Muluia
El Muluia (en àrab ملوية, transcrit oficialment Moulouya) és un uadi (riu) del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que aquest pot tenir grans variacions. Neix a l'Atles mitjà i corre al nord-est fins desaiguar a la mar Mediterrània a Saïdia, a tocar de la frontera algerina. La seva conca és la més gran del Marroc i comprèn uns 54.500 quilòmetres quadrats. Té tres afluents principals: l'oued Za, l'oued Ansegmir i l'oued Melloulou. Subministra aigua, entre altres, a les ciutat de Berkane, Zaio i Nador. Compta amb quatre grans embassaments (les xifres de capacitat que es donen són les inicials; el constant reompliment de les preses les deixa obsoletes ràpidament):
- Mechra Klila (oficialment Mohamed V), construït el 1967, amb una cabuda de 331 milions de metres cúbics, i que dóna electricitat al nord-est de Marroc.[1]
- Mechrâa Homadi, fet el 1955, 5 milions de metres cúbics, s'usa com a embassament regulatori del Mechra Klila (10 quilòmetres riu amunt) i per a irrigació.[2]
- Hassan II, situat sobre l'oued Za, afluent principal del Muluia, que serveix principalment per a proporcionar aigua potable a les ciutats d'Oujda, Taourirt i El Aioun Sidi Mellouk i té una cabuda de 109 milions de metres cúbics. Construït el 2000.[3]
- Enjil, situat sobre l'oued Taghoucht, afluent del Muluia, té una capacitat de 12 milions de metres cúbics i va ser bastit el 1995.[4]
El riu fou establert com a límit entre les zones d'influència de Jaume el Just d'Aragó i Sanç IV de Castella, reservant-se el català els territoris de l'est (Algèria i Tunis) i el castellà els de l'oest (Marroc).
Notes[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muluia |
- Plana oficial de la Secretaria d'Estat del Marroc per a l'Aigua (francès)
- Revisió d' alguns elements bàsics per a l'avaluació dels cabdals ambientals en el baix Muluia, de la professora Maria Snoussi, de la Universitat Mohamed V (castellà)
Coord.: 35° 07′ 22″ N, 2° 20′ 12″ O / 35.1227778,-2.3366668
