Margot Fonteyn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMargot Fonteyn

(dècada del 1960) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Margaret Evelyn Hookham Modifica el valor a Wikidata
18 maig 1919 Modifica el valor a Wikidata
Reigate (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1991 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Ciutat de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'ovari Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsMargot Fontes
Margot Fonteyn-Arias Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Ballet School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarina, ballarina de ballet, coreògrafa, dissenyadora de moda Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAmerican Airlines
The Royal Ballet Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsRudolf Nurèiev
Robert Helpmann
Michael Somes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoberto Arias Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0284839 IBDB: 87577 TMDB.org: 1141837
Discogs: 1787618 Find a Grave: 8211051 Modifica el valor a Wikidata

Margaret Evelyn de Arias (Reigate, Surrey, 18 de maig de 1919-Ciutat de Panamà, 21 de febrer de 1991), coneguda amb el nom artístic de Margot Fonteyn, va ser una famosa ballarina britànica. Va passar tota la seua carrera com a ballarina al The Royal Ballet (abans Sadler's Wells Theatre Company), i finalment va ser nomenada prima ballerina assoluta de la companyia per la reina Elisabet II.

Biografia[modifica]

La seua mare fou Hilda, la filla il·legítima d'una dona irlandesa, Evelyn Acheson, i l'industrial brasiler Antonio Gonçalves Fontes,[1] i el seu pare Felix Hookman.,[2] un enginyer mecànic britànic, que treballava per a la British-American Tobacco Company.[3]

Va començar les classes de ballet als quatre anys, va estudiar a Anglaterra i la Xina, on son pare va ser traslladat per la seua faena quan ella tenia nou anys.[4] La seua formació a Xangai va ser amb George Goncharov, la qual cosa va contribuir al seu continu interés pel ballet rus. Tornant a Londres als 14 anys, va ser convidada a unir-se a la Vic-Wells Ballet School per Ninette de Valois.[5] Va succeir a Alicia Markova com a prima ballarina de la companyia el 1935.[6] El coreògraf de Vic-Wells, Sir Frederick Ashton, va escriure nombroses parts per a Fonteyn i la seua parella de ball, Robert Helpmann, amb qui va ballar des dels anys 30 fins als 40.

El 1946, la companyia, ara rebatejada com a Sadler's Wells Ballet, es va traslladar a la Royal Opera House a Covent Garden on el soci més freqüent de Fonteyn durant la següent dècada va ser Michael Somes. La seua actuació a La bella dorment de Tchaikovsky es va convertir en un paper distintiu tant per a Fonteyn com per a la companyia,[7] però també era coneguda pels ballets creats per Ashton, com ara Symphonic Variations (1946), Cinderella (1948), Daphnis i Chloe (1951), Sylvia (1952) i Ondine (1958).

Va dirigir la companyia en una gira pels Estats Units l’any 1949 i es va convertir en una celebritat internacional.[8] Abans i després de la Segona Guerra Mundial, Fonteyn va actuar a les emissions televisives d'espectacles de ballet a Gran Bretanya i a principis dels anys 50 va aparéixer a The Ed Sullivan Show, la qual cosa va augmentar la popularitat de la dansa als Estats Units.[9]

Es va casar amb el polític panameny Roberto Arias el 1955[10] i, aquell mateix any, va aparéixer en una producció en viu i en color de La bella dorment emesa a l'NBC. Tres anys més tard, ella i Somes van ballar per a l'adaptació televisiva de la BBC de El Trencanous. Gràcies al seu reconeixement internacional i a moltes sol·licituds d'artistes convidats, el Royal Ballet va permetre a Fonteyn convertir-se en ballarina independent el 1959.

L’abril del mateix any va participar en un colp d’Estat fallit a Panamà amb el suport de castristes cubans i la intenció de derrocar al president Arnulfo Arias Madrid, cosa per la qual va ser breument empresonada.[11]

Margot Fonteyn i Rudolf Nureyev en 1968

El 1961, quan Fonteyn estava pensant a retirar-se, Rudolf Nureyev va desertar del Kírov Ballet mentre ballava a París. Fonteyn, encara que reticent a associar-se amb ell a causa dels dinou anys de diferència d'edat,[6] van debutar amb el Royal Ballet a Giselle el 21 de febrer de 1962. El duet es va convertir immediatament en una sensació internacional. Com a parella de ball van ser també coneguts per les seues interpretacions clàssiques en obres com ara Le Corsaire Pas de Deux, Les Sylphides, La Bayadère, Llac dels cignes, i Raymonda, en què Nureyev de vegades adaptava coreografies per mostrar el seu talent. Van estrenar Marguerite and Armand (1963) d'Ashton, que havia estat coreografiada específicament per a ells. Encara que Sir Kenneth MacMillan havia concebut el seu ballet Romeo and Juliet per a Lynn Seymour i Christopher Gable, per «raons burocràtiques» Fonteyn i Nureyev van ballar la nit d'obertura el 9 de febrer de 1965, per a decepció de MacMillan.[12]

