Margot Fonteyn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Margot Fonteyn

Tamara Karsavina assajant a Margot Fonteyn per l'Espectre de la rosa
Naixement Margaret "Peggy" Hookham
18 de maig, 1919
Reigate, Surrey, Anglaterra
Mort 21 de febrer, 1991
Panamà
Sepultura 8° 58' N, 79° 32' O

Margot Fonteyn (Reigate, Surrey, Anglaterra de 18 de maig, 1919 - Panamà, 21 de febrer, 1991) fou una famosa ballarina britànica que assolí el títol de prima ballarina absoluta, considerada la millor del ballet clàssic del seu temps, sent també condecorada amb el guardó de Dame.

Va ser deixeble de H. Bosustov, George Goncharov, Serafina Astafieva. Començà l'any 1934, en el ballet del Sadler's Wells, al qual va pertànyer pràcticament tota la seva vida, i on el 1935, feu el rol de Criolla, a El Río Grande; en aquest mateix any a l'Alicia Markova, els rols de la qual s'encarrega. Interpreta el repertori clàssic habitual, destacant com a protagonista de Giselle, que estrenà el 1937, en el paper de Odette-Odile, de El llac dels cignes, des de 1939, i en l'Aurora, de La Bella dorment, des de 1946. Ensems, era la principal intèrpret de tota una sèrie de balls que per a ella va compondre Frederick Ashton; cal citar entre ells:

  • Nocturn, (1936), sobre música de Delius.
  • Aparicions, (1936), sobre música de Liszt.
  • Els patinadors, (1937) sobre música de Meyerbeer.
  • Sonata Dante, (1940) sobre l'obra del mateix títol de Liszt.
  • Varicions Simfoniques, (1946) sobre la peça del mateix nom de César Franck.
  • Dafnis & Cloe, (1951) de Ravel, amb decorats de Bakst.
  • Tiresias, (1951), amb música de Lambert.

També interpretà el rol d'Amor a Orfeu i Eurídice, amb coreografia de Ninette de Valois, 1941, i el d'Ofelia, de Hamlet, amb coreografia i música de Tchaikovsky (1942). Esporàdicament, l'any 1948, actuà en el ballet de Roland Petit, que li dedica la coreografia de Les demoiselles de la nuit, sobre text d'Anouilh i música de Jean Françaix; llavors interpretà el paper d'Agathe. el 1958 estrenà Undine, ballet amb música de Henze. Durant algunes temporades va ballar de parella amb Rudolf Nuréiev, que llavors era un jove ballarí soviètic que, havent abandonat el seu país el 1962, s'incorporà al reial Ballet Britànic.

Amb l'estrena, el 1963, de Margarita y Armando, amb coreografia d'Ashton sobre música de Liszt. El 1954 fou anomenada presidenta de l'Acadèmia Reial de Dansa Britànica. El 1956, es casà amb Roberto Arias, diplomàtic de Panamà impossibilitat a causa d'un atemptat. Posseïa títols honorífics de les Universitats de Leeds, Oxford, Cambridge i Londres. Estava considerada com una de les ballarines de l'època més importants. El seu estil correspon a la màxima perfecció de l'escola coreogràfica britànica: suprema elegància, sensibilitat, detallisme i ponderació, sense destacar mai per excés de caràcter. Encarnava, en fi, el sentit clàssic de la dansa en la seva més alta accepció.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margot Fonteyn Modifica l'enllaç a Wikidata