Livi Drus Claudià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marcus Livius Drusus Claudianus)
Infotaula de personaLivi Drus Claudià
Biografia
Naixement(la) Appius Claudius Pulcher Modifica el valor a Wikidata
dècada del 90 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort42 aC Modifica el valor a Wikidata (38/48 anys)
Filipos (República Romana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Mort en combat Modifica el valor a Wikidata)
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla de Filipos Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudis Pulcres i Drus (família) Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
Alfídia Modifica el valor a Wikidata
FillsLívia Drusil·la
 ( Alfídia)
Marc Livi Drus Libó, fill adoptiu
 ( Luci Escriboni Libó)
Gaius Livius (en) Tradueix
 ( valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut i Marc Livi Drus Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut i Servilia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLívia Modifica el valor a Wikidata

Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.

Era membre de la gens Clàudia i segons Suetoni, va ser adoptat per Marc Livi Drus (el tribú de la plebs assassinat l'any 91 aC). Amb aquesta adopció els Drus van passar a formar part de la família imperial. Ciceró l'esmenta per portar a cap una gestió lucrativa el 59 aC. Podria ser el Drus que el 54 aC va ser acusat per Quint Lucreci de praevaricatio en una causa, i defensat per l'orador, va ser absolt. L'any 50 aC era probablement pretor. A la mort de Juli Cèsar va ser partidari de Brut i Cassi. però després de la batalla de Filipos va ser proscrit, i es va suïcidar l'any 42 aC, segons Cassi Dió[1] i Vel·lei Patercul.[2]

Biografia[modifica]

Inicis[modifica]

Poc se sap sobre la seva família i les circumstàncies que van portar a Marc, quan era un infant, a ser adoptat i criat a Roma pel tribú Marc Livi Drus. Marc va canviar el seu nom original, Appius Claudius Pulcher a Marcus Livius Drusus Claudianus, en honor del seu pare adoptiu.

Marc es va casar amb Aufídia, una dona plebea de la gens Aufídia, la filla d'un magistrat romà que es deia Marc Aufidi Lurcó. El matrimoni va tenir dos fills: una filla, Lívia Drusil·la (58 aC-29) i un fill Marc Livi Drus. Lívia va ser la primera emperadriu romana i la tercera esposa del primer emperador romà August, mentre Livi Drus va arribar a cònsol.[3]

Arbre familiar[modifica]

Llegenda:

  • (1) - primera espòs/sa
  • (2) - segona espòs/sa
  • x - assassí del Cèsar


Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Emilià Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió (1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Livi Drus Claudià, fill adoptiu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brut el Vell (1)
 
Servília Cepionis
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Jove
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Catona
 
Marc Juni Brut x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Uticense II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia (dona de Lèpid)
 
Marc Emili Lèpid (triumvir)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Descendent de Pompeu i Luci Corneli Sul·la
 
Lèpid el Jove
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mani Emili Lèpid
 
 
Emília Lèpida II

Referències[modifica]

  1. Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLVIII, 44
  2. Vel·lei Patercul. Historiae Romane, II, 71
  3. Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1082.