Roberto, el seu marit, va rebre un tir el juliol de 1964, quan intentaven assassinar-lo, que el va deixar tetraplègic, i va requerir una atenció constant per a tota la vida.[13] L'any 1972, Fonteyn va entrar en semijubilació, tot i que va continuar ballant periòdicament fins a finals de la dècada. El 1979, el Royal Ballet va celebrar una festa en el seu honor i la va anomenar oficialment la prima ballerina assoluta de la companyia.

Es va retirar a Panamà, on va passar el seu temps escrivint llibres, criant bestiar i cuidant el seu marit. Va morir de càncer d'ovari exactament 29 anys després de la seua estrena amb Nureyev a Giselle.[14]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Nomenada membre de CBE en 1951 i de l'Ordre de l'Imperi Britànic EN 1961.[15]
  • Va ser una de les 5 dones seleccionades pels seus mèrits per a aparèixer en els segells britànics en 1996.[16]
  • Nomenada canceller de la Universitat de Durham entre 1981 i 1990.
  • Estàtua in memoriam a la seva ciutat natal construïda per l'escultor Nathan David.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ Parry, Jann «Equally at home on the range...» (en anglès). The Guardian [Londres], 31-10-2004. Arxivat de l'original el 16 gener 2018 [Consulta: 14 febrer 2018].
  2. ↑ Percival, John. «Fonteyn, Dame Margot [real name Margaret Evelyn Hookham; married name Margaret Evelyn de Arias]» (en anglès), 24-05-2008. DOI: 10.1093/ref:odnb/49643. [Consulta: 20 juny 2018].(subscripció necessària)
  3. ↑ «Hookham, Felix Collection», 2018. Arxivat de l'original el 20 juny 2018. [Consulta: 14 febrer 2022].
  4. ↑ Daneman, Meredith. Margot Fonteyn: A Life. Londres: Penguin Books, 2005, p. 34-39. ISBN 978-0-670-84370-1. 
  5. ↑ «Prima ballerina» (en anglès). The Guardian [Londres], 05-03-2004. Arxivat de l'original el 27 maig 2018 [Consulta: 14 febrer 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Percival, 2008.
  7. ↑ Monahan, James. Fonteyn, A Study of the Ballerina in her Setting (en anglès). Nova York: Pitman Publishing Corporation, 1957, p. 65. OCLC 952072044 [Consulta: 14 febrer 2022]. 
  8. ↑ Anderson, Jack «Margot Fonteyn Dead at 71; Ballerina Redefined Her Art» (en anglès). The New York Times [Nova York], 22-02-1991. Arxivat de l'original el 10 setembre 2017 [Consulta: 14 febrer 2022].
  9. ↑ Light, Janet «Despite Kelly and Astaire, Dance Film Still Developing» (en anglès). The Cincinnati Enquirer [Cincinnati, Ohio], 10-08-1975, p. 98 [Consulta: 14 febrer 2022].
  10. ↑ «Margot Fonteyn Marries» (en anglès). The Manchester Guardian [Londres], 07-02-1955, p. 1 [Consulta: 14 juny 2018].
  11. ↑ Arce, Begoña «Espia 'ballerina'». El periódico, 05-06-2010 [Consulta: 14 febrer 2022].
  12. ↑ Macaulay, Alastair editor=Robert Gottlieb (ed.). «Sex, violence, and Kenneth MacMillan». A: Reading dance: a gathering of memoirs, reportage, criticism, profiles. Nova York: Pantheon, 2008, p. 422. 
  13. ↑ Campbell, Mary «Ballerina Dame Margot Fonteyn has foothold on dance history» (en anglès). The News-Press [Fort Myers, Florida], 16-02-1990, p. 54 [Consulta: 14 febrer 2022].
  14. ↑ «Margot Fonteyn» (en anglès). Variety [Nova York], 24-02-1991. Arxivat de l'original el 20 juny 2018 [Consulta: 14 juny 2018].
  15. ↑ «Dame Margot Fonteyn» (en anglès). www.the-ballet.com. [Consulta: 11 març 2018].
  16. ↑ «ROYAL MAIL STAMPS CELEBRATE "20TH CENTURY WOMEN OF ACHIEVEMENT"». www.prnewswire.co.uk. [Consulta: 11 març 2018].
  17. ↑ «Who's the greatest?» (en anglès). Redhill And Reigate Life. [Consulta: 11 març 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margot Fonteyn
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Margot_Fonteyn&oldid=33112405»