Marc Livi Emilià Drus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) fou fill de Gai Livi Emilià Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). És anomenat abnepos (nét del seu nét) del primer Livi Drus, però podria ser una expressió per indicar una descendència directa però, llunyana o un error per ad nepos (fill del nét del nét).

Fou tribú de la plebs el 122 aC juntament amb Gai Grac que exercia el càrrec per segon cop. El senat es va valer de l'aristòcrata Drus per oposar-se a les mesures populars de Grac. Drus va vetar algunes de les lleis proposades per Grac, encara que després algunes les tornava a presentar donant així al senat el mèrit del seu establiment, de manera que el poble pensava que els optimats eren els seus amics. Aquest sistema fou conegut com a patronus senatus.

Fou prou hàbil per fer les propostes adequades i així mentre Grac proposava donar plens drets als llatins, Drus va proposar que cap llatí pogués ser deshonrat per un romà ni en temps de servei militar; Grac proposava reservar a l'estat una part de les rendes de les terres a repartir per la llei agrària, i Drus les convertia en lliures de tota càrrega.

Va fundar dotze colònies romanes, però mai va participar en la seva fundació ni va tocar els diners, ni va ser triumvir; Grac en canvi fou triumvir d'una de les colònies a establir a Cartago i fou sospitós davant el poble d'exercir el càrrec per apoderar-se de propietats o diners.

La seva legislació fou semblant a la que 31 anys després va establir el seu fill (tribú de la plebs que fou assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra.

El 112 aC fou cònsol i en acabar el seu any va obtenir la província de Macedònia on va fer la guerra contra els escordiscs, als que no sols va rebutjar sinó que va expulsar dels seus territoris a Tràcia cap a l'altra costat del Danubi, sent el primer general romà que hi arribava.[1]

Fou rebut amb honors, ja que abans allí mateix havia estat derrotat Gai Cató. Suetoni esmenta tres triomfs de la família dels Livis, però diu que només dos (ambdós de Livius Salinator) eren recordats, pel que no es pot assegurar que obtingués els honors del triomf, ja que aquest any els Fasti no consten.

Plutarc esmenta un Drus que va morir en el càrrec de censor en el que tenia per col·lega a Emili Escaure, que va refusar renunciar com era tradició fins que els tribuns del poble el van empresonar. Aquesta censura correspondria a Marc Livi Emilià Drus i s'hauria fet l'any 109 aEC, ja que unes inscripció als marbres del capitoli diuen que en aquest any va morir un censor en el càrrec.

Arbre familiar[modifica | modifica el codi]

Llegenda:

  • (1) - primera esposa
  • (2) - segona esposa
  • x - assassí del Cèsar


Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Emilià Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió(1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Livi Drus Claudià, fill adoptiu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brut el Vell (1)
 
Servília Cepionis
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Jove
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Catona
 
Marc Juni Brut x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Uticense II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia (dona de Lèpid)
 
Marc Emili Lèpid (triumvir)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Descendent de Pompeu i Luci Corneli Sul·la
 
Lèpid el Jove
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mani Emili Lèpid
 
 
Emília Lèpida II


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mommsen, Theodor. The History of Rome. vol.3 (en anglès). Charles Scribner and co., 1871, p. 216.