Interrex

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Interrex fou una magistratura romana.

La magistratura d' interrex s'hauria instituït a la mort de Ròmul quan el senat romà va voler assolir la sobirania en lloc d'elegir un rei; llavors el senat estava format per cent membres i dividit en deu decúries i de cadascuna es va nomenar un senador; els deu senadors escollit foren anomenats interreges i cadascun va tenir el poder suprem per espai de cinc dies; el període sense rei es va dir interregnum. Els interreges van acordar que s'havia d'escollir un rei i que ferien una proposta al senat; la cúria podia aprovar o rebutjar el candidat; el candidat proposat fou acceptat i a l'escollit els interreges li van conferir l'imperium.

Durant la república el càrrec d'interrex es va utilitzar sovint; era un magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis en absència dels cònsols quan aquestos estaven absents, generalment per guerres. El càrrec només durava cinc dies igual que com en el període monàrquic; el comicis generalment no els podia celebrar el primer interrex sinó normalment el segon o el tercer (fins i tot es coneix un cas en què fou el catorzè i un que fou l'onzè). Els comicis per la primera elecció de cònsols a la república foren dirigits per Espuri Lucreci com a interrex; fins al 482 aC foren elegits pel senat format exclusivament per patricis i no podien ser elegits plebeus; més tard es va crear la figura dels tribuns de la plebs, que generalment es van oposar al nomenament d'interrex que sempre eren patricis. Es van nomenar interreges fins a la Segona Guerra Púnica.

La figura no torna a aparèixer després fins que en temps de Sul·la es va nomenar un interrex per dirigir els comicis que el van elegir dictador (82 aC). El 55 aC un interrex va dirigir els comicis on Gneu Pompeu i Luci Licini Cras foren elegits cònsols; també hi va haver interrex el 53 aC i 52 aC, en aquest darrer any pels comicis on Pompeu fou elegit cònsol únic. El càrrec va desaparèixer posteriorment.

Magistratures romanes
Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat
Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir