Quartet de corda núm. 1 (Prokófiev)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 1
Forma musicalcomposició per a quartet de corda Modifica el valor a Wikidata
TonalitatSi menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorSerguei Prokófiev Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 9e02aca2-2e99-446b-8f35-5d8db75a66aa Allmusic: mc0002363313 Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 1 en si menor, op. 50, va ser compost per Serguei Prokófiev el 1930 per encàrrec de la Fundació Elizabeth Sprague Coolidge de la Biblioteca del Congrés de Washington.[1][2] Es va estrenar el 25 d'abril de 1931 pel Brosa Quartet a Washington,[3] i a Moscou el 9 d'octubre de 1931 pel Quartet Roth.[1][2] El quartet de corda està en tres moviments, amb una durada d'uns 20-25 minuts.

Moviments[modifica]

  1. Allegro
  2. Andante molto
  3. Andante

Origen i context[modifica]

Durant la seva gira americana del 1930, Prokófiev va concebre i finalitzar un quartet que es va inspirar en els quartets de Beethoven. En una carta d'acceptació de l'encàrrec per a la Biblioteca de Washington, va manifestar el seu desig de compondre aquesta obra.[4] El quartet va ser una resposta als crítics que l'acusaven d'escriure música massa complexa i incomprensible. Va sorprendre a detractors i admiradors per la seva seriositat i tonalitat fosca, anant en contra dels estereotips que se li atribuïen com a compositor lluminós i enèrgic. Com a part de la seva pràctica habitual, Prokófiev va reutilitzar alguns dels temes en obres posteriors, transcrivint l'Andante per a piano sol en les seves Sis peces op. 52 l'any següent.[4]

Anàlisi[modifica]

L'obra es caracteritza perquè la seva tonalitat, si menor, és només un semitò per sota dels límits de la gamma de viola i violoncel. Una altra característica distintiva és que el finale és un moviment lent, molt intens en emoció i ple de melodies arrasadores.

A Prokófiev li havia agradat tant el final que en va transcriure una versió per a orquestra de corda, com a op. 50a, i va incloure una transcripció per a piano a les seves peces com a op. 52.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Staff. «Foundations for Music (Library of Congress Music, Theater, Dance: An Illustrated Guide)». Library of Congress, 15-11-2010. [Consulta: 21 abril 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 Sorensen, Sugi. «The Prokofiev Page - String Quartet No 1 in B minor, Op 50». Allegro Media, 2005. Arxivat de l'original el 4 febrer 2012. [Consulta: 21 abril 2012].
  3. ↑ Nice, David (2003). Prokofiev: From Russia to the West, 1891-1935. Yale University Press. Page 293.
  4. ↑ 4,0 4,1 Turina Gómez, Joaquín. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March, Octubre 1991. [Consulta: 9 novembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quartet_de_corda_núm._1_(Prokófiev)&oldid=32307217»