Suite
De Viquipèdia
La Suite és una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals es basa en un ritme de dansa.
Taula de continguts |
[edita] Els inicis
El seu nucli primitiu el trobem en el binomi format per dues danses del Renaixement, una de moderada, sovint en mètrica binària, i una altra de ràpida i generalment en mètrica ternària. Una d'aquestes parelles era la formada pel Passamezzo i el Saltarello; una altra la formada per la pavana i la gallarda. Al segle XVII altres parelles de danses es varen imposar com les formades per l'allemande i la courante, i per la sarabanda i la giga. La juxtaposició d'aquestes dues parells va donar lloc al nucli d'un dels tipus importants de suite a la primera meitat del segle XVIII. Sovint aquestes danses anaven precedides d'un moviment sense referència a la dansa com podien ser el preludi, o l'obertura. També era habitual que abans de la giga hi hagués dues danses basades en el mateix ritme però contrastades tonalment, com minuets, bourrées o altres.
[edita] La suite barroca
Al segle XVII altres parelles de danses es varen imposar com les formades per l'allemande i la courante, i per la sarabanda i la giga. La juxtaposició d'aquestes dues parells va donar lloc al nucli d'un dels tipus importants de suite a la primera meitat del segle XVIII. Sovint aquestes danses anaven precedides d'un moviment sense referència a la dansa com podien ser el preludi, o l'obertura. També era habitual que abans de la giga hi hagués dues danses basades en el mateix ritme però contrastades tonalment, com minuets, bourrées o altres.
En el període Barroc, la suite era una composició musical instrumental que constava d'un nombre variable de moviments breus i contrastats entre ells els quals tenen com origen diferents tipus de danses. Per tant, cadascun d'aquests es basa en un ritme de dansa. Amb Bach i Haendel va adquirir una estandardització amb quatre danses principals: Allemande, Courante, Sarabande i Gigue, precedida per una introducció denominada preludi o obertura.
La suite és la unió en una sola obra de varies danses de diferent tempo, caràcter i ritme, amb el que s'aconsegueix el contrast típic del barroc. Per altra part, totes les danses estan escrites en la mateixa tonalitat.
Durant el segle XVII adquireix una gran importància i se n'escriuen moltes tant a Italia com a França, Alemanya i Anglaterra. Amb danses provinents de molts països, la suite barroca és una forma musical internacional. Rebia diferents noms segons el país: "Ordre" a França, "Partita" a Alemanya, o "Sonata" a Itàlia.
Cada dansa comporta en la seva estructura dues parts repetides (AA - BB):
La dansa exigeix regularitat de ritme, per la qual cosa les frases solen ser d'una durada igual: cada 2, 4 o 8 compassos.
Moltes de les suites barroques eren per a un sol instrument, sovint per a llaüt o teclat, però en el barroc tardà també se'n van escriure per a orquestra. Els compositors del barroc no sempre especificaven quin era l'instrument de tecla que volien.
Moltes vegades una suite és precedida per un preludi o obertura. El preludi és com l'aperitiu de la suite. Introdueix la tonalitat i moltes de les idees musicals que es desenvoluparen en els moviments (danses) a continuació. A vegades format mitjançant la improvisació sobre un tema rítmic o melòdic.
[edita] Allemande
L'Allemande probablement va tenir el seu origen en danses alemanyes. Té un tempo moderat i un patró continu de corxeres i semicorxeres. Amb un ritme binari (4/4) i un caràcter expressiu i melòdic. Té un ritme característic que resulta de l'ús de l'anacrusa inicial.
[edita] Courante
La Courante era d'origen francès. Es mou més ràpidament que l'Allemande. És de compàs ternari i caràcter animat, sovint amb ritmes complexos. Sol contrastar notablement amb l'Allemande.
[edita] Sarabande
La Sarabande és un ball lent, majestuós i imponent. Un component ineludible de la suite barroca, amb compàs ternari, amb prolongació i accent del segon temps de cada compàs. Amb una melodia formada per valors llargs i carregada d'ornaments. Sembla que té un origen hispànic.
[edita] Gigue
La Gigue va ser originària de Gran Bretanya, on era anomenada "jig". És ràpida i viva, d'origen popular anglès o irlandès, i es col·loca apropiadament al final de la suite. Amb compàs ternari, el seu desenvolupament es basa en la imitació i a vegades en la fuga.
[edita] Altres danses
Altres danses que es troben en suites són la Bourrée, Minuet, Gavotte, Loure, Polonaise i Passepied, entre d'altres. Era habitual intercalar aquestes danses entre la Sarabande i la Gigue.
Fragment de la suite en Re per a flauta travessera i baix continu de Jacques Hottteterre (?)
[edita] La suite post-barroca
A partir de la segona meitat del segle XVIII les funcions que feia la suite van passar a fer-les altres formes instrumentals, especial i aquesta va caure en desús. A l'època moderna diversos autors com Debussy, Ravel, Schönberg, Roussel o Berg l'han recuperada i conreada, amb un ús més lliure dels ritmes de dansa.
