Appi Claudi Cec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Appi Claudi Cec (Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus) fou fill del dictador romà Caius Claudius APP. F. APP. N. Crassus. Se suposa que era cec però probablement va esdevenir cec ja de gran. Fou dues vegades edil curul i el 312 aC fou censor amb Gai Plauci Pròcul, sense haver estat abans cònsol. Per aconseguir addictes va revisar les llistes senatorials i va omplir les vacants amb cavallers provinents de fora de la classe senatorial, contra el parer del seu col·lega.

A l'any següent Plauci va renunciar, però ell va romandre al càrrec con únic censor. Va reorganitzar les tribus i hi va incloure als lliberts, de manera que aquestos van predominar en moltes tribus. Fou el constructor de la via Àpia (Appia) iniciada a Càpua, i de l'aqüeducte Api (Aqua Appia),[1] i que sembla que va finançar amb la venda de terres de domini públic. Va ser censor quatre anys.

Magistratures[modifica | modifica el codi]

El 307 aC fou elegit cònsol, però els anteriors cònsols van tenir el comandament prorrogat. El seu col·lega fou Luci Volumni Flamma Violent. Appi es va oposar tènuement a la pròrroga del comandament dels cònsols. Es creu que Api Claudi encara estava exercint la censura i el tribú de la plebs Luci Furi, va vetar el seu nomenament fins que no va renunciar al càrrec de censor.

Es va iniciar una guerra contra els sallentins la direcció de la qual fou encarregada a Volumni i Api Claudi va romandre a Roma. Volumnius va obtenir diverses victòries i va ocupar diverses ciutats sallentines a l'assalt. Volumnius, de caràcter generós i cordial, era molt apreciat. El procònsol Quint Fabi va derrotar els samnites prop d'Allifae, i encara que no fou una gran batalla els samnites foren derrotats i encara que van conservar el camp durant el dia, a la nit hi van entrar els romans i ningú es va poder escapar. A la matinada es va oferir la rendició que fou acceptada a condició d'entregar l'armament i passar sota el jou; uns set mil aliats samnites, pels que res s'havia establert a la rendició, foren venuts com esclaus, amb l'excepció d'aquells que van dir ser hèrnics, que foren separats i posats sota custodia i després enviats al senat, que va ordenar una investigació sobre si havien lluitat amb els samnites com a voluntaris o com a reclutats, i mentre foren entregats en custodia a les ciutats llatines.

El 306 aC fou opositor a la Llei Olgúnia (obertura dels càrrecs de pontífex i àugur als plebeus). El 298 aC fou interrei càrrec que sembla va ocupar tres vegades segons una inscripció.

El 305 aC va romandre en el comandament, va dedicar un temple a Bel·lona i va exercir com a pretor fins que el cònsol Fabi el va enviar a Roma. Fou també dictador, però no se sap quin any.

Segon consolat[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol amb Volumni per segona vegada el 296 aC i va dirigir les tropes al Samni amb èxit i després a Etrúria on es va salvar d'una situació militar delicada mercès al seu col·lega Volumni, junt amb el qual va derrotar a l'exèrcit combinat d'etruscs i samnites.

Ja molt vell i cec es va oposar en un discurs al senat a la proposta de Cinees, l'ambaixador del rei Pirros d'Epir, i va arrossegar als senadors al seu punt de vista.

Va escriure en prosa i és autor d'uns vers rescatats per Ciceró. Va deixar també escrit un tractat legal (De Usurpationibus) i podria ser l'autor de Actiones.

Va deixar quatre fills i cinc filles.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Villalba i Varneda, Pere. Roma a través dels historiadors clàssics. Univ. Autònoma de Barcelona, 1996, p.149. ISBN 8449006996. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Appi Claudi Cec