anton Arenski

Anton Stepanovich Arenski (Nóvgorod, Imperi Rus, 12 de juliol, calendari julià: 30 de juny de 1861, – Perkijarvi, Gran Ducat de Finlàndia, Imperi Rus, 25 de febrer calendari julià: 12 de febrer de 1906), compositor i professor de música rus.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Arenski va compondre diverses cançons i peces per a piano als nou anys. Son pare i sa mare es van traslladar a Sant Petersburg el 1879, on va estudiar composició en el Conservatori de Sant Petersburg, com a alumne de Rimski-Kórsakov. Després de graduar-se, el 1882, es va fer professor en el Conservatori de Moscou. Entre els seus alumnes van estar Skriabin, Serguei Rakhmàninov i Alexander Grettxaninov. El 1895 Arenski va tornar a Sant Petersburg com a director del Cor Imperial, havent sigut recomanat per Balakirev. Es va retirar el 1901, emprant el seu temps com a pianista, director d'orquestra i compositor.

Arenski va morir de tuberculosi en un sanatori finès el 1906. S'ha dit que la beguda i les apostes van debilitar la seua salut.

Piotr Ilich Txaikovski va ser la major influència en les composicions musicals d'Arenski. Fins i tot Rimski-Kórsakov va dir, "En la seua joventut Arenski no va escapar a certa influència meua; posteriorment la influència li va venir de Txaikovski. Serà ràpidament oblidat." Ha existit la percepció que Arenski va defugir l'establiment d'un estil personal distintiu, i això ha contribuït a l'oblit de la seua música, però en els últims anys diverses de les seues obres han sigut gravades. Les Variacions sobre un tema de Txaikovski, basades en una de les Cançons infantils, Op. 54, són especialment populars. Potser el millor Arenski es troba en la música de cambra: va escriure dos quartets de corda, dos trios amb piano i un quintet amb piano.

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

Òpera[modifica | modifica el codi]

Ballet[modifica | modifica el codi]

  • Noch v Egipte o Egipetskiye nochi (Ночь в Египте o Египетские ночи – Nits egípcies Opus 50 1900

Altres[modifica | modifica el codi]

Opus 2: Concert per a piano i orquestra simfònica en fa menor
Opus 4: Simfonia núm. 1 en si menor
Opus 11: Quartet de corda núm. 1 en sol major
Opus 15: Suite per a dos pianos núm. 1 en fa major
Opus 22: Simfonia núm. 2 en la major
Opus 23: Suite per a dos pianos núm. 2 "Silhouettes"
Opus 25: Cantata pel centenari de la coronació
Opus 32: Trio amb piano núm. 1 en re menor
Opus 33: Suite per a dos pianos núm. 3 "Variacions"
Opus 35: Quartet de corda núm. 2 en la menor
Opus 35a: Variacions sobre un tema de Txaikovski
Opus 46: Cantata "La font de Bakhchisarai"
Opus 48: Fantasia per a piano i orquestra sobre temes de Ryabinin
Opus 51: Quintet amb piano en re major
Opus 54: Concert per a violí i orquestra en la menor
Opus 62: Suite per a dos pianos núm. 4
Opus 63: Dotze preludis per a piano
Opus 61: Cantata "El bussejador"
Opus 73: Trio amb piano núm. 2 en fa menor